Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ròssa" dins totes les àrees temàtiques

llenguado llenguado

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llenguado, n m
  • ca  palaia rara, n f sin. compl.
  • ca  palaia rossa, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  peluda de Kessler, n f sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • ca  llenguada, n f var. ling.
  • ca  llengüado, n m var. ling.
  • ca  palaya rossa, n f var. ling.
  • nc  Arnoglossus kessleri
  • nc  Pleuronectes grohmanni var. ling.
  • es  peluda
  • fr  arnoglosse lanterne
  • fr  fausse limande
  • fr  fausse limande de Kessler
  • fr  lanterne
  • en  scaldback
  • en  scaldfish

<Peixos > Bòtids>

llenguado llenguado

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llenguado, n m
  • ca  palaia rara, n f sin. compl.
  • ca  palaia rossa, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  peluda de Kessler, n f sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • ca  llenguada, n f var. ling.
  • ca  llengüado, n m var. ling.
  • ca  palaya rossa, n f var. ling.
  • nc  Arnoglossus kessleri
  • nc  Pleuronectes grohmanni var. ling.
  • es  peluda
  • fr  arnoglosse lanterne
  • fr  fausse limande
  • fr  fausse limande de Kessler
  • fr  lanterne
  • en  scaldback
  • en  scaldfish

<Peixos > Bòtids>

lliri d'un dia lliri d'un dia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri d'un dia, n m
  • ca  hemerocal·lis, n f sin. compl.
  • ca  assutzena rossa, n f alt. sin.
  • ca  flor d'un dia, n f alt. sin.
  • ca  lliri de Sant Antoni, n m alt. sin.
  • ca  lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  lliri groc, n m alt. sin.
  • ca  lliris naronjats, n m pl alt. sin.
  • nc  Hemerocallis fulva (L.) L.

<Botànica > liliàcies>

lliri d'un dia lliri d'un dia

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri d'un dia, n m
  • ca  hemerocal·lis, n f sin. compl.
  • ca  assutzena rossa, n f alt. sin.
  • ca  flor d'un dia, n f alt. sin.
  • ca  lliri de Sant Antoni, n m alt. sin.
  • ca  lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  lliri groc, n m alt. sin.
  • ca  lliris naronjats, n m pl alt. sin.
  • nc  Hemerocallis fulva (L.) L.

<Botànica > liliàcies>

llisèria llisèria

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llisèria, n f
  • ca  palaia misèries, n f sin. compl.
  • ca  palaia rossa, n f sin. compl.
  • ca  pelada, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  peluda amb randa, n f sin. compl.
  • ca  peluda vera, n f sin. compl.
  • ca  pelut amb randa, n m sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • ca  tapaconys, n m sin. compl.
  • ca  lliseria, n f var. ling.
  • ca  llisseria, n f var. ling.
  • ca  palaya rosa, n f var. ling.
  • ca  palaya ròssa, n f var. ling.
  • ca  pelaia rosa, n f var. ling.
  • ca  pelaya rossa, n f var. ling.
  • ca  pelaya-miseries, n f var. ling.
  • ca  peluda en randa, n f var. ling.
  • ca  pelude, n f var. ling.
  • ca  pelut en randa, n m var. ling.
  • nc  Arnoglossus laterna
  • nc  Arnoglossus macrostoma var. ling.
  • nc  Pleuronectes arnoglossus var. ling.
  • es  peluda
  • es  peluda rosa
  • es  serrandel
  • es  serrandell
  • fr  fausse Limande
  • fr  fausse limande
  • en  scaldfish

<Peixos > Bòtids>

llisèria llisèria

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llisèria, n f
  • ca  palaia misèries, n f sin. compl.
  • ca  palaia rossa, n f sin. compl.
  • ca  pelada, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  peluda amb randa, n f sin. compl.
  • ca  peluda vera, n f sin. compl.
  • ca  pelut amb randa, n m sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • ca  tapaconys, n m sin. compl.
  • ca  lliseria, n f var. ling.
  • ca  llisseria, n f var. ling.
  • ca  palaya rosa, n f var. ling.
  • ca  palaya ròssa, n f var. ling.
  • ca  pelaia rosa, n f var. ling.
  • ca  pelaya rossa, n f var. ling.
  • ca  pelaya-miseries, n f var. ling.
  • ca  peluda en randa, n f var. ling.
  • ca  pelude, n f var. ling.
  • ca  pelut en randa, n m var. ling.
  • nc  Arnoglossus laterna
  • nc  Arnoglossus macrostoma var. ling.
  • nc  Pleuronectes arnoglossus var. ling.
  • es  peluda
  • es  peluda rosa
  • es  serrandel
  • es  serrandell
  • fr  fausse Limande
  • fr  fausse limande
  • en  scaldfish

<Peixos > Bòtids>

lluerna rossa lluerna rossa

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  lluerna rossa, n f
  • ca  biret, n m sin. compl.
  • ca  garneu, n m sin. compl.
  • ca  garranyeu, n m sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  lluerna, n f sin. compl.
  • ca  oriol, n m sin. compl.
  • ca  oriola, n f sin. compl.
  • ca  rafet, n m sin. compl.
  • ca  rafet de verga negra, n m sin. compl.
  • ca  viret, n m sin. compl.
  • es  alfondega
  • es  bejel
  • fr  perlon
  • en  tube-fish
  • en  yellow-gurnard
  • nc  Chelidonichthys lucerna

<Peixos>

lluerna vera lluerna vera

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lluerna vera, n f
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  biret, n m sin. compl.
  • ca  burret, n m sin. compl.
  • ca  cabut, n m sin. compl.
  • ca  cap dur, n m sin. compl.
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  garneu, n m sin. compl.
  • ca  garranyeu, n m sin. compl.
  • ca  guiules, n f pl sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  juliola de cria, n f sin. compl.
  • ca  juliola menuda, n f sin. compl.
  • ca  julioles, n f pl sin. compl.
  • ca  lluerna, n f sin. compl.
  • ca  lluerna rossa, n f sin. compl.
  • ca  lluerneta, n f sin. compl.
  • ca  oriol, n m sin. compl.
  • ca  oriola, n f sin. compl.
  • ca  oriola vera, n f sin. compl.
  • ca  paona, n f sin. compl.
  • ca  rafet, n m sin. compl.
  • ca  rafet de la verga negra, n m sin. compl.
  • ca  rafet de verga negra, n m sin. compl.
  • ca  senyoretes, n f pl sin. compl.
  • ca  viret, n m sin. compl.
  • ca  asse, n m var. ling.
  • ca  chuliola, n f var. ling.
  • ca  gelovia, n f var. ling.
  • ca  joriola, n f var. ling.
  • ca  julívia, n f var. ling.
  • ca  julivies, n f pl var. ling.
  • ca  juriola, n f var. ling.
  • ca  juriola de cria, n f var. ling.
  • ca  juriola menuda, n f var. ling.
  • ca  lluverna, n f var. ling.
  • ca  luerna, n f var. ling.
  • ca  peona, n f var. ling.
  • ca  rafech, n m var. ling.
  • ca  trazeta, n f var. ling.
  • ca  uriola, n f var. ling.
  • nc  Chelidonichthys lucerna
  • nc  Trigla corax var. ling.
  • nc  Trigla lucerna var. ling.
  • nc  Trigla paeciloptera var. ling.
  • es  alfondega
  • es  bejel
  • es  escaro
  • es  gallina de mar
  • es  golondrina
  • es  lucerna
  • es  milano
  • es  rubio
  • fr  grondin perlon
  • fr  grondin-perlon
  • fr  hirondelle
  • fr  perlon
  • en  gurnard butterfly
  • en  sapphirine gurnard
  • en  tub gurnard
  • en  tube-fish
  • en  yellow-gurnard
  • de  Roter Knurrhahn

<Peixos > Tríglids>

lluerna vera lluerna vera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lluerna vera, n f
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  biret, n m sin. compl.
  • ca  burret, n m sin. compl.
  • ca  cabut, n m sin. compl.
  • ca  cap dur, n m sin. compl.
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  garneu, n m sin. compl.
  • ca  garranyeu, n m sin. compl.
  • ca  guiules, n f pl sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  juliola de cria, n f sin. compl.
  • ca  juliola menuda, n f sin. compl.
  • ca  julioles, n f pl sin. compl.
  • ca  lluerna, n f sin. compl.
  • ca  lluerna rossa, n f sin. compl.
  • ca  lluerneta, n f sin. compl.
  • ca  oriol, n m sin. compl.
  • ca  oriola, n f sin. compl.
  • ca  oriola vera, n f sin. compl.
  • ca  paona, n f sin. compl.
  • ca  rafet, n m sin. compl.
  • ca  rafet de la verga negra, n m sin. compl.
  • ca  rafet de verga negra, n m sin. compl.
  • ca  senyoretes, n f pl sin. compl.
  • ca  viret, n m sin. compl.
  • ca  asse, n m var. ling.
  • ca  chuliola, n f var. ling.
  • ca  gelovia, n f var. ling.
  • ca  joriola, n f var. ling.
  • ca  julívia, n f var. ling.
  • ca  julivies, n f pl var. ling.
  • ca  juriola, n f var. ling.
  • ca  juriola de cria, n f var. ling.
  • ca  juriola menuda, n f var. ling.
  • ca  lluverna, n f var. ling.
  • ca  luerna, n f var. ling.
  • ca  peona, n f var. ling.
  • ca  rafech, n m var. ling.
  • ca  trazeta, n f var. ling.
  • ca  uriola, n f var. ling.
  • nc  Chelidonichthys lucerna
  • nc  Trigla corax var. ling.
  • nc  Trigla lucerna var. ling.
  • nc  Trigla paeciloptera var. ling.
  • es  alfondega
  • es  bejel
  • es  escaro
  • es  gallina de mar
  • es  golondrina
  • es  lucerna
  • es  milano
  • es  rubio
  • fr  grondin perlon
  • fr  grondin-perlon
  • fr  hirondelle
  • fr  perlon
  • en  gurnard butterfly
  • en  sapphirine gurnard
  • en  tub gurnard
  • en  tube-fish
  • en  yellow-gurnard
  • de  Roter Knurrhahn

<Peixos > Tríglids>

mòllera rossa mòllera rossa

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mòllera rossa, n f
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  capellà ros, n m sin. compl.
  • ca  molla, n f sin. compl.
  • ca  mòllera, n f sin. compl.
  • es  capellán rubio
  • fr  capelan
  • fr  capelan de France
  • it  merluzzo capellano
  • en  poor cod
  • en  poor-cod
  • de  Zwergdorsch
  • nc  Trisopterus minutus minutus

<Peixos>