Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ramada" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca capplà, n f
- ca caluga negra, n f sin. compl.
- ca capçut, n m sin. compl.
- ca llissa, n f sin. compl.
- ca llissa agut, n f sin. compl.
- ca llissa cap pla, n f sin. compl.
- ca llissa de cap pla, n f sin. compl.
- ca llissa de roquer, n f sin. compl.
- ca llissa roquera, n f sin. compl.
- ca llíssera, n f sin. compl.
- ca llíssera de cap pla, n f sin. compl.
- ca sama, n f sin. compl.
- es capitón
- es lisa
- es liza
- es morraguete
- es mújol
- fr mulet porc
- en thinlip grey mullet
- nc Liza (Liza) ramada
<Peixos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llissa capplà, n f
- ca agut, n m sin. compl.
- ca cabeçut, n m sin. compl.
- ca calua, n f sin. compl.
- ca caluc, n m sin. compl.
- ca caluga, n f sin. compl.
- ca caluga negra, n f sin. compl.
- ca capçut, n m sin. compl.
- ca capgròs, n m sin. compl.
- ca capplà, n m sin. compl.
- ca llissa, n f sin. compl.
- ca llissa agut, n f sin. compl.
- ca llissa cabuda, n f sin. compl.
- ca llissa calua, n f sin. compl.
- ca llissa calua negra, n f sin. compl.
- ca llissa de cap gros, n f sin. compl.
- ca llissa de cap pla, n f sin. compl.
- ca llissa de roquer, n f sin. compl.
- ca llissa llobarrera, n f sin. compl.
- ca llissa morro puntegut, n f sin. compl.
- ca llissa morruda, n f sin. compl.
- ca llissa roquera, n f sin. compl.
- ca llíssera, n f sin. compl.
- ca llíssera de cap pla, n f sin. compl.
- ca sama, n f sin. compl.
- ca calunga negra, n f var. ling.
- ca cap pla, n m var. ling.
- ca cap-gros, n m var. ling.
- ca cap-pla, n m var. ling.
- ca cap-plà, n m var. ling.
- ca capplá, n m var. ling.
- ca capsut, n m var. ling.
- ca casut, n m var. ling.
- ca lliça calva negra, n f var. ling.
- ca llisa calua negra, n f var. ling.
- ca llisa calva negra, n f var. ling.
- ca llisa cap-pla, n f var. ling.
- ca llisa de cap pla, n f var. ling.
- ca llisa morru puntegut, n f var. ling.
- ca llisa morruda, n f var. ling.
- ca llissa cap pla, n f var. ling.
- ca llissa de cap-pla, n f var. ling.
- ca llissa-agud, n f var. ling.
- ca llissara, n f var. ling.
- ca llíssera de cap-pla, n f var. ling.
- ca morragueta, n f var. ling.
- ca sàbalo, n m var. ling.
- nc Liza ramada
- nc Liza (Liza) ramada var. ling.
- nc Mugil capito var. ling.
- es cabezuda
- es capiton
- es capitón
- es lisa
- es liza
- es morraguete
- es mújol
- fr muge pointu
- fr mulet porc
- fr mulet-porc
- pt puntchioedo-sama
- en thinlip grey mullet
- en thinlip mullet
<Peixos > Mugílids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llissa capplà, n f
- ca agut, n m sin. compl.
- ca cabeçut, n m sin. compl.
- ca calua, n f sin. compl.
- ca caluc, n m sin. compl.
- ca caluga, n f sin. compl.
- ca caluga negra, n f sin. compl.
- ca capçut, n m sin. compl.
- ca capgròs, n m sin. compl.
- ca capplà, n m sin. compl.
- ca llissa, n f sin. compl.
- ca llissa agut, n f sin. compl.
- ca llissa cabuda, n f sin. compl.
- ca llissa calua, n f sin. compl.
- ca llissa calua negra, n f sin. compl.
- ca llissa de cap gros, n f sin. compl.
- ca llissa de cap pla, n f sin. compl.
- ca llissa de roquer, n f sin. compl.
- ca llissa llobarrera, n f sin. compl.
- ca llissa morro puntegut, n f sin. compl.
- ca llissa morruda, n f sin. compl.
- ca llissa roquera, n f sin. compl.
- ca llíssera, n f sin. compl.
- ca llíssera de cap pla, n f sin. compl.
- ca sama, n f sin. compl.
- ca calunga negra, n f var. ling.
- ca cap pla, n m var. ling.
- ca cap-gros, n m var. ling.
- ca cap-pla, n m var. ling.
- ca cap-plà, n m var. ling.
- ca capplá, n m var. ling.
- ca capsut, n m var. ling.
- ca casut, n m var. ling.
- ca lliça calva negra, n f var. ling.
- ca llisa calua negra, n f var. ling.
- ca llisa calva negra, n f var. ling.
- ca llisa cap-pla, n f var. ling.
- ca llisa de cap pla, n f var. ling.
- ca llisa morru puntegut, n f var. ling.
- ca llisa morruda, n f var. ling.
- ca llissa cap pla, n f var. ling.
- ca llissa de cap-pla, n f var. ling.
- ca llissa-agud, n f var. ling.
- ca llissara, n f var. ling.
- ca llíssera de cap-pla, n f var. ling.
- ca morragueta, n f var. ling.
- ca sàbalo, n m var. ling.
- nc Liza ramada
- nc Liza (Liza) ramada var. ling.
- nc Mugil capito var. ling.
- es cabezuda
- es capiton
- es capitón
- es lisa
- es liza
- es morraguete
- es mújol
- fr muge pointu
- fr mulet porc
- fr mulet-porc
- pt puntchioedo-sama
- en thinlip grey mullet
- en thinlip mullet
<Peixos > Mugílids>
<Islam>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca ramadà, n m
<Religions > Islam>
Definició
Nota
- El ramadà és el mes més important i tota la comunitat musulmana practica l'abstinència (sawm) des de la sortida del sol fins que es fa fosc, per recordar que fou durant aquest mes que es va revelar l'Alcorà. Tothom s'absté de menjar, beure, fumar i tenir relacions sexuals per accedir a la dimensió espiritual de la vida. No hi ha una norma exacta per trencar el dejuni: hi ha qui ho fa a casa i qui ho fa a la mesquita, qui fa un gran àpat i qui únicament pren dàtils; a més a més, el ritual depèn dels costums culturals dels països. El dejuni és obligatori només per a les persones que s'ho puguin permetre físicament i mentalment: els nens, els qui són de viatge, els malalts, les dones quan tenen la menstruació i les embarassades no han de practicar-lo o bé ho poden fer més tard, durant l'any. Com que el calendari islàmic és lunar, el mes del ramadà canvia cada any. El ramadà és un mes de perdó, de pietat, de reflexió personal i de celebració col·lectiva. Durant el ramadà es dona molta importància a la caritat, ja que tothom, pobres i rics, ha de poder gaudir de la festa sense mancances.
<Gastronomia > Gastronomia amaziga>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. Tastets de cuina amaziga [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/311>
- ca Ramadà, n m
<Gastronomia amaziga > Ramadà>
