Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura)
ca Estructura denominacions: tornassolada gran (EXEMPLE), n f
ca Estructura denominacions: tornassolada petita (EXEMPLE), n f
ca Estructura denominacions: verdeta d'ull blanc (EXEMPLE), n f
ca Estructura denominacions: verdeta d'ull ros (EXEMPLE), n f
ca Estructura dos complements en denominació: muntanyesa puntejada pirinenca (EXCEPCIÓ), n f
ca Estructura uninominal denominacions: arlequí (EXCEPCIÓ), n m
ca Estructura uninominal denominacions: cleòpatra (EXCEPCIÓ), n f

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició

La major part d'espècies de papallones presents en els territoris de parla catalana no tenen assignat un nom popular distintiu. Per a poder denominar-les, doncs, el Consell Supervisor del TERMCAT va establir diversos criteris, relatius tant a l'estructura de les denominacions com al tipus de formació.

A continuació es presenten els criteris relatius a l'estructura.

A. ESTRUCTURA DE LES DENOMINACIONS

Es fixen denominacions de més d'una paraula, ja que permeten una precisió més gran. L'estructura proposada és paral·lela a l'estructura binominal de la nomenclatura científica:
- Nucli compartit per totes les espècies del mateix gènere.
- Complement constituït per un adjectiu o un sintagma preposicional.
Ex.: verdeta d'ull blanc (Callophrys rubi) - verdeta d'ull ros (Callophris avis); tornassolada petita (Apatura ilia) - tornassolada gran (Apatura iris)

Excepció 1: S'opta per una denominació d'un sol nom en els casos següents:
. Quan en els territoris de parla catalana hi ha representada només una espècie del gènere (ex.: arlequí [Zerynthia rumina], cobalt [Cyaniris semiargus])
. Quan la denominació adapta l'epítet o complement del nom científic (ex.: cleòpatra [Gonepteryx cleopatra], elisa [Argynnis elisa])

Excepció 2: S'opta per denominacions amb dos complements quan és difícil distingir una espècie de les altres del mateix gènere amb un sol tret (ex.: muntanyesa puntejada pirinenca [Erebia sthennyo], enfront de muntanyesa puntejada [Erebia pandrose] i muntanyesa pirinenca [Erebia gorgone]).

Excepció 3: S'opta per nuclis diferents en un mateix gènere quan és difícil trobar un nucli vàlid per a totes les espècies (ex.: nuclis grogueta i marbrada per al gènere Euchloe [grogueta del desert, però marbrada alpina, marbrada comuna, marbrada sarda i marbrada zebrada]).

Excepció 4: S'opta per donar el mateix nucli a espècies de gènere diferent quan respon a l'ús tradicional (ex.: nucli blaveta per a Zizeeria knysna, Polyommatus eros i Iolana iolas) o bé hi ha una gran semblança entre les espècies.

Nota

1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura)
ca Estructura denominacions: tornassolada gran (EXEMPLE), n f
ca Estructura denominacions: tornassolada petita (EXEMPLE), n f
ca Estructura denominacions: verdeta d'ull blanc (EXEMPLE), n f
ca Estructura denominacions: verdeta d'ull ros (EXEMPLE), n f
ca Estructura dos complements en denominació: muntanyesa puntejada pirinenca (EXCEPCIÓ), n f
ca Estructura uninominal denominacions: arlequí (EXCEPCIÓ), n m
ca Estructura uninominal denominacions: cleòpatra (EXCEPCIÓ), n f

<Zoologia > Insectes>

Definició

La major part d'espècies de papallones presents en els territoris de parla catalana no tenen assignat un nom popular distintiu. Per a poder denominar-les, doncs, el Consell Supervisor del TERMCAT va establir diversos criteris, relatius tant a l'estructura de les denominacions com al tipus de formació.

A continuació es presenten els criteris relatius a l'estructura.

A. ESTRUCTURA DE LES DENOMINACIONS

Es fixen denominacions de més d'una paraula, ja que permeten una precisió més gran. L'estructura proposada és paral·lela a l'estructura binominal de la nomenclatura científica:
- Nucli compartit per totes les espècies del mateix gènere.
- Complement constituït per un adjectiu o un sintagma preposicional.
Ex.: verdeta d'ull blanc (Callophrys rubi) - verdeta d'ull ros (Callophris avis); tornassolada petita (Apatura ilia) - tornassolada gran (Apatura iris)

Excepció 1: S'opta per una denominació d'un sol nom en els casos següents:
. Quan en els territoris de parla catalana hi ha representada només una espècie del gènere (ex.: arlequí [Zerynthia rumina], cobalt [Cyaniris semiargus])
. Quan la denominació adapta l'epítet o complement del nom científic (ex.: cleòpatra [Gonepteryx cleopatra], elisa [Argynnis elisa])

Excepció 2: S'opta per denominacions amb dos complements quan és difícil distingir una espècie de les altres del mateix gènere amb un sol tret (ex.: muntanyesa puntejada pirinenca [Erebia sthennyo], enfront de muntanyesa puntejada [Erebia pandrose] i muntanyesa pirinenca [Erebia gorgone]).

Excepció 3: S'opta per nuclis diferents en un mateix gènere quan és difícil trobar un nucli vàlid per a totes les espècies (ex.: nuclis grogueta i marbrada per al gènere Euchloe [grogueta del desert, però marbrada alpina, marbrada comuna, marbrada sarda i marbrada zebrada]).

Excepció 4: S'opta per donar el mateix nucli a espècies de gènere diferent quan respon a l'ús tradicional (ex.: nucli blaveta per a Zizeeria knysna, Polyommatus eros i Iolana iolas) o bé hi ha una gran semblança entre les espècies.

Nota

1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida d'hivern amb dent de lleó, favetes, cansalada viada fumada i vinagreta d'avellanes
es ensalada de invierno con diente de león, habitas, beicon ahumado y vinagreta de avellanas
fr salade d'hiver aux dents-de-lion, aux petites fèves et aux lardons à la vinaigrette aux noisettes
it insalata d'inverno con dente di leone, favette, pancetta affumicata e vinaigrette alle nocciole
en winter salad with dandelion, baby broad beans, smoked bacon and hazelnut vinaigrette
de Wintersalat mit Löwenzahn, jungen Saubohnen, geräuchertem Bauchspeck und Haselnussvinaigrette

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida de formatge de cabra amb cansalada viada i vinagreta de festucs
es ensalada de queso de cabra con panceta y vinagreta de pistachos
fr salade de fromage de chèvre au lard maigre et à la vinaigrette de pistaches
it insalata di formaggio di capra con pancetta e vinaigrette ai pistacchi
en goat cheese salad with streaky bacon and pistachio vinaigrette
de Salat mit Ziegenkäse, Bauchspeck und Pistazienvinaigrette

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida de formatge de cabra gratinat amb ceba confitada, cansalada cruixent i vinagreta de fruita seca
es ensalada de queso de cabra gratinado con cebolla confitada, tocino crujiente y vinagreta de frutos secos
fr salade de fromage de chèvre gratiné à l'oignon confit, au lard croustillant et à la vinaigrette de fruits secs
it insalata di formaggio di capra gratinato con cipolla confit, lardo croccante e vinaigrette ai frutti secchi
en salad of goat cheese au gratin with confit onion, crunchy bacon and dried fruits and nuts vinaigrette
de Salat mit gratiniertem Ziegenkäse, eingelegten Zwiebeln, knusprigem Speck und Trockenfrüchtevinaigrette

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida de mongetes tendres amb tomàquet confitat i vinagreta de cansalada
es ensalada de judías verdes con tomate confitado y vinagreta de tocino
fr salade de haricots verts à la tomate confite et à la vinaigrette de lard
it insalata di fagiolini verdi con pomodoro confit e vinaigrette al lardo
en green beans salad with pickled tomato and bacon vinaigrette
de grüner Bohnensalat mit eingelegten Tomaten und Speckvinaigrette

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida de tardor amb cruixent de cansalada viada, arengada i raïm
es ensalada de otoño con crujiente de panceta, sardina en salazón y uvas
fr salade d'automne au croustillant de lard maigre à la sardine salée et aux raisins
it insalata autunnale con croccante di pancetta, sardina sotto sale ed uva
en autumn salad with crunchy streaky bacon, salted sardine and grapes
de Herbstsalat mit knusprigem Bauchspeck, Salzhering und Trauben

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida tèbia d'espàrrecs naturals amb bacallà i cansalada ibèrica
es ensalada templada de espárragos naturales con bacalao y panceta ibérica
fr salade tiède d'asperges fraîches à la morue et au lard maigre
it insalata tiepida d'asparagi freschi con baccalà e pancetta iberica
en warm fresh asparagus salad with cod and streaked bacon
de lauwarmer Salat mit frischem Spargel, Stockfisch und iberischem Speck

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca atzavara, n f
ca agave, n f sin. compl.
ca donarda, n f sin. compl.
ca escarxot (fulles i arrels), n m sin. compl.
ca espigot (tija florífera), n m sin. compl.
ca penquer (tija florífera), n m sin. compl.
ca pita, n f sin. compl.
ca pitalassa, n f sin. compl.
ca pitera, n f sin. compl.
ca àloe, n m alt. sin.
ca atzavara de tanques, n f alt. sin.
ca ballarí (flor), n m alt. sin.
ca ballaric (tija florífera), n m alt. sin.
ca donardera, n f alt. sin.
ca escarxot, n m alt. sin.
ca figuerassa, n f alt. sin.
ca figuerasses de marge, n f pl alt. sin.
ca figuerasses grosses, n f pl alt. sin.
ca fil i agulla, n m/f alt. sin.
ca guitarrer (tija florífera), n m alt. sin.
ca maguei, n m alt. sin.
ca pita americana, n f alt. sin.
ca pitera borda, n f alt. sin.
ca piterassa, n f alt. sin.
ca piteres, n f pl alt. sin.
ca pitó (tija florífera), n m alt. sin.
ca platanera borda, n f alt. sin.
ca punyalera, n f alt. sin.
ca adsabara, n f var. ling.
ca agabe, n f var. ling.
ca aloe, n m var. ling.
ca arxavara, n f var. ling.
ca atsabara, n f var. ling.
ca atzavera, n f var. ling.
ca edsabara, n f var. ling.
ca espada de foc, n f var. ling.
ca fil-i-agulla, n m/f var. ling.
ca filiagulla, n m/f var. ling.
ca pitrera, n f var. ling.
nc Agave americana L.

<Botànica > agavàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca atzavara, n f
ca agave, n f sin. compl.
ca donarda, n f sin. compl.
ca escarxot (fulles i arrels), n m sin. compl.
ca espigot (tija florífera), n m sin. compl.
ca penquer (tija florífera), n m sin. compl.
ca pita, n f sin. compl.
ca pitalassa, n f sin. compl.
ca pitera, n f sin. compl.
ca àloe, n m alt. sin.
ca atzavara de tanques, n f alt. sin.
ca ballarí (flor), n m alt. sin.
ca ballaric (tija florífera), n m alt. sin.
ca donardera, n f alt. sin.
ca escarxot, n m alt. sin.
ca figuerassa, n f alt. sin.
ca figuerasses de marge, n f pl alt. sin.
ca figuerasses grosses, n f pl alt. sin.
ca fil i agulla, n m/f alt. sin.
ca guitarrer (tija florífera), n m alt. sin.
ca maguei, n m alt. sin.
ca pita americana, n f alt. sin.
ca pitera borda, n f alt. sin.
ca piterassa, n f alt. sin.
ca piteres, n f pl alt. sin.
ca pitó (tija florífera), n m alt. sin.
ca platanera borda, n f alt. sin.
ca punyalera, n f alt. sin.
ca adsabara, n f var. ling.
ca agabe, n f var. ling.
ca aloe, n m var. ling.
ca arxavara, n f var. ling.
ca atsabara, n f var. ling.
ca atzavera, n f var. ling.
ca edsabara, n f var. ling.
ca espada de foc, n f var. ling.
ca fil-i-agulla, n m/f var. ling.
ca filiagulla, n m/f var. ling.
ca pitrera, n f var. ling.
nc Agave americana L.

<Botànica > agavàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "punyalada" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota