Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "raseret" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes

<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes
  • ca  Denominació amb valor descriptiu de l'hàbitat: talpó arborícola rogenc (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació amb valor descriptiu de la morfologia: merla ala-roja (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació amb valor descriptiu de la procedència geogràfica: rascló gris americà (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació amb valor descriptiu dels costums: martinet de nit violaci (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació paral·lela a espècies morfològicament semblants: voltor reial (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació que adapta el nom científic: clamidosaure de King (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació que adapta un nom autòcton: txajà (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació que adapta un nom d'una altra llengua: rasclet groc (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
Quan no es documenten denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals i es considera convenient que n'hi hagi, s'aconsella crear-ne una d'acord amb les recomanacions generals i els tipus possibles de formació que s'exposen a continuació:

A. RECOMANACIONS GENERALS

(a) És important tenir una visió global de totes les espècies del gènere o la família de l'espècie que es vol denominar, per assegurar la coherència.
(b) Són preferibles els noms sense connotacions culturals massa locals perquè puguin ser adaptats fàcilment en una altra llengua. És millor evitar, doncs, adjectius poc específics (com ara comú -una) o bé referits a una situació geogràfica ambigua (com ara oriental - occidental).
(c) Són preferibles els noms sense adjectius connotats, pejoratius o ridículs.
(d) Cal evitar les denominacions equívoques entre gèneres i famílies.
(e) Cal procurar que la nova forma sigui eufònica, és a dir, que soni bé i que sigui fàcil de pronunciar.
(f) Convé tenir en compte la difusió que ja hagin tingut en el domini lingüístic català les formes de la mateixa espècie en altres llengües.

B. TIPUS DE FORMACIÓ

Les formes noves poden seguir patrons diversos, segons l'element que s'hagi tingut en compte a l'hora de crear-les. Convé valorar, doncs, quina formació resulta més adequada:
(a) Creació d'un nom descriptiu de la morfologia (ex.: merla ala-roja), de l'hàbitat (ex.: talpó arborícola rogenc), dels costums (ex.: martinet de nit violaci) o de la procedència geogràfica (ex.: rascló gris americà).
(b) Adaptació del nom autòcton de la zona de distribució de l'espècie (ex.: txajà)
(c) Paral·lelisme amb el nom català d'una espècie semblant morfològicament (ex.: voltor reial, tot i que és de la família dels catàrtids i no de la família dels accipítrids com els altres voltors, perquè comparteixen característiques morfològiques i d'hàbits).
(d) Adaptació del nom científic (ex.: clamidosaure de King, a partir de Chlamidosaurus kingii)
(e) Adaptació del nom d'altres llengües, prenent les llengües romàniques com a model per a les espècies autòctones o europees i la llengua vehicular, generalment l'anglès, per a les espècies exòtiques. (Ex.: rasclet groc, a partir del castellà rascón amarillo, el francès râle jaune i l'anglès, yellow rail.)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes

<Zoologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes
  • ca  Denominació amb valor descriptiu de l'hàbitat: talpó arborícola rogenc (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació amb valor descriptiu de la morfologia: merla ala-roja (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació amb valor descriptiu de la procedència geogràfica: rascló gris americà (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació amb valor descriptiu dels costums: martinet de nit violaci (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació paral·lela a espècies morfològicament semblants: voltor reial (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació que adapta el nom científic: clamidosaure de King (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació que adapta un nom autòcton: txajà (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació que adapta un nom d'una altra llengua: rasclet groc (EXEMPLE), n m

<Zoologia>

Definició
Quan no es documenten denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals i es considera convenient que n'hi hagi, s'aconsella crear-ne una d'acord amb les recomanacions generals i els tipus possibles de formació que s'exposen a continuació:

A. RECOMANACIONS GENERALS

(a) És important tenir una visió global de totes les espècies del gènere o la família de l'espècie que es vol denominar, per assegurar la coherència.
(b) Són preferibles els noms sense connotacions culturals massa locals perquè puguin ser adaptats fàcilment en una altra llengua. És millor evitar, doncs, adjectius poc específics (com ara comú -una) o bé referits a una situació geogràfica ambigua (com ara oriental - occidental).
(c) Són preferibles els noms sense adjectius connotats, pejoratius o ridículs.
(d) Cal evitar les denominacions equívoques entre gèneres i famílies.
(e) Cal procurar que la nova forma sigui eufònica, és a dir, que soni bé i que sigui fàcil de pronunciar.
(f) Convé tenir en compte la difusió que ja hagin tingut en el domini lingüístic català les formes de la mateixa espècie en altres llengües.

B. TIPUS DE FORMACIÓ

Les formes noves poden seguir patrons diversos, segons l'element que s'hagi tingut en compte a l'hora de crear-les. Convé valorar, doncs, quina formació resulta més adequada:
(a) Creació d'un nom descriptiu de la morfologia (ex.: merla ala-roja), de l'hàbitat (ex.: talpó arborícola rogenc), dels costums (ex.: martinet de nit violaci) o de la procedència geogràfica (ex.: rascló gris americà).
(b) Adaptació del nom autòcton de la zona de distribució de l'espècie (ex.: txajà)
(c) Paral·lelisme amb el nom català d'una espècie semblant morfològicament (ex.: voltor reial, tot i que és de la família dels catàrtids i no de la família dels accipítrids com els altres voltors, perquè comparteixen característiques morfològiques i d'hàbits).
(d) Adaptació del nom científic (ex.: clamidosaure de King, a partir de Chlamidosaurus kingii)
(e) Adaptació del nom d'altres llengües, prenent les llengües romàniques com a model per a les espècies autòctones o europees i la llengua vehicular, generalment l'anglès, per a les espècies exòtiques. (Ex.: rasclet groc, a partir del castellà rascón amarillo, el francès râle jaune i l'anglès, yellow rail.)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI parament, parament de trampes, parament fotogràfic, fotoparament, parany fotogràfic, fotoparany, càmera parany o trampeig? 0 CRITERI parament, parament de trampes, parament fotogràfic, fotoparament, parany fotogràfic, fotoparany, càmera parany o trampeig?

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI parament, parament de trampes, parament fotogràfic, fotoparament, parany fotogràfic, fotoparany, càmera parany o trampeig?
  • es  (0. parament) colocación de trampas, n f
  • es  (0. parament) instalación de trampas, n f
  • es  (0. parament) trampeo, n m
  • es  (1. parament fotogràfic) colocación de fototrampas, n f
  • es  (1. parament fotogràfic) fototrampeo, n m
  • es  (1. parament fotogràfic) instalación de trampas fotográficas, n f
  • es  (1. parament fotogràfic) trampeo fotográfico, n m
  • es  (2. parany fotogràfic) cámara de rastreo, n f
  • es  (2. parany fotogràfic) cámara trampa, n f
  • fr  (0. parament) installation de pièges, n f
  • fr  (0. parament) piégeage, n m
  • fr  (1. parament fotogràfic) installation de pièges photographiques, n f
  • fr  (1. parament fotogràfic) piègeage photographique, n m
  • fr  (2. parany fotogràfic) caméra piège, n f
  • fr  (2. parany fotogràfic) photopiège, n f
  • fr  (2. parany fotogràfic) piège photographique, n m
  • en  (0. parament) placing of traps, n
  • en  (0. parament) trapping, n
  • en  (1. parament fotogràfic) phototrapping, n
  • en  (2. parany fotogràfic) camera trap, n
  • en  (2. parany fotogràfic) photo trap, n
  • en  (2. parany fotogràfic) trail camera, n

<Ciències de la vida > Ecologia>

Definició
Tant parament i parament de trampes, com parament fotogràfic i fotoparament, com parany fotogràfic, fotoparany i càmera parany (tots noms masculins, excepte càmera parany que és femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, *trampeig no és una forma adequada.

- El parament, o el sinònim complementari parament de trampes, consisteix a distribuir paranys en una zona determinada per detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, generalment amb l'objectiu de mantenir-les sota control. Es tracta d'una tècnica de gestió de poblacions animals, especialment de control de plagues.
. Els equivalents castellans són colocación de trampas, instalación de trampas i trampeo; els francesos, installation de pièges i piégeage, i els anglesos, placing of traps i trapping.

En canvi, *trampeig no es considera una forma adequada, perquè el verb trampejar té el sentit de capejar una situació o de sortir-se'n, i no de posar trampes.

- El parament fotogràfic, o el sinònim complementari fotoparament, consisteix a instal·lar paranys fotogràfics en una zona determinada per detectar-hi la presència d'espècies i fer-ne el seguiment. Es tracta d'una tècnica d'estudi de la fauna, que també es pot fer servir per a seguir el bestiar i per a rastrejar peces de caça.
. Els equivalents castellans són colocación de fototrampas, fototrampeo, instalación de trampas fotográficas i trampeo fotográfico; els francesos són installation de pièges photographiques i piègeage photographique, i l'anglès, phototrapping.

- El parany fotogràfic, o el sinònim complementari fotoparany, és un dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d'alimentació, un sistema de detecció (que pot ser un feix de rajos infrarojos, un sensor de moviments o un sensor de temperatura) i un atraient, que s'utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana; generalment, s'utilitzen càmeres sensibles a la llum infraroja.
. El sinònim complementari càmera parany s'aplica especialment als dispositius compactes integrats amb la càmera fotogràfica en una mateixa estructura.
. Els equivalents castellans són cámara de rastreo i cámara trampa; els francesos, caméra piège, photopiège i piège photographique, i els anglesos, camera trap, photo trap i trail camera.

Nota

0 CRITERI parament, parament de trampes, parament fotogràfic, fotoparament, parany fotogràfic, fotoparany, càmera parany o trampeig? 0 CRITERI parament, parament de trampes, parament fotogràfic, fotoparament, parany fotogràfic, fotoparany, càmera parany o trampeig?

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI parament, parament de trampes, parament fotogràfic, fotoparament, parany fotogràfic, fotoparany, càmera parany o trampeig?
  • es  (0. parament) colocación de trampas, n f
  • es  (0. parament) instalación de trampas, n f
  • es  (0. parament) trampeo, n m
  • es  (1. parament fotogràfic) colocación de fototrampas, n f
  • es  (1. parament fotogràfic) fototrampeo, n m
  • es  (1. parament fotogràfic) instalación de trampas fotográficas, n f
  • es  (1. parament fotogràfic) trampeo fotográfico, n m
  • es  (2. parany fotogràfic) cámara de rastreo, n f
  • es  (2. parany fotogràfic) cámara trampa, n f
  • fr  (0. parament) installation de pièges, n f
  • fr  (0. parament) piégeage, n m
  • fr  (1. parament fotogràfic) installation de pièges photographiques, n f
  • fr  (1. parament fotogràfic) piègeage photographique, n m
  • fr  (2. parany fotogràfic) caméra piège, n f
  • fr  (2. parany fotogràfic) photopiège, n f
  • fr  (2. parany fotogràfic) piège photographique, n m
  • en  (0. parament) placing of traps, n
  • en  (0. parament) trapping, n
  • en  (1. parament fotogràfic) phototrapping, n
  • en  (2. parany fotogràfic) camera trap, n
  • en  (2. parany fotogràfic) photo trap, n
  • en  (2. parany fotogràfic) trail camera, n

<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura>

Definició
Tant parament i parament de trampes, com parament fotogràfic i fotoparament, com parany fotogràfic, fotoparany i càmera parany (tots noms masculins, excepte càmera parany que és femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, *trampeig no és una forma adequada.

- El parament, o el sinònim complementari parament de trampes, consisteix a distribuir paranys en una zona determinada per detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, generalment amb l'objectiu de mantenir-les sota control. Es tracta d'una tècnica de gestió de poblacions animals, especialment de control de plagues.
. Els equivalents castellans són colocación de trampas, instalación de trampas i trampeo; els francesos, installation de pièges i piégeage, i els anglesos, placing of traps i trapping.

En canvi, *trampeig no es considera una forma adequada, perquè el verb trampejar té el sentit de capejar una situació o de sortir-se'n, i no de posar trampes.

- El parament fotogràfic, o el sinònim complementari fotoparament, consisteix a instal·lar paranys fotogràfics en una zona determinada per detectar-hi la presència d'espècies i fer-ne el seguiment. Es tracta d'una tècnica d'estudi de la fauna, que també es pot fer servir per a seguir el bestiar i per a rastrejar peces de caça.
. Els equivalents castellans són colocación de fototrampas, fototrampeo, instalación de trampas fotográficas i trampeo fotográfico; els francesos són installation de pièges photographiques i piègeage photographique, i l'anglès, phototrapping.

- El parany fotogràfic, o el sinònim complementari fotoparany, és un dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d'alimentació, un sistema de detecció (que pot ser un feix de rajos infrarojos, un sensor de moviments o un sensor de temperatura) i un atraient, que s'utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana; generalment, s'utilitzen càmeres sensibles a la llum infraroja.
. El sinònim complementari càmera parany s'aplica especialment als dispositius compactes integrats amb la càmera fotogràfica en una mateixa estructura.
. Els equivalents castellans són cámara de rastreo i cámara trampa; els francesos, caméra piège, photopiège i piège photographique, i els anglesos, camera trap, photo trap i trail camera.

Nota

0 CRITERI parament, parament de trampes, parament fotogràfic, fotoparament, parany fotogràfic, fotoparany, càmera parany o trampeig? 0 CRITERI parament, parament de trampes, parament fotogràfic, fotoparament, parany fotogràfic, fotoparany, càmera parany o trampeig?

<Arts>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI parament, parament de trampes, parament fotogràfic, fotoparament, parany fotogràfic, fotoparany, càmera parany o trampeig?
  • es  (0. parament) colocación de trampas, n f
  • es  (0. parament) instalación de trampas, n f
  • es  (0. parament) trampeo, n m
  • es  (1. parament fotogràfic) colocación de fototrampas, n f
  • es  (1. parament fotogràfic) fototrampeo, n m
  • es  (1. parament fotogràfic) instalación de trampas fotográficas, n f
  • es  (1. parament fotogràfic) trampeo fotográfico, n m
  • es  (2. parany fotogràfic) cámara de rastreo, n f
  • es  (2. parany fotogràfic) cámara trampa, n f
  • fr  (0. parament) installation de pièges, n f
  • fr  (0. parament) piégeage, n m
  • fr  (1. parament fotogràfic) installation de pièges photographiques, n f
  • fr  (1. parament fotogràfic) piègeage photographique, n m
  • fr  (2. parany fotogràfic) caméra piège, n f
  • fr  (2. parany fotogràfic) photopiège, n f
  • fr  (2. parany fotogràfic) piège photographique, n m
  • en  (0. parament) placing of traps, n
  • en  (0. parament) trapping, n
  • en  (1. parament fotogràfic) phototrapping, n
  • en  (2. parany fotogràfic) camera trap, n
  • en  (2. parany fotogràfic) photo trap, n
  • en  (2. parany fotogràfic) trail camera, n

<Arts > Fotografia>

Definició
Tant parament i parament de trampes, com parament fotogràfic i fotoparament, com parany fotogràfic, fotoparany i càmera parany (tots noms masculins, excepte càmera parany que és femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, *trampeig no és una forma adequada.

- El parament, o el sinònim complementari parament de trampes, consisteix a distribuir paranys en una zona determinada per detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, generalment amb l'objectiu de mantenir-les sota control. Es tracta d'una tècnica de gestió de poblacions animals, especialment de control de plagues.
. Els equivalents castellans són colocación de trampas, instalación de trampas i trampeo; els francesos, installation de pièges i piégeage, i els anglesos, placing of traps i trapping.

En canvi, *trampeig no es considera una forma adequada, perquè el verb trampejar té el sentit de capejar una situació o de sortir-se'n, i no de posar trampes.

- El parament fotogràfic, o el sinònim complementari fotoparament, consisteix a instal·lar paranys fotogràfics en una zona determinada per detectar-hi la presència d'espècies i fer-ne el seguiment. Es tracta d'una tècnica d'estudi de la fauna, que també es pot fer servir per a seguir el bestiar i per a rastrejar peces de caça.
. Els equivalents castellans són colocación de fototrampas, fototrampeo, instalación de trampas fotográficas i trampeo fotográfico; els francesos són installation de pièges photographiques i piègeage photographique, i l'anglès, phototrapping.

- El parany fotogràfic, o el sinònim complementari fotoparany, és un dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d'alimentació, un sistema de detecció (que pot ser un feix de rajos infrarojos, un sensor de moviments o un sensor de temperatura) i un atraient, que s'utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana; generalment, s'utilitzen càmeres sensibles a la llum infraroja.
. El sinònim complementari càmera parany s'aplica especialment als dispositius compactes integrats amb la càmera fotogràfica en una mateixa estructura.
. Els equivalents castellans són cámara de rastreo i cámara trampa; els francesos, caméra piège, photopiège i piège photographique, i els anglesos, camera trap, photo trap i trail camera.

Nota

0 CRITERI parament, parament de trampes, parament fotogràfic, fotoparament, parany fotogràfic, fotoparany, càmera parany o trampeig? 0 CRITERI parament, parament de trampes, parament fotogràfic, fotoparament, parany fotogràfic, fotoparany, càmera parany o trampeig?

<Medi ambient>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI parament, parament de trampes, parament fotogràfic, fotoparament, parany fotogràfic, fotoparany, càmera parany o trampeig?
  • es  (0. parament) colocación de trampas, n f
  • es  (0. parament) instalación de trampas, n f
  • es  (0. parament) trampeo, n m
  • es  (1. parament fotogràfic) colocación de fototrampas, n f
  • es  (1. parament fotogràfic) fototrampeo, n m
  • es  (1. parament fotogràfic) instalación de trampas fotográficas, n f
  • es  (1. parament fotogràfic) trampeo fotográfico, n m
  • es  (2. parany fotogràfic) cámara de rastreo, n f
  • es  (2. parany fotogràfic) cámara trampa, n f
  • fr  (0. parament) installation de pièges, n f
  • fr  (0. parament) piégeage, n m
  • fr  (1. parament fotogràfic) installation de pièges photographiques, n f
  • fr  (1. parament fotogràfic) piègeage photographique, n m
  • fr  (2. parany fotogràfic) caméra piège, n f
  • fr  (2. parany fotogràfic) photopiège, n f
  • fr  (2. parany fotogràfic) piège photographique, n m
  • en  (0. parament) placing of traps, n
  • en  (0. parament) trapping, n
  • en  (1. parament fotogràfic) phototrapping, n
  • en  (2. parany fotogràfic) camera trap, n
  • en  (2. parany fotogràfic) photo trap, n
  • en  (2. parany fotogràfic) trail camera, n

<Medi ambient>

Definició
Tant parament i parament de trampes, com parament fotogràfic i fotoparament, com parany fotogràfic, fotoparany i càmera parany (tots noms masculins, excepte càmera parany que és femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, *trampeig no és una forma adequada.

- El parament, o el sinònim complementari parament de trampes, consisteix a distribuir paranys en una zona determinada per detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, generalment amb l'objectiu de mantenir-les sota control. Es tracta d'una tècnica de gestió de poblacions animals, especialment de control de plagues.
. Els equivalents castellans són colocación de trampas, instalación de trampas i trampeo; els francesos, installation de pièges i piégeage, i els anglesos, placing of traps i trapping.

En canvi, *trampeig no es considera una forma adequada, perquè el verb trampejar té el sentit de capejar una situació o de sortir-se'n, i no de posar trampes.

- El parament fotogràfic, o el sinònim complementari fotoparament, consisteix a instal·lar paranys fotogràfics en una zona determinada per detectar-hi la presència d'espècies i fer-ne el seguiment. Es tracta d'una tècnica d'estudi de la fauna, que també es pot fer servir per a seguir el bestiar i per a rastrejar peces de caça.
. Els equivalents castellans són colocación de fototrampas, fototrampeo, instalación de trampas fotográficas i trampeo fotográfico; els francesos són installation de pièges photographiques i piègeage photographique, i l'anglès, phototrapping.

- El parany fotogràfic, o el sinònim complementari fotoparany, és un dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d'alimentació, un sistema de detecció (que pot ser un feix de rajos infrarojos, un sensor de moviments o un sensor de temperatura) i un atraient, que s'utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana; generalment, s'utilitzen càmeres sensibles a la llum infraroja.
. El sinònim complementari càmera parany s'aplica especialment als dispositius compactes integrats amb la càmera fotogràfica en una mateixa estructura.
. Els equivalents castellans són cámara de rastreo i cámara trampa; els francesos, caméra piège, photopiège i piège photographique, i els anglesos, camera trap, photo trap i trail camera.

Nota

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  afaitar, v tr
  • es  afeitar, v tr
  • fr  raser, v tr
  • en  shave, to, v tr
  • de  rasieren, v tr

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  almesquí, n m
  • ca  genivell, n m sin. compl.
  • ca  jonquill de bosc, n m sin. compl.
  • ca  jonquill groc, n m sin. compl.
  • ca  almesquins, n m pl alt. sin.
  • ca  genollet, n m alt. sin.
  • ca  jonquets, n m pl alt. sin.
  • ca  jonquill, n m alt. sin.
  • ca  mesquí, n m alt. sin.
  • ca  mesquins, n m pl alt. sin.
  • ca  nadala, n f alt. sin.
  • ca  narcís, n m alt. sin.
  • ca  narcís groc, n m alt. sin.
  • ca  narcís xicotet, n m alt. sin.
  • ca  saleret, n m alt. sin.
  • ca  ginivell, n m var. ling.
  • nc  Narcissus assoanus Dufour
  • nc  Narcissus juncifolius auct. var. ling.
  • nc  Narcissus requienii M. Roem. var. ling.

<Botànica > amaril·lidàcies>

almesquí almesquí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  almesquí, n m
  • ca  genivell, n m sin. compl.
  • ca  jonquill de bosc, n m sin. compl.
  • ca  jonquill groc, n m sin. compl.
  • ca  almesquins, n m pl alt. sin.
  • ca  genollet, n m alt. sin.
  • ca  jonquets, n m pl alt. sin.
  • ca  jonquill, n m alt. sin.
  • ca  mesquí, n m alt. sin.
  • ca  mesquins, n m pl alt. sin.
  • ca  nadala, n f alt. sin.
  • ca  narcís, n m alt. sin.
  • ca  narcís groc, n m alt. sin.
  • ca  narcís xicotet, n m alt. sin.
  • ca  saleret, n m alt. sin.
  • ca  ginivell, n m var. ling.
  • nc  Narcissus assoanus Dufour
  • nc  Narcissus juncifolius auct. var. ling.
  • nc  Narcissus requienii M. Roem. var. ling.

<Botànica > amaril·lidàcies>

aup aup

<Transports > Transport marítim>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aup, n m
  • ca  deixant, n m
  • ca  rastre, n m
  • es  estela

<Transports > Transport marítim>

Definició
Zona de la superfície tranquil·la de la mar, que queda dibuixada entre dues ratxes d'oratge quasi imperceptibles.