Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "radar" dins totes les àrees temàtiques

microones microones

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  microones, n f pl
  • ca  radar 2, n m sin. compl.
  • es  microondas
  • es  radar sin. compl.
  • en  microwaves
  • en  radar band sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Banda de l'espectre>

Definició
Regió de l'espectre electromagnètic de freqüència entre 1 i 3000 GHz (longituds d'ona entre 30 cm i 0.1 mm), o fins i tot a partir de 0.22 GHz (136 cm) segons les fonts.

Les microones es troben compreses entre les regions espectrals IRl i les radiofreqüències, i se subdivideixen, segons la definició de l'IEEE, en les següents bandes espectrals: HF (3-30 MHz; 100-10 m), VHF (30-300 MHz; 10-1 m), UHF (300-1000 MHz; 1-0.3 m), banda L (1-2 GHz; 30-15 cm), banda S (2-4 GHz; 15-7.5 cm), banda C (4-8 GHz; 7.5-3.75 cm), banda X (8-12 GHz; 3.75-2.5 cm), banda Ku (12-18 GHz; 2.5-1.67 cm), banda K (18-27 GHz; 1.67-1.11 cm), banda Ka (27-40 GHz; 1.11-0.75 cm), banda V (40-75 GHz; 0.75-0.4 cm), banda W (75-110 GHz; 0.4-0.275 cm), banda mil·limètrica (110-300 GHz; 2.75-1 mm) i banda submil·limètrica (300-3000 GHz; 1-0.1 mm), si bé altres definicions també inclouen dins aquesta regió de l'espectre altres bandes espectrals. Per exemple, la classificació de l'ASPRS hi inclou la banda P (0.22-0.39 GHz; 136-77 cm) i l'UHF (0.3-1 GHz; 100-30 cm) i la classificació de l'RSGB hi inclou la banda Q (33- 50 GHz; 0.91-0.6 cm) i la banda U (40-60 GHz; 0.75-0.5 cm).

Les microones s'utilitzen en teledetecció perquè les seves propietats suposen alguns avantatges respecte d'altres regions espectrals. D'una banda, permeten la detecció a través de núvols i, per tant, són aptes, a diferència de les regions espectrals del VIS i l'IR, per a l'observació de regions ennuvolades de manera molt continuada, com per exemple les regions tropicals de la Terra. Atès que el Sol no proporciona irradiància en aquesta regió espectral, les microones s'utilitzen tant amb sensors passius, aprofitant-ne l'emissió terrestre (tot i que el seu senyal natural feble obliga a emprar resolucions espacials molt grolleres) com amb sensors actius (aprofitant la reflexió del senyal enviat) i, per tant, és possible la seva utilització nocturna o amb pluja o a partir de dades de generació molt controlada, que han permès aplicacions de gran èxit com la interferometria. Així mateix, la seva capacitat de penetrar en les capes superiors del sòl i la vegetació també pot aportar dades eventualment útils.

Sovint s'utilitza el terme radar com a sinònim de microones, si bé estrictament el radar és el sensor actiu de microones, mentre que la denominació radiòmetre de microones és la preferent per a denominar el sensor passiu de microones.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
microones microones

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  microones, n f pl
  • ca  radar 2, n m sin. compl.
  • es  microondas
  • es  radar sin. compl.
  • en  microwaves
  • en  radar band sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Banda de l'espectre>

Definició
Regió de l'espectre electromagnètic de freqüència entre 1 i 3000 GHz (longituds d'ona entre 30 cm i 0.1 mm), o fins i tot a partir de 0.22 GHz (136 cm) segons les fonts.

Les microones es troben compreses entre les regions espectrals IRl i les radiofreqüències, i se subdivideixen, segons la definició de l'IEEE, en les següents bandes espectrals: HF (3-30 MHz; 100-10 m), VHF (30-300 MHz; 10-1 m), UHF (300-1000 MHz; 1-0.3 m), banda L (1-2 GHz; 30-15 cm), banda S (2-4 GHz; 15-7.5 cm), banda C (4-8 GHz; 7.5-3.75 cm), banda X (8-12 GHz; 3.75-2.5 cm), banda Ku (12-18 GHz; 2.5-1.67 cm), banda K (18-27 GHz; 1.67-1.11 cm), banda Ka (27-40 GHz; 1.11-0.75 cm), banda V (40-75 GHz; 0.75-0.4 cm), banda W (75-110 GHz; 0.4-0.275 cm), banda mil·limètrica (110-300 GHz; 2.75-1 mm) i banda submil·limètrica (300-3000 GHz; 1-0.1 mm), si bé altres definicions també inclouen dins aquesta regió de l'espectre altres bandes espectrals. Per exemple, la classificació de l'ASPRS hi inclou la banda P (0.22-0.39 GHz; 136-77 cm) i l'UHF (0.3-1 GHz; 100-30 cm) i la classificació de l'RSGB hi inclou la banda Q (33- 50 GHz; 0.91-0.6 cm) i la banda U (40-60 GHz; 0.75-0.5 cm).

Les microones s'utilitzen en teledetecció perquè les seves propietats suposen alguns avantatges respecte d'altres regions espectrals. D'una banda, permeten la detecció a través de núvols i, per tant, són aptes, a diferència de les regions espectrals del VIS i l'IR, per a l'observació de regions ennuvolades de manera molt continuada, com per exemple les regions tropicals de la Terra. Atès que el Sol no proporciona irradiància en aquesta regió espectral, les microones s'utilitzen tant amb sensors passius, aprofitant-ne l'emissió terrestre (tot i que el seu senyal natural feble obliga a emprar resolucions espacials molt grolleres) com amb sensors actius (aprofitant la reflexió del senyal enviat) i, per tant, és possible la seva utilització nocturna o amb pluja o a partir de dades de generació molt controlada, que han permès aplicacions de gran èxit com la interferometria. Així mateix, la seva capacitat de penetrar en les capes superiors del sòl i la vegetació també pot aportar dades eventualment útils.

Sovint s'utilitza el terme radar com a sinònim de microones, si bé estrictament el radar és el sensor actiu de microones, mentre que la denominació radiòmetre de microones és la preferent per a denominar el sensor passiu de microones.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
microones microones

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  microones, n f pl
  • ca  radar 2, n m sin. compl.
  • es  microondas
  • es  radar sin. compl.
  • en  microwaves
  • en  radar band sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Banda de l'espectre>

Definició
Regió de l'espectre electromagnètic de freqüència entre 1 i 3000 GHz (longituds d'ona entre 30 cm i 0.1 mm), o fins i tot a partir de 0.22 GHz (136 cm) segons les fonts.

Les microones es troben compreses entre les regions espectrals IRl i les radiofreqüències, i se subdivideixen, segons la definició de l'IEEE, en les següents bandes espectrals: HF (3-30 MHz; 100-10 m), VHF (30-300 MHz; 10-1 m), UHF (300-1000 MHz; 1-0.3 m), banda L (1-2 GHz; 30-15 cm), banda S (2-4 GHz; 15-7.5 cm), banda C (4-8 GHz; 7.5-3.75 cm), banda X (8-12 GHz; 3.75-2.5 cm), banda Ku (12-18 GHz; 2.5-1.67 cm), banda K (18-27 GHz; 1.67-1.11 cm), banda Ka (27-40 GHz; 1.11-0.75 cm), banda V (40-75 GHz; 0.75-0.4 cm), banda W (75-110 GHz; 0.4-0.275 cm), banda mil·limètrica (110-300 GHz; 2.75-1 mm) i banda submil·limètrica (300-3000 GHz; 1-0.1 mm), si bé altres definicions també inclouen dins aquesta regió de l'espectre altres bandes espectrals. Per exemple, la classificació de l'ASPRS hi inclou la banda P (0.22-0.39 GHz; 136-77 cm) i l'UHF (0.3-1 GHz; 100-30 cm) i la classificació de l'RSGB hi inclou la banda Q (33- 50 GHz; 0.91-0.6 cm) i la banda U (40-60 GHz; 0.75-0.5 cm).

Les microones s'utilitzen en teledetecció perquè les seves propietats suposen alguns avantatges respecte d'altres regions espectrals. D'una banda, permeten la detecció a través de núvols i, per tant, són aptes, a diferència de les regions espectrals del VIS i l'IR, per a l'observació de regions ennuvolades de manera molt continuada, com per exemple les regions tropicals de la Terra. Atès que el Sol no proporciona irradiància en aquesta regió espectral, les microones s'utilitzen tant amb sensors passius, aprofitant-ne l'emissió terrestre (tot i que el seu senyal natural feble obliga a emprar resolucions espacials molt grolleres) com amb sensors actius (aprofitant la reflexió del senyal enviat) i, per tant, és possible la seva utilització nocturna o amb pluja o a partir de dades de generació molt controlada, que han permès aplicacions de gran èxit com la interferometria. Així mateix, la seva capacitat de penetrar en les capes superiors del sòl i la vegetació també pot aportar dades eventualment útils.

Sovint s'utilitza el terme radar com a sinònim de microones, si bé estrictament el radar és el sensor actiu de microones, mentre que la denominació radiòmetre de microones és la preferent per a denominar el sensor passiu de microones.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  radar, n m
  • es  radar
  • fr  radar
  • en  radar

<Indústria > Indústria electrònica i dels materials elèctrics > Electrònica>

Nota

  • La denominació radar és una lexicalització de la sigla d'origen anglès RADAR (radio detection and ranging, 'detecció i localització mitjançant ones de ràdio').
radar radar

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  radar, n m
  • es  radar
  • fr  radar
  • en  radar

<Infraestructures tecnològiques > Xarxes de telecomunicació > Elements constitutius>

Definició
Aparell que, per mitjà d'ones radioelèctriques d'alta freqüència, permet de localitzar i d'identificar objectes a distància.
radar radar

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  radar, n m
  • es  radar
  • en  radar speedalyser

<Policia > Infraestructura > Material operatiu>

Definició
Aparell instal·lat generalment en un cotxe patrulla que serveix per a detectar l'excés de velocitat d'un vehicle que es desplaça dins del seu camp d'acció.
radar radar

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  radar, n m
  • ca  radiodetector, n m sin. compl.
  • es  radar
  • en  radar

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació>

Definició
Sistema que permet detectar, localitzar i identificar objectes a distància per mitjà d'ones radioelèctriques. Alguns radars poden també determinar la velocitat per efecte Doppler. En certes aplicacions radar també és possible formar una imatge d'alta resolució del cos observat i identificar o classificar-ne el tipus, com ara el model d'avió o de vaixell. Vegeu també ^radar primari^, ^radar secundari^ i ^radar d'obertura sintética^.
radar radar

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  radar, n m
  • es  radar
  • fr  radar
  • en  radar

<Costes > Instal·lacions de senyalització>

Definició
Aparell que permet de localitzar i d'identificar un objecte tot avaluant-ne la distància a què es troba, per mitjà d'ones radioelèctriques d'alta freqüència (microones).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  radar, n m
  • es  radar
  • fr  radar
  • it  radar
  • en  radar
  • de  Radar

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Teledetecció>

Definició
Sensor actiu que permet detectar, localitzar o formar una imatge utilitzant radiacions electromagnètiques d'alta freqüència reflectides i mesurades temporalment.

Nota

  • 1. En teledetecció s'utilitzen principalment els radars que formen imatges, com ara el SAR o l'ESLAR.

    2. La denominació radar és una lexicalització de la sigla d'origen anglès RADAR, que correspon a radio detection and ranging ('detecció i localització mitjançant ones de ràdio').
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
radar radar

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  radar, n m
  • es  radar
  • fr  radar
  • it  radar
  • en  radar
  • de  Radar

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Teledetecció>

Definició
Sensor actiu que permet detectar, localitzar o formar una imatge utilitzant radiacions electromagnètiques d'alta freqüència reflectides i mesurades temporalment.

Nota

  • 1. En teledetecció s'utilitzen principalment els radars que formen imatges, com ara el SAR o l'ESLAR.

    2. La denominació radar és una lexicalització de la sigla d'origen anglès RADAR, que correspon a radio detection and ranging ('detecció i localització mitjançant ones de ràdio').
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3