Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "quillat" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Microbiologia i patologia infecciosa > COVID-19>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la COVID-19 [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/286>
- ca aïllat víric, n m
- ca aïllat, n m sin. compl.
- oc aislat viric, n m
- es aislado, n m
- es aislado vírico, n m
- es cepa vírica aislada, n f
- fr isolat, n m
- fr isolat de virus, n m
- fr isolat viral, n m
- gl illado, n m
- gl illado vírico, n m
- pt isolado, n m
- ptPT isolado de vírus, n m
- ptBR isolado viral, n m
- en isolate, n
- en virus isolate, n
- nl geïsoleerd virus, n
- nl virusisolaat, n
- eu birus-andui isolatu, n
- eu isolatu biral, n
- eu isolatu biriko, n
- ar معزول
- ar عزل الفيروس
- ar سلالة فيروسية معزولة
<Etiopatogènia>
Definició
<Matemàtiques>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca acnode, n m
- ca punt aïllat, n m sin. compl.
- es acnodo
- es punto aislado
- en acnode
- en isolated point
<Matemàtiques>
Definició
<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>
- ca adenoma hipofític aïllat familiar, n m
- ca FIPA, n m sigla
- es adenoma hipofisario aislado familiar, n m
- es FIPA, n m sigla
- fr adénome pituitaire isolé familial, n m
- fr FIPA, n m sigla
- en familial isolated pituitary adenoma, n
- en FIPA, n sigla
- cod 314777
<Malalties minoritàries > Malalties endocrines>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afillat | afillada, n m, f
- es ahijado | ahijada
- es prohijado | prohijada
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: És el meu afillat.
- Ex.: És l'afillada del meu germà.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulla, n f
- ca agulla prima, n f sin. compl.
- ca agullat, n m sin. compl.
- ca agullot, n m sin. compl.
- ca ast, n m sin. compl.
- ca passamà, n m sin. compl.
- ca agua, n f var. ling.
- ca agúia, n f var. ling.
- ca agüia, n f var. ling.
- ca aguja, n f var. ling.
- ca agujas, n f pl var. ling.
- ca agullas, n f pl var. ling.
- ca aguya, n f var. ling.
- ca ahulla, n f var. ling.
- ca aulla, n f var. ling.
- ca aülla, n f var. ling.
- ca aullat, n m var. ling.
- ca aullot, n m var. ling.
- ca guya, n f var. ling.
- nc Belone belone
- nc Belone belone belone
- nc Bellone vulgaris var. ling.
- nc Belone acus var. ling.
- nc Belone euxini var. ling.
- nc Belone gracilis var. ling.
- nc Belone rostrata var. ling.
- nc Belone vulgaris var. ling.
- nc Esox Belone var. ling.
- es aguja
- es aguja de mar
- fr aiguille
- fr orphie
- it agughia
- en garfish
- de Horn Hecht
<Peixos > Belònids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agua (FAUNAICT): Menorca
- agúia (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell
- agüia (BALEARES2): Menorca
- aguja (BSEHN3): Menorca
- agulla (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova
- agulla (DCVB-E): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell, Vinaròs
- agulla (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona
- agulla (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- agulla (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell , València, Vinaròs
- aguya (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca
- aguya (RANDA11): Menorca, València, Vinaròs
- guya (RPCE3): Balears
- passamà (DCVB-E): Delta Ebre
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulla, n f
- ca agulla prima, n f sin. compl.
- ca agullat, n m sin. compl.
- ca agullot, n m sin. compl.
- ca ast, n m sin. compl.
- ca passamà, n m sin. compl.
- ca agua, n f var. ling.
- ca agúia, n f var. ling.
- ca agüia, n f var. ling.
- ca aguja, n f var. ling.
- ca agujas, n f pl var. ling.
- ca agullas, n f pl var. ling.
- ca aguya, n f var. ling.
- ca ahulla, n f var. ling.
- ca aulla, n f var. ling.
- ca aülla, n f var. ling.
- ca aullat, n m var. ling.
- ca aullot, n m var. ling.
- ca guya, n f var. ling.
- nc Belone belone
- nc Belone belone belone
- nc Bellone vulgaris var. ling.
- nc Belone acus var. ling.
- nc Belone euxini var. ling.
- nc Belone gracilis var. ling.
- nc Belone rostrata var. ling.
- nc Belone vulgaris var. ling.
- nc Esox Belone var. ling.
- es aguja
- es aguja de mar
- fr aiguille
- fr orphie
- it agughia
- en garfish
- de Horn Hecht
<Peixos > Belònids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agua (FAUNAICT): Menorca
- agúia (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell
- agüia (BALEARES2): Menorca
- aguja (BSEHN3): Menorca
- agulla (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova
- agulla (DCVB-E): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell, Vinaròs
- agulla (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona
- agulla (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- agulla (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell , València, Vinaròs
- aguya (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca
- aguya (RANDA11): Menorca, València, Vinaròs
- guya (RPCE3): Balears
- passamà (DCVB-E): Delta Ebre
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca agullat, n m
- ca aüllat, n m sin. compl.
- ca ferró, n m sin. compl.
- ca quelve, n m sin. compl.
- ca quissona, n f sin. compl.
- es mielga
- fr aiguillat commun
- en picked dog-fish
- en spiny dogfish
- en spurdog
- nc Squalus acanthias
<Peixos>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agullat, n m
- ca agulladell, n m sin. compl.
- ca agulladol, n m sin. compl.
- ca agullat jove, n m sin. compl.
- ca agullat ver, n m sin. compl.
- ca caçó, n m sin. compl.
- ca ferró, n m sin. compl.
- ca peix de tall, n m sin. compl.
- ca pinta-roja, n f sin. compl.
- ca quelve, n m sin. compl.
- ca quissona, n f sin. compl.
- ca quissona de barra, n f sin. compl.
- ca quissona de fora, n f sin. compl.
- ca quissona vera, n f sin. compl.
- ca agullats, n m pl var. ling.
- ca ahullat, n m var. ling.
- ca aüllat, n m var. ling.
- ca casfo, n m var. ling.
- ca cassó, n m var. ling.
- ca guissona, n f var. ling.
- ca gullat, n m var. ling.
- ca pintarroja, n f var. ling.
- ca taburó, n m var. ling.
- ca tiburó, n m var. ling.
- ca ullat, n m var. ling.
- nc Squalus acanthias
- nc Acanthias vulgaris var. ling.
- nc Galeus acanthias var. ling.
- es crabudo, n m
- es mielga, n f
- es pinta roxa
- es pintarroja, n m
- fr aiguillat commun
- en picked dog-fish
- en picked dogfish
- en spiny dogfish
- en spurdog
<Taurons > Esquàlids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agulladol (AGUILO): València
- agullat (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova
- agullat (FAUNAICT): Tarragona
- ahullát (TMDM): Llevant
- aüllat (EMMDENIA): Dénia
- cassó (LVPB): Eivissa
- cassó (RPCE3): Balears
- guissona (RPCE3): Mallorca
- parró (carta Cullell): Blanes
- quissona (FAUNAICT): Menorca
- ullat (DCVB): Vinaròs
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agullat, n m
- ca agulladell, n m sin. compl.
- ca agulladol, n m sin. compl.
- ca agullat jove, n m sin. compl.
- ca agullat ver, n m sin. compl.
- ca caçó, n m sin. compl.
- ca ferró, n m sin. compl.
- ca peix de tall, n m sin. compl.
- ca pinta-roja, n f sin. compl.
- ca quelve, n m sin. compl.
- ca quissona, n f sin. compl.
- ca quissona de barra, n f sin. compl.
- ca quissona de fora, n f sin. compl.
- ca quissona vera, n f sin. compl.
- ca agullats, n m pl var. ling.
- ca ahullat, n m var. ling.
- ca aüllat, n m var. ling.
- ca casfo, n m var. ling.
- ca cassó, n m var. ling.
- ca guissona, n f var. ling.
- ca gullat, n m var. ling.
- ca pintarroja, n f var. ling.
- ca taburó, n m var. ling.
- ca tiburó, n m var. ling.
- ca ullat, n m var. ling.
- nc Squalus acanthias
- nc Acanthias vulgaris var. ling.
- nc Galeus acanthias var. ling.
- es crabudo, n m
- es mielga, n f
- es pinta roxa
- es pintarroja, n m
- fr aiguillat commun
- en picked dog-fish
- en picked dogfish
- en spiny dogfish
- en spurdog
<Taurons > Esquàlids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agulladol (AGUILO): València
- agullat (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova
- agullat (FAUNAICT): Tarragona
- ahullát (TMDM): Llevant
- aüllat (EMMDENIA): Dénia
- cassó (LVPB): Eivissa
- cassó (RPCE3): Balears
- guissona (RPCE3): Mallorca
- parró (carta Cullell): Blanes
- quissona (FAUNAICT): Menorca
- ullat (DCVB): Vinaròs
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agullat xato, n m
- ca agullat, n m sin. compl.
- ca agullat fosc, n m sin. compl.
- ca caçó, n m sin. compl.
- ca mussola quissona, n f sin. compl.
- ca quelve, n m sin. compl.
- ca quissona, n f sin. compl.
- ca xato, n m sin. compl.
- ca ahullat, n m var. ling.
- ca aullat, n m var. ling.
- ca cassó, n m var. ling.
- ca quelva, n m var. ling.
- ca ullado, n m var. ling.
- ca ullat, n m var. ling.
- nc Squalus blainville
- nc Squalus blainvillei var. ling.
- nc Squalus fernandinus var. ling.
- es crabudo, n m
- es galludo, n m
- fr aiguillat coq
- fr aiguillat-coq
- en longnose spurdog
<Taurons > Esquàlids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agullat xato (FAUNAICT): Tarragona
- aullat (EMMDENIA): Dénia
- cassó (LVPB): Eivissa
- parró (carta Cullell): Blanes
- quissona (FAUNAICT): Menorca
- ullado (EMMDENIA): Dénia
- ullat (EMMDENIA): Dénia
