Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ròssa" dins totes les àrees temàtiques

alosa rossa alosa rossa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  alosa rossa, n f
  • es  alondra rufa
  • fr  alouette rousse
  • en  rusty lark
  • de  Rostlerche
  • nc  Calendulauda rufa
  • nc  Mirafra rufa alt. sin.

<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>

alosa rossa alosa rossa

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  alosa rossa, n f
  • es  alondra rufa
  • fr  alouette rousse
  • en  rusty lark
  • de  Rostlerche
  • nc  Calendulauda rufa
  • nc  Mirafra rufa alt. sin.

<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>

amanida de perdiu roja escabetxada amanida de perdiu roja escabetxada

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida de perdiu roja escabetxada
  • es  ensalada de perdiz roja escabechada
  • fr  salade de perdrix rouge en escabèche
  • it  insalata di pernice rossa marinata
  • en  pickled red-legged partridge salad
  • de  Salat mit mariniertem roten Rebhuhn

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

anticòs anti SSA anticòs anti SSA

<Anatomia > Citologia>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Immunologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  anticòs anti SSA, n m
  • ca  anticòs anti Ro, n m sin. compl.
  • ca  anticòs anti Ro/SSA, n m sin. compl.
  • ca  anticòs anti SjD, n m sin. compl.

<Anatomia > Citologia>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Immunologia>

Definició
Anticòs anti antigen nuclear soluble observat en el 50 % aproximadament dels pacients amb lupus eritematós sistèmic, en el 75 % dels casos de síndrome de Sjögren primària i en el 10-15 % dels malalts afectats de síndrome de Sjögren secundària a artritis reumatoide. També han estat detectats ocasionalment en l'artritis reumatoide, l'esclerosi sistèmica, les vasculitis cutànies i la dermatomiositis, la polimiositis, la malaltia mixta del teixit connectiu, l'artritis reumatoide juvenil i l'hepatitis crònica activa i en el 0,1-0,5 % de la població normal. SSA és la sigla anglesa de sicca syndrome A, que significa antigen A de la síndrome seca.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja, n f
  • ca  botja bovera, n f alt. sin.
  • ca  botja pansera, n f alt. sin.
  • ca  botja rossa, n f alt. sin.
  • ca  donzell salvatge, n m alt. sin.
  • ca  herba escaldadora, n f alt. sin.
  • ca  herba pansera, n f alt. sin.
  • ca  herba platera, n f alt. sin.
  • ca  llemenosa, n f alt. sin.
  • ca  llemenoses, n f pl alt. sin.
  • ca  pinzell, n m alt. sin.
  • ca  platera, n f alt. sin.
  • ca  boja pansera, n f var. ling.
  • ca  botja bobera, n f var. ling.
  • ca  herba escaldaora, n f var. ling.
  • ca  llemanosa, n f var. ling.
  • nc  Artemisia campestris L. subsp. glutinosa (J. Gay ex Besser.) Batt. in Batt. et Trab.
  • nc  Artemisia glutinosa J. Gay ex Besser. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja, n f
  • ca  botja bovera, n f alt. sin.
  • ca  botja pansera, n f alt. sin.
  • ca  botja rossa, n f alt. sin.
  • ca  donzell salvatge, n m alt. sin.
  • ca  herba escaldadora, n f alt. sin.
  • ca  herba pansera, n f alt. sin.
  • ca  herba platera, n f alt. sin.
  • ca  llemenosa, n f alt. sin.
  • ca  llemenoses, n f pl alt. sin.
  • ca  pinzell, n m alt. sin.
  • ca  platera, n f alt. sin.
  • ca  boja pansera, n f var. ling.
  • ca  botja bobera, n f var. ling.
  • ca  herba escaldaora, n f var. ling.
  • ca  llemanosa, n f var. ling.
  • nc  Artemisia campestris L. subsp. glutinosa (J. Gay ex Besser.) Batt. in Batt. et Trab.
  • nc  Artemisia glutinosa J. Gay ex Besser. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

botja llemenosa botja llemenosa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja llemenosa, n f
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja de riera, n f alt. sin.
  • ca  botja dels gitanos, n f alt. sin.
  • ca  botja pansera, n f alt. sin.
  • ca  botja rossa, n f alt. sin.
  • ca  encens, n m alt. sin.
  • ca  herba de les verges, n f alt. sin.
  • ca  herba del sant sepulcre, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba ronyonera, n f alt. sin.
  • ca  llemenosa, n f alt. sin.
  • ca  llemenoses, n f pl alt. sin.
  • ca  mill de bosc, n m alt. sin.
  • ca  rebentapedres, n f alt. sin.
  • ca  sant sepulcre, n m alt. sin.
  • ca  botxa, n f var. ling.
  • nc  Artemisia campestris L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

botja llemenosa botja llemenosa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja llemenosa, n f
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja de riera, n f alt. sin.
  • ca  botja dels gitanos, n f alt. sin.
  • ca  botja pansera, n f alt. sin.
  • ca  botja rossa, n f alt. sin.
  • ca  encens, n m alt. sin.
  • ca  herba de les verges, n f alt. sin.
  • ca  herba del sant sepulcre, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba ronyonera, n f alt. sin.
  • ca  llemenosa, n f alt. sin.
  • ca  llemenoses, n f pl alt. sin.
  • ca  mill de bosc, n m alt. sin.
  • ca  rebentapedres, n f alt. sin.
  • ca  sant sepulcre, n m alt. sin.
  • ca  botxa, n f var. ling.
  • nc  Artemisia campestris L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

canya de cervesa rossa canya de cervesa rossa

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  canya de cervesa rossa
  • es  caña de cerveza rubia
  • fr  demi-bière blonde
  • it  birra bionda alla spina
  • en  small lager
  • de  kleines helles Bier

<Plats a la carta. Begudes>

capellà capellà

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capellà, n m
  • ca  capellà ros, n m sin. compl.
  • ca  molla, n f sin. compl.
  • ca  mòllera, n f sin. compl.
  • ca  mòllera rossa, n f sin. compl.
  • ca  capellá, n m var. ling.
  • ca  móllara, n f var. ling.
  • ca  mollera, n f var. ling.
  • nc  Trisopterus minutus
  • nc  Gadus minutus var. ling.
  • nc  Trisopterus minutus minutus var. ling.
  • es  capellán rubio
  • es  mollera
  • fr  capelan
  • fr  capelan de France
  • it  merluzzo capellano
  • en  poor cod
  • en  poor-cod
  • de  Zwergdorsch

<Peixos > Gàdids>