Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ramassada" dins totes les àrees temàtiques

parènquima en palissada parènquima en palissada

<Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  parènquima en palissada, n m
  • ca  parènquima en estacada, n m sin. compl.
  • es  parénquima en empalizada

<Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

Definició
Part superior del mesofil·le de la fulla, constituïda per cèl·lules parenquimàtiques llargues i primes juntes i amb molts cloroplasts.
parènquima en palissada parènquima en palissada

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  parènquima en palissada, n m
  • es  parénquima en empalizada, n m
  • fr  parenchyme palissadique, n m
  • en  palisade parenchyma, n

<Botànica>

pinyer | pinyera pinyer | pinyera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pinyer | pinyera, n m, f
  • ca  pinyonaire, n m, f sin. compl.
  • ca  pinyoner | pinyonera, n m, f sin. compl.
  • es  piñonero | piñonera, n m, f
  • es  vendedor de piñas | vendedora de piñas, n m, f
  • fr  ramasseur de pignons | ramasseuse de pignons, n m, f
  • en  pine cone collecter, n

<Enginyeria forestal>

postura de l'arada postura de l'arada

<Ciències socials > Filosofia > Ioga>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del ioga [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/278>

  • ca  postura de l'arada, n f
  • ca  halàssana, n m sin. compl.
  • es  postura del arado, n f
  • en  plough pose, n
  • sa  halāsana, n n

<Ioga > Àssanes>

Definició
Postura en què el iogui es manté a terra, mirant enlaire, aguantant-se sobre la part alta de l'esquena i la part posterior del cap, amb la pelvis elevada, el tronc flexionat, les cames estirades cap enrere, les empenyes a terra, els braços estirats cap endavant i les mans juntes.

Nota

  • La forma halàssana prové del sànscrit halāsana, denominació constituïda pels formants hala 'arada' i āsana 'postura'.
postura de l'arada postura de l'arada

<Filosofia > Ioga>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  postura de l'arada, n f
  • ca  halàssana, n m sin. compl.
  • es  postura del arado, n f
  • en  plough pose, n
  • sa  halāsana, n n

<Filosofia > Ioga>

Definició
Postura en què el iogui es manté a terra, mirant enlaire, aguantant-se sobre la part alta de l'esquena i la part posterior del cap, amb la pelvis elevada, el tronc flexionat, les cames estirades cap enrere, les empenyes a terra, els braços estirats cap endavant i les mans juntes.

Nota

  • La forma halàssana prové del sànscrit halāsana, denominació constituïda pels formants hala 'arada' i āsana 'postura'.
postura de la grua postura de la grua

<Ciències socials > Filosofia > Ioga>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del ioga [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/278>

  • ca  postura de la grua, n f
  • ca  bakàssana, n m sin. compl.
  • es  postura de la grulla, n f
  • en  crane pose, n
  • sa  bakāsana, n n

<Ioga > Àssanes>

Definició
Postura en què el iogui s'aguanta a terra només amb les dues mans, amb el cos encongit, els braços estirats per davant de les cames i les cames doblegades i elevades, de manera que les cuixes toquen al tronc i els genolls toquen a la part alta dels braços o a les aixelles, mantenint la mirada fixa cap endavant.

Nota

  • 1. Algunes escoles no distingeixen entre la postura de la grua i la postura del corb, i consideren que són només variants de la mateixa postura.
  • 2. La forma bakàssana prové del sànscrit bakāsana, denominació constituïda pels formants baka 'agró' o 'grua' i āsana 'postura'.
postura de la grua postura de la grua

<Filosofia > Ioga>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  postura de la grua, n f
  • ca  bakàssana, n m sin. compl.
  • es  postura de la grulla, n f
  • en  crane pose, n
  • sa  bakāsana, n n

<Filosofia > Ioga>

Definició
Postura en què el iogui s'aguanta a terra només amb les dues mans, amb el cos encongit, els braços estirats per davant de les cames i les cames doblegades i elevades, de manera que les cuixes toquen al tronc i els genolls toquen a la part alta dels braços o a les aixelles, mantenint la mirada fixa cap endavant.

Nota

  • 1. Algunes escoles no distingeixen entre la postura de la grua i la postura del corb, i consideren que són només variants de la mateixa postura.
  • 2. La forma bakàssana prové del sànscrit bakāsana, denominació constituïda pels formants baka 'agró' o 'grua' i āsana 'postura'.
postura de la muntanya postura de la muntanya

<Ciències socials > Filosofia > Ioga>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del ioga [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/278>

  • ca  postura de la muntanya, n f
  • ca  tadàssana, n m sin. compl.
  • es  postura de la montaña, n f
  • en  mountain pose, n
  • sa  tāḍāsana, n n

<Ioga > Àssanes>

Definició
Postura en què el iogui es manté dret, amb la pelvis en retroversió, amb les cames lleugerament flexionades, els peus junts i els braços estirats a banda i banda del cos.

Nota

  • 1. La postura de la muntanya s'utilitza, sovint, com a postura de transició entre altres postures. Algunes escoles adopten una variant en què, a partir de la posició bàsica, el iogui es posa de puntetes, mantenint la pelvis en retroversió, alça els braços, entra el mentó i manté la caixa toràcica ben elevada.
  • 2. Algunes escoles no distingeixen entre la postura de la muntanya i la postura de l'atenció, i consideren que són només variants de la mateixa postura.
  • 3. La forma tadàssana prové del sànscrit āsana, denominació constituïda pels formants a 'muntanya' i āsana 'postura'.
postura de la muntanya postura de la muntanya

<Filosofia > Ioga>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  postura de la muntanya, n f
  • ca  tadàssana, n m sin. compl.
  • es  postura de la montaña, n f
  • en  mountain pose, n
  • sa  tāḍāsana, n n

<Filosofia > Ioga>

Definició
Postura en què el iogui es manté dret, amb la pelvis en retroversió, les cames lleugerament flexionades, els peus junts i els braços estirats a banda i banda del cos.

Nota

  • 1. La postura de la muntanya s'utilitza, sovint, com a postura de transició entre altres postures. Algunes escoles adopten una variant en què, a partir de la posició bàsica, el iogui es posa de puntetes, mantenint la pelvis en retroversió, alça els braços, entra el mentó i manté la caixa toràcica ben elevada.
  • 2. Algunes escoles no distingeixen entre la postura de la muntanya i la postura de l'atenció, i consideren que són només variants de la mateixa postura.
  • 3. La forma tadàssana prové del sànscrit tāāsana, denominació constituïda pels formants tāa 'muntanya' i āsana 'postura'.
postura de la pinça dreta postura de la pinça dreta

<Ciències socials > Filosofia > Ioga>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del ioga [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/278>

  • ca  postura de la pinça dreta, n f
  • ca  postura de les mans als peus, n f
  • ca  hasta-padàssana, n m sin. compl.
  • ca  utanàssana, n m sin. compl.
  • es  postura de la flexión hacia adelante, n f
  • es  postura de la pinza de pie, n f
  • es  postura de las manos a los pies, n f
  • es  postura del estiramiento, n f
  • en  hands to feet pose, n
  • en  standing forward bend pose, n
  • sa  hasta-pādāsana, n n
  • sa  pāda-hastāsana, n n
  • sa  pādottānāsana, n n
  • sa  uttānāsana, n n

<Ioga > Àssanes>

Definició
Postura en què el iogui es manté dret amb les cames juntes i estirades i el tronc completament flexionat cap avall, amb els braços estirats, les mans recolzades a terra, a banda i banda dels peus, i el cap i la cara tocant als genolls.

Nota

  • Les formes hasta-padàssana i utanàssana provenen dels sànscrit i estan constituïdes pels formants hasta 'mà', pāda 'peu' i āsana 'postura', d'una banda, i uttāna 'estirat' i āsana 'postura', de l'altra. En sànscrit hi ha altres denominacions: pāda-hastāsana, constituïda pels formants pāda 'peu', hasta 'mà' i āsana 'postura', i pādottānāsana, constituïda per pāda 'peu', uttana 'estirat' i āsana 'postura'.