Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "radiant" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials
- ca A1 En noms tradicionals de pluges amb mateix radiant, mes de l'any: Boòtids de Juny (EXEMPLE), n m pl
- ca A1 En noms tradicionals de pluges amb mateix radiant, mes de l'any: Lírids d'Abril (EXEMPLE), n m pl
- ca A2 En noms nous de pluges amb mateix radiant, estel més brillant: α-Aurígids (EXEMPLE), n m pl
- ca A2 En noms nous de pluges amb mateix radiant, estel més brillant: alfa-Aurígids (EXEMPLE), n m pl
- ca B Amb mateix cos progenitor, 'del Nord' o 'del Sud': Tàurids del Nord (EXEMPLE), n m pl
- ca B Amb mateix cos progenitor, 'del Nord' o 'del Sud': Tàurids del Sud (EXEMPLE), n m pl
- ca C Amb radiant en dues constel·lacions, totes dues: Cèfids-Cassiopeids (EXEMPLE), n m pl
- ca C Amb radiant en dues constel·lacions, totes dues: Serpèntids-Corona Boreàlids (EXEMPLE), n m pl
<Ciències de la Terra > Astronomia>
Definició
A. PLUGES DE METEORS AMB RADIANT A LA MATEIXA CONSTEL·LACIÓ
Quan diverses pluges de meteors tenen el radiant a la mateixa constel·lació, les denominacions es distingeixen segons els criteris següents:
1) En denominacions tradicionals, se sol afegir com a complement el mes de l'any en què té lloc la pluja.
Ex.: llatí Lyrae --> català Lírids d'Abril, Lírids de Juny
. En contextos de divulgació, es considera que el complement és innecessari per a denominar la pluja més coneguda d'una constel·lació. El TERMCAT considera que aquestes formes abreujades són sinònims complementaris de les formes completes.
Ex. 1: Lírids (per Lírids d'Abril)
Ex. 2: Boòtids (per Boòtids de Juny)
2) En denominacions noves, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de l'estel més proper al radiant de la pluja (o, en cas de dubte, de l'estel proper més brillant).
. Seguint el sistema de Johann Bayer (establert el 1603), els noms dels estels es creen amb una lletra grega que indica l'ordre de brillantor aparent dintre la constel·lació (alfa per al més brillant) i amb el nom en genitiu de la constel·lació.
. El Consell Supervisor del TERMCAT fa les recomanacions següents:
(a) En àmbits d'especialitat, és preferible fer servir la lletra pròpia de l'alfabet grec, tot i que també s'admet (especialment en àmbits de divulgació) la utilització del nom de la lletra grega.
(b) Tant la lletra grega com el nom de la lletra grega s'escriuen amb minúscula inicial, i el segon element de la denominació, amb majúscula inicial; entre un element i altre s'escriu un guionet.
Ex. 1: α-Aurígids; alfa-Aurígids
Ex. 2: π-Púpids; pi-Púpids
B. PLUGES DE METEORS PROCEDENTS D'UN MATEIX COS PROGENITOR
Quan hi ha dues branques d'una mateixa pluja de meteors (originades per diferents grups de meteoroides del mateix cos progenitor), es diferencien per mitjà de les formes del Nord o del Sud, que indiquen la situació respecte de l'eclíptica.
Ex. 1: Tàurids del Nord; Tàurids del Sud
Ex. 2: ω-Escòrpids del Nord; ω-Escòrpids del Sud
C. PLUJA DE METEORS AMB RADIANT EN DUES CONSTEL·LACIONS
Quan una pluja de meteors té el radiant en dues constel·lacions diferents, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de cadascuna de les constel·lacions i s'escriu un guionet entre una forma i l'altra.
Ex. 1: Cèfids-Cassiopeids
Ex. 2: Serpèntids-Corona Boreàlids
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació catalana de les pluges de meteors, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-pluges-meteors.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (2): Casos especials
- ca A1 En noms tradicionals de pluges amb mateix radiant, mes de l'any: Boòtids de Juny (EXEMPLE), n m pl
- ca A1 En noms tradicionals de pluges amb mateix radiant, mes de l'any: Lírids d'Abril (EXEMPLE), n m pl
- ca A2 En noms nous de pluges amb mateix radiant, estel més brillant: α-Aurígids (EXEMPLE), n m pl
- ca A2 En noms nous de pluges amb mateix radiant, estel més brillant: alfa-Aurígids (EXEMPLE), n m pl
- ca B Amb mateix cos progenitor, 'del Nord' o 'del Sud': Tàurids del Nord (EXEMPLE), n m pl
- ca B Amb mateix cos progenitor, 'del Nord' o 'del Sud': Tàurids del Sud (EXEMPLE), n m pl
- ca C Amb radiant en dues constel·lacions, totes dues: Cèfids-Cassiopeids (EXEMPLE), n m pl
- ca C Amb radiant en dues constel·lacions, totes dues: Serpèntids-Corona Boreàlids (EXEMPLE), n m pl
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
A. PLUGES DE METEORS AMB RADIANT A LA MATEIXA CONSTEL·LACIÓ
Quan diverses pluges de meteors tenen el radiant a la mateixa constel·lació, les denominacions es distingeixen segons els criteris següents:
1) En denominacions tradicionals, se sol afegir com a complement el mes de l'any en què té lloc la pluja.
Ex.: llatí Lyrae --> català Lírids d'Abril, Lírids de Juny
. En contextos de divulgació, es considera que el complement és innecessari per a denominar la pluja més coneguda d'una constel·lació. El TERMCAT considera que aquestes formes abreujades són sinònims complementaris de les formes completes.
Ex. 1: Lírids (per Lírids d'Abril)
Ex. 2: Boòtids (per Boòtids de Juny)
2) En denominacions noves, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de l'estel més proper al radiant de la pluja (o, en cas de dubte, de l'estel proper més brillant).
. Seguint el sistema de Johann Bayer (establert el 1603), els noms dels estels es creen amb una lletra grega que indica l'ordre de brillantor aparent dintre la constel·lació (alfa per al més brillant) i amb el nom en genitiu de la constel·lació.
. El Consell Supervisor del TERMCAT fa les recomanacions següents:
(a) En àmbits d'especialitat, és preferible fer servir la lletra pròpia de l'alfabet grec, tot i que també s'admet (especialment en àmbits de divulgació) la utilització del nom de la lletra grega.
(b) Tant la lletra grega com el nom de la lletra grega s'escriuen amb minúscula inicial, i el segon element de la denominació, amb majúscula inicial; entre un element i altre s'escriu un guionet.
Ex. 1: α-Aurígids; alfa-Aurígids
Ex. 2: π-Púpids; pi-Púpids
B. PLUGES DE METEORS PROCEDENTS D'UN MATEIX COS PROGENITOR
Quan hi ha dues branques d'una mateixa pluja de meteors (originades per diferents grups de meteoroides del mateix cos progenitor), es diferencien per mitjà de les formes del Nord o del Sud, que indiquen la situació respecte de l'eclíptica.
Ex. 1: Tàurids del Nord; Tàurids del Sud
Ex. 2: ω-Escòrpids del Nord; ω-Escòrpids del Sud
C. PLUJA DE METEORS AMB RADIANT EN DUES CONSTEL·LACIONS
Quan una pluja de meteors té el radiant en dues constel·lacions diferents, s'afegeix el sufix de plural -ids a la forma plena de l'arrel llatina de cadascuna de les constel·lacions i s'escriu un guionet entre una forma i l'altra.
Ex. 1: Cèfids-Cassiopeids
Ex. 2: Serpèntids-Corona Boreàlids
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació catalana de pluges de meteors (1): Generalitats.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació catalana de les pluges de meteors, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-pluges-meteors.pdf).
<Energia > Energia solar>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
BLAS ABANTE, Marta de; SERRASOLSES i DOMÈNECH, Jaume. Diccionari d'energia solar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/241/>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aïllament tèrmic reflector, n m
- ca barrera radiant, n f sin. compl.
- es aislamiento térmico reflector
- fr isolation thermique réfléchissante
- en radiant barrier
<Energia solar>
Definició
<Ciències de la salut > Infermeria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>
- ca bressol tèrmic, n m
- es cuna térmica
- fr incubateur radiant
- en heat cradle
<Infermeria > Material>
Definició
<TIC > Telecomunicacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca cable radiant, n m
- es cable radiante
- en radiating cable
<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca calefacció radiant, n f
- es calefacción radiante, n f
- es suelo radiante, n m
- fr chauffage au sol, n m
- fr chauffage radiant, n m
- fr plancher chauffant, n m
- en radiant cooling, n
- en radiant heating, n
- en slab heating, n
- eu zoru bero-emaile, n
- eu zoru irradiatzaile, n
<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca CERES, n m
- ca Clouds and the Earth's Radiant Energy System, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>
Definició
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lit de la sèrie EOS (concretament al Terra i a l'Aqua), al satèl·lit TRMM i al satèl·lit Suomi NPP, destinat majoritàriament a l'estudi de l'atmosfera (propietats de les partícules dels núvols: quantitat, pes, gruix, grandària, etc.).
- En els satèl·lits Terra, Aqua i Suomi NPP, el sensor és format per dos radiòmetres de banda ampla iguals, l'un que treballa transversalment a la traça i l'altre que treballa en un pla d'escaneig rotatiu (escaneig biaxial).
- En el satèl·lit TRMM el sensor és format per un únic radiòmetre de banda ampla que treballa alternant el mode transversal a la traça i l'escaneig biaxial. Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'UV, el VIS, l'IRp, l'IRoc, l'IRom, l'IRol i l'IRl, en bandes denominades, en el cas del Terra, l'Aqua i el Suomi NPP, solar reflected radiation ('radiació solar reflectida'), atmospheric window ('finestra atmosfèrica') i total radiance ('radiància total').
- En el cas del TRMM les bandes obtingudes es denominen short wave range ('abast d'ona curta'), long wave range ('abast d'ona llarga') i total range ('abast total').
La seva resolució espacial al nadir és d'uns 20000 m per al Terra, l'Aqua i el Suomi NPP (resolució espacial combinada dels dos instruments) i d'uns 10000 m per al TRMM. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig transversal i es distribueixen amb una cobertura territorial de tot el limbe terrestre (uns 5700 km, dallada del radiòmetre d'escaneig biaxial) en el Terra, l'Aqua i el Suomi NPP i d'uns 4400 km en el TRMM, amb una resolució temporal entre 12 i 24 hores.
Informació tècnica del sensor al Terra, l'Aqua i el Suomi NPP:
- FOV (°): 156 (radiòmetre d'escaneig transversal a la traça), 360 (radiòmetre d'escaneig biaxial)
- Dallada (km): limbe terrestre
- IFOV (mrad): 14
- Resolució espacial (m): 20000 (resolució espacial combinada dels dos instruments), 1315045.2 ([c] extrems laterals de la imatge combinada dels dos instruments)
- Nombre de mostres (columnes) [c]: 194
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): finestra atmosfèrica: [8000,12000]; radiació solar reflectida: [300,5000]; radiància total: [300,100000]
Informació tècnica del sensor al TRMM:
- FOV (°): 156, 360 (alternant mode escaneig transversal a la traça i mode d'escaneig biaxial)
- Dallada (km): limbe terrestre
- Resolució espacial (m): 10000 (visió nadiral), 710493.5 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes)[c]: 109 (FOV/IFOV)
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): abast d'ona curta: [300,5000]; abast d'ona llarga: [8000,12000]; abast total: [350, > 100000]
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca CERES, n m
- ca Clouds and the Earth's Radiant Energy System, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>
Definició
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lit de la sèrie EOS (concretament al Terra i a l'Aqua), al satèl·lit TRMM i al satèl·lit Suomi NPP, destinat majoritàriament a l'estudi de l'atmosfera (propietats de les partícules dels núvols: quantitat, pes, gruix, grandària, etc.).
- En els satèl·lits Terra, Aqua i Suomi NPP, el sensor és format per dos radiòmetres de banda ampla iguals, l'un que treballa transversalment a la traça i l'altre que treballa en un pla d'escaneig rotatiu (escaneig biaxial).
- En el satèl·lit TRMM el sensor és format per un únic radiòmetre de banda ampla que treballa alternant el mode transversal a la traça i l'escaneig biaxial. Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'UV, el VIS, l'IRp, l'IRoc, l'IRom, l'IRol i l'IRl, en bandes denominades, en el cas del Terra, l'Aqua i el Suomi NPP, solar reflected radiation ('radiació solar reflectida'), atmospheric window ('finestra atmosfèrica') i total radiance ('radiància total').
- En el cas del TRMM les bandes obtingudes es denominen short wave range ('abast d'ona curta'), long wave range ('abast d'ona llarga') i total range ('abast total').
La seva resolució espacial al nadir és d'uns 20000 m per al Terra, l'Aqua i el Suomi NPP (resolució espacial combinada dels dos instruments) i d'uns 10000 m per al TRMM. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig transversal i es distribueixen amb una cobertura territorial de tot el limbe terrestre (uns 5700 km, dallada del radiòmetre d'escaneig biaxial) en el Terra, l'Aqua i el Suomi NPP i d'uns 4400 km en el TRMM, amb una resolució temporal entre 12 i 24 hores.
Informació tècnica del sensor al Terra, l'Aqua i el Suomi NPP:
- FOV (°): 156 (radiòmetre d'escaneig transversal a la traça), 360 (radiòmetre d'escaneig biaxial)
- Dallada (km): limbe terrestre
- IFOV (mrad): 14
- Resolució espacial (m): 20000 (resolució espacial combinada dels dos instruments), 1315045.2 ([c] extrems laterals de la imatge combinada dels dos instruments)
- Nombre de mostres (columnes) [c]: 194
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): finestra atmosfèrica: [8000,12000]; radiació solar reflectida: [300,5000]; radiància total: [300,100000]
Informació tècnica del sensor al TRMM:
- FOV (°): 156, 360 (alternant mode escaneig transversal a la traça i mode d'escaneig biaxial)
- Dallada (km): limbe terrestre
- Resolució espacial (m): 10000 (visió nadiral), 710493.5 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes)[c]: 109 (FOV/IFOV)
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): abast d'ona curta: [300,5000]; abast d'ona llarga: [8000,12000]; abast total: [350, > 100000]
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca CERES, n m
- ca Clouds and the Earth's Radiant Energy System, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>
Definició
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lit de la sèrie EOS (concretament al Terra i a l'Aqua), al satèl·lit TRMM i al satèl·lit Suomi NPP, destinat majoritàriament a l'estudi de l'atmosfera (propietats de les partícules dels núvols: quantitat, pes, gruix, grandària, etc.).
- En els satèl·lits Terra, Aqua i Suomi NPP, el sensor és format per dos radiòmetres de banda ampla iguals, l'un que treballa transversalment a la traça i l'altre que treballa en un pla d'escaneig rotatiu (escaneig biaxial).
- En el satèl·lit TRMM el sensor és format per un únic radiòmetre de banda ampla que treballa alternant el mode transversal a la traça i l'escaneig biaxial. Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'UV, el VIS, l'IRp, l'IRoc, l'IRom, l'IRol i l'IRl, en bandes denominades, en el cas del Terra, l'Aqua i el Suomi NPP, solar reflected radiation ('radiació solar reflectida'), atmospheric window ('finestra atmosfèrica') i total radiance ('radiància total').
- En el cas del TRMM les bandes obtingudes es denominen short wave range ('abast d'ona curta'), long wave range ('abast d'ona llarga') i total range ('abast total').
La seva resolució espacial al nadir és d'uns 20000 m per al Terra, l'Aqua i el Suomi NPP (resolució espacial combinada dels dos instruments) i d'uns 10000 m per al TRMM. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig transversal i es distribueixen amb una cobertura territorial de tot el limbe terrestre (uns 5700 km, dallada del radiòmetre d'escaneig biaxial) en el Terra, l'Aqua i el Suomi NPP i d'uns 4400 km en el TRMM, amb una resolució temporal entre 12 i 24 hores.
Informació tècnica del sensor al Terra, l'Aqua i el Suomi NPP:
- FOV (°): 156 (radiòmetre d'escaneig transversal a la traça), 360 (radiòmetre d'escaneig biaxial)
- Dallada (km): limbe terrestre
- IFOV (mrad): 14
- Resolució espacial (m): 20000 (resolució espacial combinada dels dos instruments), 1315045.2 ([c] extrems laterals de la imatge combinada dels dos instruments)
- Nombre de mostres (columnes) [c]: 194
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): finestra atmosfèrica: [8000,12000]; radiació solar reflectida: [300,5000]; radiància total: [300,100000]
Informació tècnica del sensor al TRMM:
- FOV (°): 156, 360 (alternant mode escaneig transversal a la traça i mode d'escaneig biaxial)
- Dallada (km): limbe terrestre
- Resolució espacial (m): 10000 (visió nadiral), 710493.5 ([c] extrems laterals de la imatge)
- Nombre de mostres (columnes)[c]: 109 (FOV/IFOV)
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): abast d'ona curta: [300,5000]; abast d'ona llarga: [8000,12000]; abast total: [350, > 100000]
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ciutat radiant, n f
- es ciudad radiante
- fr ville radieuse
- en radiant city
<Construcció > Urbanisme>
