Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca maltar, v tr
es maltear, v tr
fr malter, v tr
en malt, to, v tr
de mälzen, v tr

<Indústria > Indústria alimentària>

Definició

Sotmetre un cereal, generalment ordi, a un procés de germinació i assecatge.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca malvar, n m
es malvar

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definició

Varietat de raïm abundant a Madrid, Guadalajara i Toledo, considerada la varietat principal de la DO Vinos de Madrid.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca maquineta de tallar cabells, n f
ca tallacabells, n m
ca tondosa, n f sin. compl.
ca tonedora, n f sin. compl.
es maquinilla de cortar el pelo
fr tondeuse
en clippers

<Imatge personal > Perruqueria>

Definició

Aparell en forma d'alicates acabades en pues de diverses mides que serveix per a tallar els cabells, sobretot els del clatell.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca matriu de tallar, n f
es matriz de cortar
fr matrice à découper
en cutting die

<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca motlle de tallar, n m
es cortabizcocho

Definició

Motlle sense base que consisteix en una anella alta que serveix per a donar forma a la massa.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

ca mullar, v tr
es mojar
fr mouiller
en moisten, to

<Procediments culinaris > Cocció > Intervenció durant la cocció>

Definició

Afegir a un aliment el líquid necessari per a la seva cocció.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca navalla de tallar el cabell, n f
es navaja de corte de pelo

<Bricolatge > Ferreteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca obrar, v tr
ca afaiçonar, v tr sin. compl.
es tallar, v tr
es labrar, v tr sin. compl.
es obrar, v tr sin. compl.
fr façonner, v tr
fr ouvrer, v tr
en work, to, v tr
eu landu
eu tailatu
eu zizelkatu

<Fusteria > Tècniques i procediments>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca orada, n f
ca aurada, n f sin. compl.
ca auradella, n f sin. compl.
ca auradella [juvenil], n f sin. compl.
ca auradella [petit], n f sin. compl.
ca aurades, n f pl sin. compl.
ca daurada, n f sin. compl.
ca doblada, n f sin. compl.
ca dorada, n f sin. compl.
ca doradella, n f sin. compl.
ca doradeta, n f sin. compl.
ca moixarra, n f sin. compl.
ca moixarres, n f pl sin. compl.
ca oblada, n f sin. compl.
ca oradell [petit], n m sin. compl.
ca oradella, n f sin. compl.
ca oradella [petit], n f sin. compl.
ca vidriada, n f sin. compl.
ca aurada plateada, n f var. ling.
ca buixarra, n f var. ling.
ca dantada, n f var. ling.
ca dorà, n f var. ling.
ca duradella, n f var. ling.
ca morratxa, n f var. ling.
ca moxarra, n f var. ling.
ca muixarra, n f var. ling.
ca orà, n f var. ling.
ca oráda, n f var. ling.
ca orade, n f var. ling.
ca oralla, n f var. ling.
nc Sparus aurata
nc Ch. Crassirostris var. ling.
nc Chrysophris aurata var. ling.
nc Chrysophrys aurata var. ling.
nc Chrysophys aurata var. ling.
nc Crysophrys aurata var. ling.
nc Sparus auratus var. ling.
es dorada
es dorada comun
es orada
es pargo dorado
fr daurade
fr dorade
fr dorade royale
it oraga
pt orade
pt souken
en gilthead bream
en gilthead seabream
de Goldbrassen

<Peixos > Espàrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca orada, n f
ca aurada, n f sin. compl.
ca auradella, n f sin. compl.
ca auradella [juvenil], n f sin. compl.
ca auradella [petit], n f sin. compl.
ca aurades, n f pl sin. compl.
ca daurada, n f sin. compl.
ca doblada, n f sin. compl.
ca dorada, n f sin. compl.
ca doradella, n f sin. compl.
ca doradeta, n f sin. compl.
ca moixarra, n f sin. compl.
ca moixarres, n f pl sin. compl.
ca oblada, n f sin. compl.
ca oradell [petit], n m sin. compl.
ca oradella, n f sin. compl.
ca oradella [petit], n f sin. compl.
ca vidriada, n f sin. compl.
ca aurada plateada, n f var. ling.
ca buixarra, n f var. ling.
ca dantada, n f var. ling.
ca dorà, n f var. ling.
ca duradella, n f var. ling.
ca morratxa, n f var. ling.
ca moxarra, n f var. ling.
ca muixarra, n f var. ling.
ca orà, n f var. ling.
ca oráda, n f var. ling.
ca orade, n f var. ling.
ca oralla, n f var. ling.
nc Sparus aurata
nc Ch. Crassirostris var. ling.
nc Chrysophris aurata var. ling.
nc Chrysophrys aurata var. ling.
nc Chrysophys aurata var. ling.
nc Crysophrys aurata var. ling.
nc Sparus auratus var. ling.
es dorada
es dorada comun
es orada
es pargo dorado
fr daurade
fr dorade
fr dorade royale
it oraga
pt orade
pt souken
en gilthead bream
en gilthead seabream
de Goldbrassen

<Peixos > Espàrids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "rallar" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició