Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "p�lissa" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI citronel·la, citronella o herba llimona? 0 CRITERI citronel·la, citronella o herba llimona?

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI citronel·la, citronella o herba llimona?
  • es  (citronel·la, herba llimona) citronela, n f
  • es  (citronel·la, herba llimona) zacate limón, n m
  • es  (herba llimona) caña de limón, n f
  • es  (herba llimona) esquenanto, n m
  • es  (herba llimona) hierba de limón, n f
  • es  (herba llimona) hierba limón, n f
  • es  (herba llimona) limoncillo, n m
  • es  (herba llimona) nardo índico, n m
  • fr  (citronel·la) citronnelle de Ceylan, n f
  • fr  (citronel·la, herba llimona) citronnelle, n f
  • fr  (herba llimona) herbe citron, n f
  • fr  (herba llimona) verveine des Indes, n f
  • en  (citronel·la) Ceylon citronella, n
  • en  (citronel·la) citronella, n
  • en  (citronel·la) citronella grass, n
  • en  (herba llimona) ginger grass, n
  • en  (herba llimona) lemon grass, n
  • nc  (citronella) Citrus limon
  • nc  (citronel·la) Cymbopogon nardus
  • nc  (citronella) Melissa oficinalis
  • nc  (herba llimona) Cymbopogon citratus

<Botànica>

Definició
Tant citronel·la com citronella i herba llimona (tots tres, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Una citronel·la (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una planta de la família de les gramínies (Cymbopogon nardus) originària de l'Àsia i coneguda per l'oli essencial, amb olor de llimona i utilitzat com a repel·lent d'insectes i també en perfumeria.
. Els equivalents castellans són citronela i zacate limón; els francesos, citronnelle i citronnelle de Ceylan, i els anglesos, Ceylon citronella i citronella grass.

- Una citronella (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) tant pot ser un llimoner (Citrus limon) com una tarongina (Melissa oficinalis), ja que citronella és un sinònim per a denominar aquestes dues espècies presents als Països Catalans.

- Una herba llimona (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una planta de la família de les gramínies (Cymbopogon citratus) originària de l'Àsia i coneguda per les arrels, utilitzades com a condiment, i per l'oli essencial, utilitzat amb fins terapèutics.
. Els equivalents castellans són caña de limón, citronela, esquenanto, hierba de limón, hierba limón, limoncillo, nardo índico i zacate limón; els francesos, citronnelle, herbe citron i verveine des Indes, i els anglesos, ginger grass i lemon grass.

Nota

aigua de melissa aigua de melissa

<.FITXA MODIFICADA>, <Gastroenterologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  aigua de melissa, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Gastroenterologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Alcohol destil·lat amb fulles de melissa, llimona, canyella i altres espècies que té propietats estomàquiques, tòniques i vulneràries.
alcohol de melissa compost alcohol de melissa compost

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Terminologia històrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  alcohol de melissa compost, n m

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Terminologia històrica>

Definició
Extret alcohòlic de melissa, pells de llimona i taronja, nou moscada i canyella, emprat com a remei casolà.

Nota

  • L'alcohol de melissa compost és conegut popularment com a aigua del Carme.
calaix de colissa calaix de colissa

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  calaix de colissa, n m
  • es  cajón de corredera

<Bricolatge > Ferreteria>

capplà capplà

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  capplà, n f
  • ca  caluga negra, n f sin. compl.
  • ca  capçut, n m sin. compl.
  • ca  llissa, n f sin. compl.
  • ca  llissa agut, n f sin. compl.
  • ca  llissa cap pla, n f sin. compl.
  • ca  llissa de cap pla, n f sin. compl.
  • ca  llissa de roquer, n f sin. compl.
  • ca  llissa roquera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera de cap pla, n f sin. compl.
  • ca  sama, n f sin. compl.
  • es  capitón
  • es  lisa
  • es  liza
  • es  morraguete
  • es  mújol
  • fr  mulet porc
  • en  thinlip grey mullet
  • nc  Liza (Liza) ramada

<Peixos>

cervina cervina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cervina, n f
  • ca  banya de bou, n f sin. compl.
  • ca  banya de cérvol, n f sin. compl.
  • ca  barballa, n f sin. compl.
  • ca  corniülls, n m sin. compl.
  • ca  pedrenca, n f sin. compl.
  • ca  peu de corb, n m sin. compl.
  • ca  banya de cero, n f alt. sin.
  • ca  banya de cervo, n f alt. sin.
  • ca  bracets, n m pl alt. sin.
  • ca  cames de rata, n f pl alt. sin.
  • ca  cepell, n m alt. sin.
  • ca  cervellina, n f alt. sin.
  • ca  cerverina, n f alt. sin.
  • ca  cornicelis, n m alt. sin.
  • ca  cornicervi, n m alt. sin.
  • ca  cosconilla de frare, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  dragonets, n m pl alt. sin.
  • ca  engreixaporcs, n m alt. sin.
  • ca  estrella, n f alt. sin.
  • ca  estrella del mar, n f alt. sin.
  • ca  estrelles, n f pl alt. sin.
  • ca  estrelletes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba d'arenes, n f alt. sin.
  • ca  herba d'estrella, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'estrella, n f alt. sin.
  • ca  herba de les puces, n f alt. sin.
  • ca  herba estrelada, n f alt. sin.
  • ca  herba estrella, n f alt. sin.
  • ca  herba estrellada, n f alt. sin.
  • ca  manetes, n f pl alt. sin.
  • ca  manetes del Senyor, n f pl alt. sin.
  • ca  muixana, n f alt. sin.
  • ca  muixaneta, n f alt. sin.
  • ca  pelussa, n f alt. sin.
  • ca  peuets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  plantatge, n m alt. sin.
  • ca  plantatge cornut, n m alt. sin.
  • ca  plantatge coronat, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de dent de rata, n m alt. sin.
  • ca  plantatge estrellat, n m alt. sin.
  • ca  pota de rata, n f alt. sin.
  • ca  poteta de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  rampets, n m pl alt. sin.
  • ca  rapana, n f alt. sin.
  • ca  xuclabarba, n m/f alt. sin.
  • ca  banya de ciervo, n f var. ling.
  • ca  cervarina, n f var. ling.
  • ca  cornicellis, n m var. ling.
  • ca  cornicells, n m var. ling.
  • ca  cornicels, n m var. ling.
  • ca  cornissela, n f var. ling.
  • ca  corniülis, n m var. ling.
  • ca  cosconia de frare, n f var. ling.
  • ca  curaceli, n m var. ling.
  • ca  engreixa-porcs, n m var. ling.
  • ca  pateta de pardalet, n f var. ling.
  • ca  xucla barba, n m/f var. ling.
  • nc  Plantago coronopus L. subsp. coronopus

<Botànica > plantaginàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cervina, n f
  • ca  banya de bou, n f sin. compl.
  • ca  banya de cérvol, n f sin. compl.
  • ca  barballa, n f sin. compl.
  • ca  corniülls, n m sin. compl.
  • ca  pedrenca, n f sin. compl.
  • ca  peu de corb, n m sin. compl.
  • ca  banya de cero, n f alt. sin.
  • ca  banya de cervo, n f alt. sin.
  • ca  bracets, n m pl alt. sin.
  • ca  cames de rata, n f pl alt. sin.
  • ca  cepell, n m alt. sin.
  • ca  cervellina, n f alt. sin.
  • ca  cerverina, n f alt. sin.
  • ca  cornicelis, n m alt. sin.
  • ca  cornicervi, n m alt. sin.
  • ca  cosconilla de frare, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  dragonets, n m pl alt. sin.
  • ca  engreixaporcs, n m alt. sin.
  • ca  estrella, n f alt. sin.
  • ca  estrella del mar, n f alt. sin.
  • ca  estrelles, n f pl alt. sin.
  • ca  estrelletes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba d'arenes, n f alt. sin.
  • ca  herba d'estrella, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'estrella, n f alt. sin.
  • ca  herba de les puces, n f alt. sin.
  • ca  herba estrelada, n f alt. sin.
  • ca  herba estrella, n f alt. sin.
  • ca  herba estrellada, n f alt. sin.
  • ca  manetes, n f pl alt. sin.
  • ca  manetes del Senyor, n f pl alt. sin.
  • ca  muixana, n f alt. sin.
  • ca  muixaneta, n f alt. sin.
  • ca  pelussa, n f alt. sin.
  • ca  peuets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  plantatge, n m alt. sin.
  • ca  plantatge cornut, n m alt. sin.
  • ca  plantatge coronat, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de dent de rata, n m alt. sin.
  • ca  plantatge estrellat, n m alt. sin.
  • ca  pota de rata, n f alt. sin.
  • ca  poteta de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  rampets, n m pl alt. sin.
  • ca  rapana, n f alt. sin.
  • ca  xuclabarba, n m/f alt. sin.
  • ca  banya de ciervo, n f var. ling.
  • ca  cervarina, n f var. ling.
  • ca  cornicellis, n m var. ling.
  • ca  cornicells, n m var. ling.
  • ca  cornicels, n m var. ling.
  • ca  cornissela, n f var. ling.
  • ca  corniülis, n m var. ling.
  • ca  cosconia de frare, n f var. ling.
  • ca  curaceli, n m var. ling.
  • ca  engreixa-porcs, n m var. ling.
  • ca  pateta de pardalet, n f var. ling.
  • ca  xucla barba, n m/f var. ling.
  • nc  Plantago coronopus L. subsp. coronopus

<Botànica > plantaginàcies>

cessió de la pòlissa cessió de la pòlissa

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cessió de la pòlissa, n f
  • es  cesión de la póliza
  • en  assigment of policy

<Assegurances > Contracte d'assegurança>

Definició
Transferència que fa el prenedor a una altra persona del contracte d'assegurança i dels drets i obligacions que li corresponen.
colissa colissa

<Parts i accessoris dels instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  colissa, n f
  • ca  vara, n f
  • es  vara
  • fr  coulisse
  • fr  jeu coulisse
  • en  case
  • en  slider

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Instruments musicals > Parts i accessoris dels instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  colissa, n f
  • es  colisa, n f
  • es  corredera, n f
  • fr  coulisse, n f
  • en  slider, n
  • de  Kulisse, n f
  • de  Schieber, n m

<Enginyeria>