Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "raixa" dins totes les àrees temàtiques

caixa baixa caixa baixa

<Indústria > Indústries gràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE 54100-10:2013 Indústries gràfiques. Vocabulari. Part 10, Termes fonamentals de disseny gràfic.

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 54 Indústries Gràfiques, la Secretaria del qual és a càrrec de FEIGRAF. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE.

  • ca  caixa baixa, n f
  • es  caja baja, n f
  • en  lower case, n

<Indústries gràfiques>

Definició
Lletres minúscules.

Nota

  • Caixa baixa també pot fer referència al sector de la caixa d'impremta que conté les minúscules i, en les expressions de caixa baixa o en caixa baixa, equival a l'adjectiu minúscul -a.
cap-roig cap-roig

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap-roig, n m
  • ca  cap de drac, n m sin. compl.
  • ca  escorpí, n m sin. compl.
  • ca  escórpora, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de cap roig, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de fang, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de fonera, n f sin. compl.
  • ca  escórpora dels bruts, n f sin. compl.
  • ca  escórpora groga, n f sin. compl.
  • ca  escórpora roja, n f sin. compl.
  • ca  gallina, n f sin. compl.
  • ca  gallina de mar, n f sin. compl.
  • ca  gallina de penegal, n f sin. compl.
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  penegal, n m sin. compl.
  • ca  polla, n f sin. compl.
  • ca  polla d'alguer, n f sin. compl.
  • ca  polla de mar, n f sin. compl.
  • ca  raina, n f sin. compl.
  • ca  rascassa, n f sin. compl.
  • ca  rascla, n f sin. compl.
  • ca  rasclot, n m sin. compl.
  • ca  roja, n f sin. compl.
  • ca  rufí, n m sin. compl.
  • ca  ca-roig, n m var. ling.
  • ca  ca-rotgell, n m var. ling.
  • ca  ca-rotgí, n m var. ling.
  • ca  calroig, n m var. ling.
  • ca  cap roig, n m var. ling.
  • ca  capo, n m var. ling.
  • ca  capròtj, n m var. ling.
  • ca  cavet, n m var. ling.
  • ca  ciprino, n m var. ling.
  • ca  escorcho, n m var. ling.
  • ca  escorpa, n f var. ling.
  • ca  escorpa roja, n f var. ling.
  • ca  escorpena, n f var. ling.
  • ca  escorpena roja, n f var. ling.
  • ca  escorpi, n m var. ling.
  • ca  escòrpora, n f var. ling.
  • ca  escorpora de fonera, n f var. ling.
  • ca  gallina de panegal, n f var. ling.
  • ca  panegal, n m var. ling.
  • ca  rascasa, n f var. ling.
  • ca  rayna, n f var. ling.
  • ca  rotja, n f var. ling.
  • nc  Scorpaena scrofa
  • nc  Scorpaena lutea var. ling.
  • nc  Scorpaena scrofra var. ling.
  • nc  Scorpaena scropha var. ling.
  • nc  Scorpaera scrofa var. ling.
  • es  araña
  • es  cabracho
  • es  escorpena
  • es  escórpena
  • es  escorpina
  • es  raño
  • es  rascacio
  • fr  rascasse rouge
  • it  scorfano rosso
  • en  grooper
  • en  large-scaled scorpion fish
  • en  red scorpionfish
  • de  Grouper
  • de  Roter Drachenkopf

<Peixos > Escorpènids>

cap-roig cap-roig

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cap-roig, n m
  • ca  cap de drac, n m sin. compl.
  • ca  escorpí, n m sin. compl.
  • ca  escórpora, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de cap roig, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de fang, n f sin. compl.
  • ca  escórpora de fonera, n f sin. compl.
  • ca  escórpora dels bruts, n f sin. compl.
  • ca  escórpora groga, n f sin. compl.
  • ca  escórpora roja, n f sin. compl.
  • ca  gallina, n f sin. compl.
  • ca  gallina de mar, n f sin. compl.
  • ca  gallina de penegal, n f sin. compl.
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  penegal, n m sin. compl.
  • ca  polla, n f sin. compl.
  • ca  polla d'alguer, n f sin. compl.
  • ca  polla de mar, n f sin. compl.
  • ca  raina, n f sin. compl.
  • ca  rascassa, n f sin. compl.
  • ca  rascla, n f sin. compl.
  • ca  rasclot, n m sin. compl.
  • ca  roja, n f sin. compl.
  • ca  rufí, n m sin. compl.
  • ca  ca-roig, n m var. ling.
  • ca  ca-rotgell, n m var. ling.
  • ca  ca-rotgí, n m var. ling.
  • ca  calroig, n m var. ling.
  • ca  cap roig, n m var. ling.
  • ca  capo, n m var. ling.
  • ca  capròtj, n m var. ling.
  • ca  cavet, n m var. ling.
  • ca  ciprino, n m var. ling.
  • ca  escorcho, n m var. ling.
  • ca  escorpa, n f var. ling.
  • ca  escorpa roja, n f var. ling.
  • ca  escorpena, n f var. ling.
  • ca  escorpena roja, n f var. ling.
  • ca  escorpi, n m var. ling.
  • ca  escòrpora, n f var. ling.
  • ca  escorpora de fonera, n f var. ling.
  • ca  gallina de panegal, n f var. ling.
  • ca  panegal, n m var. ling.
  • ca  rascasa, n f var. ling.
  • ca  rayna, n f var. ling.
  • ca  rotja, n f var. ling.
  • nc  Scorpaena scrofa
  • nc  Scorpaena lutea var. ling.
  • nc  Scorpaena scrofra var. ling.
  • nc  Scorpaena scropha var. ling.
  • nc  Scorpaera scrofa var. ling.
  • es  araña
  • es  cabracho
  • es  escorpena
  • es  escórpena
  • es  escorpina
  • es  raño
  • es  rascacio
  • fr  rascasse rouge
  • it  scorfano rosso
  • en  grooper
  • en  large-scaled scorpion fish
  • en  red scorpionfish
  • de  Grouper
  • de  Roter Drachenkopf

<Peixos > Escorpènids>

caseta baixa caseta baixa

<21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  caseta baixa, n f
  • es  caseta baja
  • es  trapa baja
  • fr  cabane basse
  • fr  trappe basse
  • en  low house

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

Definició
Caseta situada a la dreta d'un camp de skeet, en la qual els plats es llancen des d'un punt situat a 1,07 m de terra.
clavellada clavellada

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  clavellada, n f
  • ca  clavellada ondulada, n f sin. compl.
  • ca  escrita, n f sin. compl.
  • ca  escrita vera, n f sin. compl.
  • ca  rajada, n f sin. compl.
  • ca  rajada jaspiada, n f sin. compl.
  • ca  rajada ondulada, n f sin. compl.
  • ca  rajada ordinària, n f sin. compl.
  • ca  rajada vera, n f sin. compl.
  • ca  ratjada, n f var. ling.
  • nc  Raja undulata
  • nc  Raia mosaica var. ling.
  • nc  Raia undulata var. ling.
  • nc  Raja (Raja) undulata var. ling.
  • nc  Raja mosaica var. ling.
  • es  raya mosaica
  • es  raya mosaico
  • fr  raie brunette
  • en  undulate ray

<Rajades i milanes > Raids>

clavellada clavellada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  clavellada, n f
  • ca  clavellada ondulada, n f sin. compl.
  • ca  escrita, n f sin. compl.
  • ca  escrita vera, n f sin. compl.
  • ca  rajada, n f sin. compl.
  • ca  rajada jaspiada, n f sin. compl.
  • ca  rajada ondulada, n f sin. compl.
  • ca  rajada ordinària, n f sin. compl.
  • ca  rajada vera, n f sin. compl.
  • ca  ratjada, n f var. ling.
  • nc  Raja undulata
  • nc  Raia mosaica var. ling.
  • nc  Raia undulata var. ling.
  • nc  Raja (Raja) undulata var. ling.
  • nc  Raja mosaica var. ling.
  • es  raya mosaica
  • es  raya mosaico
  • fr  raie brunette
  • en  undulate ray

<Rajades i milanes > Raids>

compactadora de reixa compactadora de reixa

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  compactadora de reixa, n f
  • es  compactador de reja

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Compactadora que consisteix en un rodet o tambor de reixa metàl·lica remolcat.

És adequada per a la compactació de terrenys cohesius secs i de roques toves.
comunicat mèdic de baixa comunicat mèdic de baixa

<Documentació jurídica>, <Dret del treball i de la Seguretat Social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  comunicat mèdic de baixa, n m
  • ca  baixa, n f sin. compl.
  • ca  baixa mèdica, n f sin. compl.
  • es  baja
  • es  baja médica
  • es  parte médico de baja

<Documentació jurídica>, <Dret del treball i de la Seguretat Social>

Definició
Document mèdic mitjançant el qual es notifica la incapacitat temporal del treballador o treballadora per a l'activitat laboral.

Nota

  • El naixement del dret a la prestació derivada d'una incapacitat temporal està subjecte a la diagnosi mèdica sobre l'estat de salut de la presumpta persona beneficiària. La diagnosi determina l'estat de salut en relació amb la capacitat en el treball. Tot això es posa de manifest en el comunicat mèdic de baixa i el comunicat mèdic d'alta. Aquests comunicats s'han de realitzar en un document oficial, editat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i posat a disposició dels serveis públics de salut corresponents. Quan la baixa laboral sigui conseqüència d'una malaltia professional o d'un accident de treball, aquests documents són editats per les mateixes mútues, segons el model oficial.
    La situació d'incapacitat temporal i la percepció de la prestació econòmica consegüent requereixen, doncs, un comunicat de baixa mèdica que origina la iniciació de les actuacions que condueixen a la declaració o denegació del dret al subsidi durant la situació d'incapacitat temporal (art. 1.1 del Reial decret [RD] 575/1997). El comunicat de baixa posa en funcionament de manera automàtica els mecanismes de protecció, sense necessitat que la persona interessada ho hagi de sol·licitar.
    Per a poder percebre el subsidi es requereix un seguiment de l'estat de salut de la persona treballadora mitjançant els comunicats de confirmació corresponents, que també ha d'estendre el facultatiu mèdic. La normativa sobre el seguiment de les incapacitats temporals ha evolucionat. Així, d'acord amb el RD 575/1997, els comunicats s'havien d'estendre a partir del quart dia de l'inici de la situació d'incapacitat i, successivament, mentre durés aquesta situació. El tercer comunicat de confirmació de la baixa havia d'anar acompanyat d'un informe mèdic complementari, expedit per la persona facultativa, en el qual s'expliquessin les afeccions, el tractament mèdic prescrit, l'evolució de les afeccions i la incidència sobre la capacitat funcional de la persona interessada. En aquest procés havia d'intervenir la inspecció mèdica del servei públic de salut, que era l'encarregada d'expedir trimestralment un informe de control de la incapacitat en el qual s'havia de pronunciar expressament sobre tots els extrems que justifiquessin, des del punt de vista mèdic, la necessitat de mantenir el procés d'incapacitat de la persona treballadora. A partir del RD 625/2014, del 18 de juliol, se substitueixen els anteriors comunicats i s'estableix el sistema següent. El metge ha de fer una valoració estimada de la baixa i, en funció de la seva durada, es fixen quatre tipus de baixes: baixa de durada molt curta, menys de cinc dies naturals; baixa de durada curta, entre cinc i trenta dies naturals; baixa de durada mitjana, entre trenta-un i seixanta dies naturals; i baixa de durada llarga, més de seixanta-un dies naturals.
    En el cas que la causa de la baixa mèdica sigui deguda a un accident de treball o a una malaltia professional, i la persona treballadora presti els serveis en una empresa que tingui concertada la cobertura d'aquestes contingències amb una mútua d'accidents de treball o malalties professionals o es tracti d'una persona treballadora per compte propi que així mateix hagi concertat amb una mútua la cobertura de la prestació econòmica d'incapacitat temporal, els corresponents comunicats de baixa, de confirmació de la baixa o d'alta han de ser expedits pels serveis mèdics de la mateixa mútua.
    La normativa estableix diferències quant a la tramitació que cal seguir segons si la incapacitat temporal és derivada de contingències comunes o professionals.
    La persona facultativa del servei públic de salut encarregada de l'examen mèdic de la persona treballadora és qui ha d'estendre el comunicat mèdic d'alta, que ha de contenir el resultat del reconeixement esmentat i la causa de l'alta mèdica. El comunicat d'alta mèdica determina l'extinció de la prestació econòmica per incapacitat temporal: la fi, per tant, de la causa de suspensió del contracte de treball (art. 45 Estatut dels treballadors [ET]) i la consegüent obligació de la persona treballadora d'incorporar-se a l'empresa, sens perjudici que el servei públic de salut continuï prestant a la persona treballadora l'assistència sanitària que sense requerir baixa mèdica aconselli el seu estat de salut. El comunicat d'alta ha de tenir com a destinació l'INSS o la mútua, la Inspecció de Serveis Sanitaris de la Seguretat Social o un òrgan similar del servei públic de salut corresponent i l'empresa a la qual presti serveis la persona treballadora, que l'ha de presentar durant les vint-i-quatre hores següents.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  congreny, n m
  • ca  faixa armada, n f
  • es  cadena
  • es  encadenado
  • es  zuncho

<Construcció>

Definició
Element resistent, generalment de formigó armat, disposat horitzontalment en el perímetre d'una estructura per a cenyir-la.
dansa baixa dansa baixa

<Arts > Dansa>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  dansa baixa, n f
  • ca  baixa, n f sin. compl.
  • es  baja
  • es  danza baja

<Arts > Dansa>

Definició
Dansa medieval en què no s'executen salts.