Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "raspallar" dins totes les àrees temàtiques

caps d'ase caps d'ase

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caps d'ase, n m pl
  • ca  cua de porc, n f alt. sin.
  • ca  herba peluda, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina borda, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  raspadella blava, n f alt. sin.
  • ca  raspall, n m alt. sin.
  • nc  Echium vulgare L. subsp. argentae (Pau) Font Quer
  • nc  Echium pustulatum auct. sin. compl.

<Botànica > boraginàcies>

cardó cardó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardó, n m
  • ca  card blanc, n m sin. compl.
  • ca  carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
  • ca  cardet, n m sin. compl.
  • ca  cardinxa, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  cardús, n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  pinta de moro, n f sin. compl.
  • ca  pinya de cardar borda, n f sin. compl.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  carda, n f alt. sin.
  • ca  cardanxa, n f alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardatxa, n f alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardigassos, n m pl alt. sin.
  • ca  cardó bord, n m alt. sin.
  • ca  cardons, n m pl alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  catí-catacs, n m pl alt. sin.
  • ca  cristos, n m pl alt. sin.
  • ca  escardassó, n m alt. sin.
  • ca  escardó, n m alt. sin.
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • ca  escardot de raspall, n m alt. sin.
  • ca  escardots, n m pl alt. sin.
  • ca  escardots de raspall, n m pl alt. sin.
  • ca  guitarra, n f alt. sin.
  • ca  paperines, n f pl alt. sin.
  • ca  rierenca, n f alt. sin.
  • ca  romerill, n m alt. sin.
  • ca  tracalets, n m pl alt. sin.
  • ca  cardus, n m pl var. ling.
  • nc  Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
  • nc  Dipsacus silvestris Mill. var. ling.

<Botànica > dipsacàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardó, n m
  • ca  card blanc, n m sin. compl.
  • ca  carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
  • ca  cardet, n m sin. compl.
  • ca  cardinxa, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  cardús, n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  pinta de moro, n f sin. compl.
  • ca  pinya de cardar borda, n f sin. compl.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  carda, n f alt. sin.
  • ca  cardanxa, n f alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardatxa, n f alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardigassos, n m pl alt. sin.
  • ca  cardó bord, n m alt. sin.
  • ca  cardons, n m pl alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  catí-catacs, n m pl alt. sin.
  • ca  cristos, n m pl alt. sin.
  • ca  escardassó, n m alt. sin.
  • ca  escardó, n m alt. sin.
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • ca  escardot de raspall, n m alt. sin.
  • ca  escardots, n m pl alt. sin.
  • ca  escardots de raspall, n m pl alt. sin.
  • ca  guitarra, n f alt. sin.
  • ca  paperines, n f pl alt. sin.
  • ca  rierenca, n f alt. sin.
  • ca  romerill, n m alt. sin.
  • ca  tracalets, n m pl alt. sin.
  • ca  cardus, n m pl var. ling.
  • nc  Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
  • nc  Dipsacus silvestris Mill. var. ling.

<Botànica > dipsacàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  carpel·lar, adj
  • es  carpelar, adj
  • fr  carpellaire, adj
  • en  carpellary, adj

<Botànica>

ceràmica raspallada ceràmica raspallada

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  ceràmica raspallada, n f
  • es  cerámica cepillada

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definició
Ceràmica fabricada durant el neolític, que presenta decoracions obtingudes per l'aplicació a la pasta d'un estri proveït de cerres, crins o brins rígids.
comprova la connexió i, si cal, torna a instal·lar el controlador (tu) comprova la connexió i, si cal, torna a instal·lar el controlador (tu)

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  comprova la connexió i, si cal, torna a instal·lar el controlador (tu)
  • ca  comproveu la connexió i, si cal, torneu a instal·lar el controlador (vós)
  • en  check the connection and reinstall driver if necessary

<Localització > Fraseologia>

comprova que l'aplicació es va instal·lar correctament i que no s'ha suprimit, mogut o canviat de nom (tu) comprova que l'aplicació es va instal·lar correctament i que no s'ha suprimit, mogut o canviat de nom (tu)

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  comprova que l'aplicació es va instal·lar correctament i que no s'ha suprimit, mogut o canviat de nom (tu)
  • ca  comproveu que l'aplicació es va instal·lar correctament i que no s'ha suprimit, mogut o canviat de nom (vós)
  • en  make sure the application is properly installed and that it has not been deleted, moved, or renamed

<Localització > Fraseologia>

cop de raspall cop de raspall

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  cop de raspall, n m
  • es  brush shot
  • es  golpe de cepillo
  • fr  coup brossé
  • en  brush shot

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>

Definició
Cop ofensiu i ràpid executat a pocs centímetres per sobre de la xarxa, que consisteix a fregar el volant amb un moviment circular de la raqueta per evitar de tocar la xarxa.

Nota

  • Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la denominació colp de raspall.
cop de raspall cop de raspall

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàdminton. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 20)
ISBN 84-7739-238-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cop de raspall, n m
  • ca  brush shot, n m sin. compl.
  • es  brush shot
  • es  golpe de cepillo
  • fr  coup brossé
  • en  brush shot

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>

Definició
Cop ofensiu i ràpid executat a pocs centímetres per sobre de la xarxa, que consisteix a fregar el volantamb un moviment circular de la raqueta per evitar de tocar la xarxa, cosa que constituiria falta.
cop de raspall cop de raspall

<09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 04 Bàdminton>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cop de raspall, n m
  • es  brush shot
  • es  golpe de cepillo
  • fr  coup brossé
  • en  brush shot

<Esport > 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 04 Bàdminton>

Definició
Cop ofensiu i ràpid executat pocs centímetres per sobre la xarxa, que consisteix a fregar el volant amb un moviment circular de la raqueta per evitar cometre falta per contacte amb la xarxa.