Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "raresa" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anguila, n f
  • ca  anguila cabot, n f sin. compl.
  • ca  anguila cabotera, n f sin. compl.
  • ca  anguila catarrogina, n f sin. compl.
  • ca  anguila comuna, n f sin. compl.
  • ca  anguila de mar, n f sin. compl.
  • ca  anguila de riu, n f sin. compl.
  • ca  anguila de séquia, n f sin. compl.
  • ca  anguila fartona, n f sin. compl.
  • ca  anguila maresa, n f sin. compl.
  • ca  anguila marina, n f sin. compl.
  • ca  anguila martina, n f sin. compl.
  • ca  anguila mitjana, n f sin. compl.
  • ca  anguila pasturenca, n f sin. compl.
  • ca  anguila polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anguila roja, n f sin. compl.
  • ca  anguila vera, n f sin. compl.
  • ca  anguileta, n f sin. compl.
  • ca  angula, n f sin. compl.
  • ca  angula [jove], n f sin. compl.
  • ca  angula [postlarval], n f sin. compl.
  • ca  angules, n f pl sin. compl.
  • ca  cabot de bufera, n m sin. compl.
  • ca  polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anfuiles, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotgina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotjina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotxina, n f var. ling.
  • ca  anguila de sèquia, n f var. ling.
  • ca  anguila pollagral, n f var. ling.
  • ca  anguila pollegral, n f var. ling.
  • ca  anguila punyegral, n f var. ling.
  • ca  anguila roija, n f var. ling.
  • ca  anguila rotja, n f var. ling.
  • ca  anguila-cabot, n f var. ling.
  • ca  pollagal, n f var. ling.
  • ca  pollagaral, n f var. ling.
  • ca  pollagarau, n f var. ling.
  • ca  pollegueral, n f var. ling.
  • ca  puñigral, n f var. ling.
  • nc  Anguilla anguilla
  • nc  Anguila acutirostris var. ling.
  • nc  Anguila mediorostris var. ling.
  • nc  Anguila microptera var. ling.
  • nc  Anguila vulgaris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirostris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla capitone var. ling.
  • nc  Anguilla chrysipa var. ling.
  • nc  Anguilla labirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla mediorrostris var. ling.
  • nc  Anguilla microptera var. ling.
  • nc  Anguilla vulgaris var. ling.
  • nc  Muraena Anguilla var. ling.
  • es  anguila, n f
  • es  anguila europea, n f
  • es  anguililla, n f
  • es  anguilita, n f
  • es  angula, n f
  • fr  anguille
  • fr  anguille d'Europe
  • pt  anguielo
  • pt  pougaù
  • pt  pounchuroto
  • pt  resso
  • pt  thaùdelo
  • en  common eel
  • en  eel
  • en  European eel

<Peixos > Anguíl·lids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - anguila (EMMDENIA): Dénia

    - anguila (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - anguila cabot (DCVB): Mallorca

    - anguila cabot (RANDA11): Mallorca

    - anguila cabotera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila cabotera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila cabotera (RANDA11): Mallorca, "nom menorquí"

    - anguila cabotera (RPCE3): Menorca

    - anguila comuna (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila comuna (RANDA11): "variant menorquina"

    - anguila de mar (DCVB): Catalunya, Eivissa

    - anguila de mar (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

    - anguila de mar (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila de sèquia (DCVB): Eivissa

    - anguila de sèquia (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila maresa (DCVB): València

    - anguila maresa (EMMDENIA): Dénia

    - anguila martina (DCVB): València

    - anguila pasturenca (DCVB): València

    - anguila punyegral (DCVB): Menorca

    - anguila punyegral (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roija (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roja (DCVB): Catalunya, Menorca

    - anguila rotja (RANDA11): "forma menorquina"

    - anguila rotja (RPCE3): Balears

    - anguila vera (BALEARES2): Menorca

    - anguila vera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila vera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila vera (RANDA11): "llenguatge vulgar menorquí"

    - anguila vera (RPCE3): Balears

    - anguila-cabot (RPCE3): Mallorca

    - angula (EMMDENIA): Dénia

    - angula [jove] (3037): Sant Carles

    - angula [jove] (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - cabot de bufera (RPCE3): Mallorca

    - pollagaral (DELC2): Mallorca

    - pollagaral (RPCE3): Balears

    - pollagarau (RPCE3): Balears

    - puñigral (RPCE3): Menorca
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apegalós, n m
  • ca  amor d'hortolà, n m/f alt. sin.
  • ca  apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  apegalosos, n m pl alt. sin.
  • ca  endrapallengua, n m/f alt. sin.
  • ca  espunyidella apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  gafetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gats, n m pl alt. sin.
  • ca  herba apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba colina, n f alt. sin.
  • ca  herba de gallina, n f alt. sin.
  • ca  herba remuguera, n f alt. sin.
  • ca  pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  rabosa, n f alt. sin.
  • ca  raspallengua, n f alt. sin.
  • ca  rèvola, n f alt. sin.
  • ca  rèvola borda, n f alt. sin.
  • ca  rèvola d'hortolà, n f alt. sin.
  • ca  revoleta, n f alt. sin.
  • ca  roja, n f alt. sin.
  • ca  lapa, n f var. ling.
  • ca  pegolosa, n f var. ling.
  • ca  raspa llengua, n f var. ling.
  • ca  rèbola, n f var. ling.
  • ca  rèbola d'hortolà, n f var. ling.
  • ca  rèbula, n f var. ling.
  • ca  révola, n f var. ling.
  • nc  Galium aparine L.

<Botànica > rubiàcies>

apegalós menut apegalós menut

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apegalós menut, n m
  • ca  espunyidella, n f alt. sin.
  • ca  rabosa, n f alt. sin.
  • nc  Galium aparine L. subsp. spurium (L.) Simonk.
  • nc  Galium spurium L. var. ling.
  • nc  Galium vaillantii DC. var. ling.

<Botànica > rubiàcies>

arára arára

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arára
  • ca  ajujure sin. compl.
  • ca  apingui sin. compl.
  • ca  arára do Pará sin. compl.
  • ca  parirí sin. compl.
  • cod  opinadkóm
  • cod  u-kara-ngmã
  • cod  wogarangma
  • ar  أرارا
  • cy  Arára
  • cy  Ajujure sin. compl.
  • cy  Arára do Apingui sin. compl.
  • cy  Arára do Pará sin. compl.
  • cy  Parirí sin. compl.
  • de  Arara
  • de  Ajujure sin. compl.
  • de  Apingui sin. compl.
  • de  Arára do Pará sin. compl.
  • de  Parirí sin. compl.
  • en  Arara
  • en  Ajujure sin. compl.
  • en  Apingui sin. compl.
  • en  Arára sin. compl.
  • en  Arára do Pará sin. compl.
  • es  ajujure
  • es  apingui sin. compl.
  • es  arára do Pará sin. compl.
  • es  parirí sin. compl.
  • eu  ararera
  • eu  ajujure sin. compl.
  • eu  apingui sin. compl.
  • eu  arára sin. compl.
  • eu  arára do Pará sin. compl.
  • fr  arara
  • fr  ajujure sin. compl.
  • fr  apingui sin. compl.
  • fr  arára do Pará sin. compl.
  • fr  parirí sin. compl.
  • gl  arara
  • gl  ajujure sin. compl.
  • gl  apingui sin. compl.
  • gl  arara do Pará sin. compl.
  • gl  parirí sin. compl.
  • it  arara
  • it  ajujure sin. compl.
  • it  apingui sin. compl.
  • it  arára do Pará sin. compl.
  • it  parirí sin. compl.
  • ja  アララ語
  • nl  Arára
  • nl  Ajujure sin. compl.
  • nl  Apingui sin. compl.
  • nl  Arára do Pará sin. compl.
  • nl  Parirí sin. compl.
  • pt  arára
  • pt  ajujure sin. compl.
  • pt  apingui sin. compl.
  • pt  arára do Pará sin. compl.
  • pt  parirí sin. compl.
  • ru  Арара
  • ru  Апинги sin. compl.
  • ru  Парири sin. compl.
  • ru  Арара-ду-пара sin. compl.
  • zh  阿拉拉语
  • zh  帕拉州的阿拉拉语、阿约约勒、阿平圭、帕里里 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

<Carib > Amazones meridional > Ararà>, <Amèrica > Brasil>

Definició
Sembla que els arára es van establir al marge esquerre del riu Xingu, prop d'Altamira, a mitjan segle XIX. Anteriorment s'havien desplaçat pel curs mitjà d'aquest riu, per tots dos marges. Els enemics tradicionals dels arára han estat els kayapó, els jurúna i, més tardanament, els xipaya.

A la dècada de 1940 es va pensar que els arára s'havien extingit. Se'n va tornar a tenir notícies cap a 1970, amb la construcció de la carretera Transamazônica, que va ocupar àrees de caça dels arára i va tallar la interacció entre els diferents subgrups. Després d'uns quants intents fallits, a partir de 1981 es van anar trobant diversos grups arára desvinculats els uns dels altres.

Fins al 1990 els arára eren majoritàriament monolingües. Amb la introducció d'una escola, els infants i els joves van començar a utilitzar sovint el portuguès, fins al punt de substituir la llengua arára. Com a mínim fins al 1994, la gent gran era encara monolingüe.

El nom arára pot crear confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que duen el mateix nom.
arc tercelet arc tercelet

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  arc tercelet, n m
  • ca  arc terciari, n m sin. compl.
  • ca  nervi d'aresta, n m sin. compl.
  • ca  tercelet, n m sin. compl.
  • es  arco tercelete
  • es  arco terciario
  • es  braguetón
  • es  tercelete
  • es  terciario
  • en  intermediate rib
  • en  secondary rib
  • en  tierceron

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Nervi secundari o terciari d'una volta de creueria.
arremesa arremesa

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esgrima [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/26/>

  • ca  arremesa, n f
  • ca  remesa den. desest.
  • es  insistencia
  • es  remise
  • es  reposición
  • fr  remise
  • en  remise
  • en  remising

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Definició
Acció consistent en una acció ofensiva o una acció contraofensiva directa executada sense haver tornat a la posició de guàrdia després d'una parada del tirador adversari.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ase, n m
  • ca  bavosa crestada, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  asa, n m var. ling.
  • ca  raboa, n f var. ling.
  • nc  Lipophrys pholis
  • nc  Blennius pholis var. ling.

<Peixos > Blènnids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - raboa (RPCE3): Mallorca
ase mossegaire ase mossegaire

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ase mossegaire, n m
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa ocel·lada, n f sin. compl.
  • ca  bouet, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  burro bramader, n m sin. compl.
  • ca  burro bramador, n m sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra de fora, n f sin. compl.
  • ca  gitaneta, n f sin. compl.
  • ca  guilla, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  rabosa d'ullot negre, n f sin. compl.
  • ca  rabosa de magranar, n f sin. compl.
  • ca  tord roquer, n m sin. compl.
  • ca  toret, n m sin. compl.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  raboa de magranar, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • ca  tort roquer, n m var. ling.
  • ca  ueca, n f var. ling.
  • nc  Blennius ocellaris
  • nc  Blenius ocellaris var. ling.
  • es  babosa
  • es  caboce
  • es  rabosa
  • es  torillo
  • fr  baveuse papillon
  • fr  blennie-papillon
  • en  butterfly blenny
  • en  butterfly-blenny

<Peixos > Blènnids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - ase mossegaire (DCVB-E): Barcelona

    - ase mossegaire (FAUNAICT): Barcelona

    - babosa (FAUNAICT): Costa de Llevant

    - bavosa (EMMDENIA): Dénia

    - capsigrany (FAUNAICT): Barcelona

    - dormilega (3037): Barcelona, Cambrils, Tarragona, Vilanova

    - dormilega (FAUNAICT): Tarragona

    - futarra (3037): Roses

    - futarra (FAUNAICT): Costa de Llevant

    - gitaneta (3037): Sant Carles

    - guilla (3037): Palamós

    - rabosa (3037): Sant Carles

    - rabosa (DCVB-E): Balears

    - rabosa (FAUNAICT): Menorca

    - rabosa (INVPESQ6): Castelló

    - rabose (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca

    - ueca (3037): L'Ametlla de Mar
ase mossegaire ase mossegaire

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ase mossegaire, n m
  • ca  bavosa ocel·lada, n f sin. compl.
  • ca  burro bramader, n m sin. compl.
  • ca  burro bramador, n m sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  rabosa d'ullot negre, n f sin. compl.
  • ca  toret, n m sin. compl.
  • es  babosa
  • es  caboce
  • es  torillo
  • fr  baveuse papillon
  • en  butterfly-blenny
  • nc  Blennius ocellaris

<Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banyut, n m
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa d'alga, n f sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • nc  Parablennius tentacularis
  • nc  Blennius tentacularis var. ling.

<Peixos > Blènnids>