Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "putana" dins totes les àrees temàtiques

descalçadora descalçadora

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  descalçadora, n f
  • es  descalzadora, n f
  • fr  banc déchausseur, n m
  • eu  oinetakoak kentzeko aulki, n
  • eu  oinetakoak kentzeko butaka, n

<Fusteria > Mobles>

disjunció pubiana disjunció pubiana

<Traumatologia i ortopèdia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  disjunció pubiana, n f
  • ca  luxació pubiana, n f sin. compl.

<Traumatologia i ortopèdia>

Definició
Separació traumàtica de la símfisi pubiana, que s'acompanya a vegades de fractures de la pelvis i de lesions viscerals.
dofí costaner dofí costaner

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  dofí costaner, n m
  • es  delfín costero, n m
  • fr  dauphin costero, n m
  • en  Guiana dolphin, n
  • de  Küsten-Sotalia, n m
  • nc  Sotalia guianensis

<Mamífers > Cetartiodàctils > Delfínids>

dofí costaner dofí costaner

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  dofí costaner, n m
  • es  delfín costero, n m
  • fr  dauphin costero, n m
  • en  Guiana dolphin, n
  • de  Küsten-Sotalia, n m
  • nc  Sotalia guianensis

<Mamífers > Cetartiodàctils > Delfínids>

eclàmpsia nutant eclàmpsia nutant

<Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  eclàmpsia nutant, n f

<Neurologia>

Definició
Espasme clònic dels músculs esternomastoidals, que origina moviments oscil·lants del cap.
escurçana escurçana

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escurçana, n f
  • ca  escurçana comuna, n f sin. compl.
  • ca  escurçana ferrassa, n f sin. compl.
  • ca  escurçó, n m sin. compl.
  • ca  ferrassa, n f sin. compl.
  • ca  marina pastinaca, n f sin. compl.
  • ca  milà, n m sin. compl.
  • ca  milana, n f sin. compl.
  • ca  pastinaca, n f sin. compl.
  • ca  pastinaca marina, n f sin. compl.
  • ca  pastinaques, n f pl sin. compl.
  • ca  serreta, n f sin. compl.
  • ca  tòtina, n f sin. compl.
  • ca  corçana, n f var. ling.
  • ca  cursana, n f var. ling.
  • ca  es cursó, n m var. ling.
  • ca  escorçana, n f var. ling.
  • ca  escorçana ferrassa, n f var. ling.
  • ca  escorçó, n m var. ling.
  • ca  escursana, n f var. ling.
  • ca  escursana ferrassa, n f var. ling.
  • ca  escursó, n m var. ling.
  • ca  farrasa, n f var. ling.
  • ca  farrassa, n f var. ling.
  • ca  milá, n m var. ling.
  • ca  raya vaca, n f var. ling.
  • ca  totana, n f var. ling.
  • ca  tòtana, n f var. ling.
  • ca  totina, n f var. ling.
  • nc  Dasyatis pastinaca
  • nc  Dasiatis pastinaca var. ling.
  • nc  Desyatis pastinaca var. ling.
  • nc  Raia pastinaca var. ling.
  • nc  Raja pastinaca var. ling.
  • nc  Raya Pastinaca var. ling.
  • nc  Trygon pastinaca var. ling.
  • nc  Trygon vulgaris var. ling.
  • es  milano
  • es  pastenaca, n f
  • es  pastinaca, n f
  • es  pez obispo, n m
  • es  raya
  • es  raya látigo común
  • es  raya-vaca, n f
  • fr  pastenague
  • fr  pastenague commune
  • fr  raie pastenague
  • it  pastinaca
  • en  common stingray
  • en  sting ray
  • en  stingray
  • de  Gemeine Heich roche

<Rajades i milanes > Dasiàtids>

escurçana escurçana

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escurçana, n f
  • ca  escurçana comuna, n f sin. compl.
  • ca  escurçana ferrassa, n f sin. compl.
  • ca  escurçó, n m sin. compl.
  • ca  ferrassa, n f sin. compl.
  • ca  marina pastinaca, n f sin. compl.
  • ca  milà, n m sin. compl.
  • ca  milana, n f sin. compl.
  • ca  pastinaca, n f sin. compl.
  • ca  pastinaca marina, n f sin. compl.
  • ca  pastinaques, n f pl sin. compl.
  • ca  serreta, n f sin. compl.
  • ca  tòtina, n f sin. compl.
  • ca  corçana, n f var. ling.
  • ca  cursana, n f var. ling.
  • ca  es cursó, n m var. ling.
  • ca  escorçana, n f var. ling.
  • ca  escorçana ferrassa, n f var. ling.
  • ca  escorçó, n m var. ling.
  • ca  escursana, n f var. ling.
  • ca  escursana ferrassa, n f var. ling.
  • ca  escursó, n m var. ling.
  • ca  farrasa, n f var. ling.
  • ca  farrassa, n f var. ling.
  • ca  milá, n m var. ling.
  • ca  raya vaca, n f var. ling.
  • ca  totana, n f var. ling.
  • ca  tòtana, n f var. ling.
  • ca  totina, n f var. ling.
  • nc  Dasyatis pastinaca
  • nc  Dasiatis pastinaca var. ling.
  • nc  Desyatis pastinaca var. ling.
  • nc  Raia pastinaca var. ling.
  • nc  Raja pastinaca var. ling.
  • nc  Raya Pastinaca var. ling.
  • nc  Trygon pastinaca var. ling.
  • nc  Trygon vulgaris var. ling.
  • es  milano
  • es  pastenaca, n f
  • es  pastinaca, n f
  • es  pez obispo, n m
  • es  raya
  • es  raya látigo común
  • es  raya-vaca, n f
  • fr  pastenague
  • fr  pastenague commune
  • fr  raie pastenague
  • it  pastinaca
  • en  common stingray
  • en  sting ray
  • en  stingray
  • de  Gemeine Heich roche

<Rajades i milanes > Dasiàtids>

escurçana escurçana

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escurçana, n f
  • ca  milà, n m sin. compl.
  • ca  tòtina, n f sin. compl.
  • ca  escurzana, n f var. ling.
  • ca  totana, n f var. ling.
  • ca  tòtana, n f var. ling.
  • nc  Dasyatis sp

<Rajades i milanes > Dasiàtids>

escurçana escurçana

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escurçana, n f
  • ca  milà, n m sin. compl.
  • ca  tòtina, n f sin. compl.
  • ca  escurzana, n f var. ling.
  • ca  totana, n f var. ling.
  • ca  tòtana, n f var. ling.
  • nc  Dasyatis sp

<Rajades i milanes > Dasiàtids>

escurçana violeta escurçana violeta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escurçana violeta, n f
  • ca  escurçana, n f sin. compl.
  • ca  escurçana violàcia, n f sin. compl.
  • ca  escurçó, n m sin. compl.
  • ca  escurçó violeta, n m sin. compl.
  • ca  ferrassa, n f sin. compl.
  • ca  ferrassa violeta, n f sin. compl.
  • ca  milà, n m sin. compl.
  • ca  milana, n f sin. compl.
  • ca  tòtina, n f sin. compl.
  • ca  tòtina violeta, n f sin. compl.
  • ca  escorçana, n f var. ling.
  • ca  escorçana violeta, n f var. ling.
  • ca  escorçó violeta, n m var. ling.
  • ca  escursana, n f var. ling.
  • ca  escursó, n m var. ling.
  • ca  totana, n f var. ling.
  • ca  totina, n f var. ling.
  • nc  Pteroplatytrygon violacea
  • nc  Dasyatis violacea var. ling.
  • nc  Tryggon violacea var. ling.
  • nc  Trygon violacea var. ling.
  • es  escorsana, n f
  • es  pastinaca espinosa
  • es  pez obispo, n m
  • es  raya látigo violeta
  • fr  pastenague violette
  • en  violet stingray

<Rajades i milanes > Dasiàtids>