Cercaterm

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca estrella de mar vermella, n f
ca estrella vermella, n f
ca estrella roja, n f sin. compl.
es equináster rojo
es estrella espinosa roja
fr étoile de mer rouge
it stella rossa
en red starfish
de Roter Seestern
nc Echinaster sepositus

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definició

Estrella de mar d'uns 15 a 20 cm de diàmetre, de color vermell viu, que habita sobre fons de roca i en les praderies de fanerògames marines de la zona costanera, on és molt abundant.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca forcadella, n f
ca abella, n f sin. compl.
ca cabot, n m sin. compl.
ca cabudet, n m sin. compl.
ca cabut, n m sin. compl.
ca dentó, n m sin. compl.
ca estudiant, n m sin. compl.
ca forcadella roja, n f sin. compl.
ca llevanassa, n f sin. compl.
ca músic vermell, n m sin. compl.
ca peix rei, n m sin. compl.
ca reget, n m sin. compl.
ca somera, n f sin. compl.
ca somera vermella, n f sin. compl.
ca borriquete, n m var. ling.
ca cabezudo, n m var. ling.
ca furcadella roija, n f var. ling.
ca raget, n m var. ling.
ca reixet, n m var. ling.
ca rexet, n m var. ling.
nc Anthias anthias
nc Anthias sacer var. ling.
nc Labrus Anthias var. ling.
es tres colas
fr barbier
fr barbier hirondelle
fr barbier-hirodelle
it castagnola rossa
en swallowtail sea perch
en swallowtail seaperch
en vermilion fish
de Drei Schwänze

<Peixos > Serrànids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca forcadella, n f
ca abella, n f sin. compl.
ca cabot, n m sin. compl.
ca cabudet, n m sin. compl.
ca cabut, n m sin. compl.
ca dentó, n m sin. compl.
ca estudiant, n m sin. compl.
ca forcadella roja, n f sin. compl.
ca llevanassa, n f sin. compl.
ca músic vermell, n m sin. compl.
ca peix rei, n m sin. compl.
ca reget, n m sin. compl.
ca somera, n f sin. compl.
ca somera vermella, n f sin. compl.
ca borriquete, n m var. ling.
ca cabezudo, n m var. ling.
ca furcadella roija, n f var. ling.
ca raget, n m var. ling.
ca reixet, n m var. ling.
ca rexet, n m var. ling.
nc Anthias anthias
nc Anthias sacer var. ling.
nc Labrus Anthias var. ling.
es tres colas
fr barbier
fr barbier hirondelle
fr barbier-hirodelle
it castagnola rossa
en swallowtail sea perch
en swallowtail seaperch
en vermilion fish
de Drei Schwänze

<Peixos > Serrànids>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca formiga roja de l'alzina surera, n f
ca reveixí, n m
ca cuallevat, n m sin. compl.
ca formiga carnissera, n m sin. compl.
ca formiga del suro, n f sin. compl.
ca formiga roja del suro, n f sin. compl.
ca formiga rossa del suro, n f sin. compl.
ca rebaixí, n m sin. compl.
ca xurxígol, n m sin. compl.
nc Crematogaster scutellaris

<Zoologia > Insectes>

Definició

Insecte de la família dels formícids.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca formiga roja de l'alzina surera, n f
ca reveixí, n m
ca cuallevat, n m sin. compl.
ca formiga carnissera, n m sin. compl.
ca formiga del suro, n f sin. compl.
ca formiga roja del suro, n f sin. compl.
ca formiga rossa del suro, n f sin. compl.
ca rebaixí, n m sin. compl.
ca xurxígol, n m sin. compl.
nc Crematogaster scutellaris

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició

Insecte de la família dels formícids.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca gelat de fruites vermelles
es helado de frutos rojos
fr glace aux fruits rouges
it gelato alla frutta rossa
en red berry ice cream
de Waldbeereneis

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca gerra de cervesa rossa
es jarra de cerveza rubia
fr chope de bière blonde
it caraffa di birra bionda
en lager tankard
de Krug helles Bier

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca granota roja, n f
es rana bermeja
es rana roja
fr grenouille rousse
it rana rossa
en common frog
en grass frog
de Grasfrosch
nc Rana temporaria

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Definició

Amfibi de l'ordre dels anurs, de la família dels rànids, que pot fer fins a 100 mm de llarg, amb el cap ample i el musell arrodonit, amb la pupil·la horitzontal i el timpà visible, amb la pell llisa i amb petites rugositats laterals, de color bru o vermellós i amb taques fosques i bandes a les potes posteriors, i amb una taca temporal molt marcada vorejada per una banda de color blanc groguenc que va des de la part anterior de l'ull fins a ultrapassar el timpà.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

ca guineu roja, n f
ca guineu comuna, n f sin. compl.
ca guilla comuna, n f alt. sin.
ca guilla roja, n f alt. sin.
ca rabosa comuna, n f alt. sin.
ca rabosa roja, n f alt. sin.
es raposa, n f
es zorro común, n m
es zorro rojo, n m
fr renard commun, n m
fr renard roux, n m
it volpe rossa, n f
en red fox, n
nc Vulpes vulpes

<Zoologia > Mamífers>

Definició

Mamífer carnívor de la família dels cànids estès per tot l'hemisferi nord, de color rogenc amb el ventre i la punta de la cua blancs, de mida mitjana, musell estret i llarg, orelles dretes i cua llarga i grossa, que sol viure en petits grups.

Nota

1. La guineu roja és l'única espècie de guineu existent a Europa. Això fa que sigui la guineu per antonomàsia i, per tant, que generalment se l'anomeni sense cap modificador: guineu, guilla o rabosa en català; zorro (i també zorra com a genèric) o raposa en castellà; renard en francès; volpe en italià, i fox en anglès britànic.
2. Tradicionalment s'atribueix a la guineu una gran astúcia i, sovint, també un caràcter traïdor.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca llengüeta rossa, n f
ca carmelo ros, n f sin. compl.
ca escanyavelles, n m sin. compl.
ca jonquillo, n m sin. compl.
ca llengüeta, n f sin. compl.
ca roseti, n m sin. compl.
ca xanguet, n m sin. compl.
es chanquete
fr nonnat
en transparent goby
nc Aphia minuta

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "ròssa" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota