Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "putana" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fumana, n f
- ca fumana fina, n f alt. sin.
- ca fumana prima, n f alt. sin.
- ca herba de la grava, n f alt. sin.
- ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba del mal de la pedra, n f alt. sin.
- ca herba del mal de pedra, n f alt. sin.
- nc Fumana laevipes (L.) Spach
<Botànica > cistàcies>
<Indústria > Indústria petroquímica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca gas butà, n m
- es gas butano
- en butane gas
<Indústria > Indústria petroquímica>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gerani de pensament, n m
- ca gerani francès, n m alt. sin.
- nc Pelargonium mutans Vorster
- nc Pelargonium grandiflorum auct. var. ling.
<Botànica > geraniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gerani de pensament, n m
- ca gerani francès, n m alt. sin.
- nc Pelargonium mutans Vorster
- nc Pelargonium grandiflorum auct. var. ling.
<Botànica > geraniàcies>
<Joieria i bijuteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca gitana, n f
- es gitana
<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Joieria i bijuteria>
<Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.
- ca n m
- ca n f sin. compl.
- es n m
- es n f
- en n
- en n
- for
<Química > Química inorgànica>
Definició
Nota
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca jodi
- ca chicano sin. compl.
- ca montero sin. compl.
- ca orechicano sin. compl.
- ca shikana sin. compl.
- ca waruwaru sin. compl.
- ca yuana sin. compl.
- cod ho (hu)
- cod hoti (tahutit)
- cod jo (ju)
- cod joti (tajutit)
- ar هوتية
- cy Jodi
- cy Chicano sin. compl.
- cy Montero sin. compl.
- cy Orechicano sin. compl.
- cy Shikana sin. compl.
- cy Waruwaru sin. compl.
- cy Yuana sin. compl.
- de Joti
- de Chicano sin. compl.
- de Hoti sin. compl.
- de Waruwaru sin. compl.
- de Yoana sin. compl.
- de Yuwana sin. compl.
- en Jodi
- en Chicano sin. compl.
- en Montero sin. compl.
- en Orechicano sin. compl.
- en Shikana sin. compl.
- en Waruwaru sin. compl.
- en Yuana sin. compl.
- es jodi
- es chicano sin. compl.
- es montero sin. compl.
- es orechicano sin. compl.
- es shikana sin. compl.
- es waruwaru sin. compl.
- es yuana sin. compl.
- eu hotiera
- eu chicano sin. compl.
- eu jodi sin. compl.
- eu montero sin. compl.
- eu orechicano sin. compl.
- eu shikana sin. compl.
- eu waruwaru sin. compl.
- eu yuana sin. compl.
- fr hoti
- fr chicano sin. compl.
- fr orechicano sin. compl.
- fr shikana sin. compl.
- fr waruwaru sin. compl.
- fr yuana sin. compl.
- fr yuwana sin. compl.
- gl jodi
- gl chicano sin. compl.
- gl montero sin. compl.
- gl orechicano sin. compl.
- gl shikana sin. compl.
- gl waruwaru sin. compl.
- gl yuana sin. compl.
- gn jodi
- gn chikano sin. compl.
- gn montero sin. compl.
- gn orechikano sin. compl.
- gn shikana sin. compl.
- gn waruwaru sin. compl.
- gn yuana sin. compl.
- it jodi
- it chicano sin. compl.
- it montero sin. compl.
- it orechicano sin. compl.
- it shikana sin. compl.
- it waruwaru sin. compl.
- it yuana sin. compl.
- ja ホティ語
- ja オレチカノ語、チカノ語、シカナ語、モンテロ語、ワルワル語、ユアナ語 sin. compl.
- nl Jodi
- nl Chicano sin. compl.
- nl Montero sin. compl.
- nl Orechicano sin. compl.
- nl Shikana sin. compl.
- nl Waruwaru sin. compl.
- nl Yuana sin. compl.
- pt jodi
- pt chicano sin. compl.
- pt montero sin. compl.
- pt orechicano sin. compl.
- pt shikana sin. compl.
- pt waruwaru sin. compl.
- pt yuana sin. compl.
- ru Ходи
- ru Оти sin. compl.
- ru Хоты sin. compl.
- ru Хоти sin. compl.
- ru Юана sin. compl.
- ru Чикано sin. compl.
- ru Шикана sin. compl.
- ru Монтеро sin. compl.
- ru Варувару sin. compl.
- ru Оречикано sin. compl.
- sw Jodi
- sw Chicano sin. compl.
- sw Montero sin. compl.
- sw Orechicano sin. compl.
- sw Shikana sin. compl.
- sw Waruwaru sin. compl.
- sw Yuana sin. compl.
- tmh Tajudit
- zh 卓迪
- zh 什卡纳 sin. compl.
- zh 其卡诺 sin. compl.
- zh 尤阿纳 sin. compl.
- zh 蒙特罗 sin. compl.
- zh 瓦鲁瓦鲁 sin. compl.
- zh 欧来其卡诺 sin. compl.
<Aïllada>, <Amèrica > Veneçuela>
Definició
S'han proposat relacions genètiques del jodi amb algunes famílies lingüístiques, com ara la yanomama, la sáliva o la carib, però no hi ha dades concloents en cap sentit.
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca kutama, n f
- en kutama, n
<Art i arquitectura>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lúzula nutant, n f
- nc Luzula nutans (Vill.) Duval-Jouve
- nc Luzula pediformis (Chaix) DC. var. ling.
<Botànica > juncàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lúzula nutant, n f
- nc Luzula nutans (Vill.) Duval-Jouve
- nc Luzula pediformis (Chaix) DC. var. ling.
<Botànica > juncàcies>
