Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "rastrejar" dins totes les àrees temàtiques

arrengleradora arrengleradora

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arrengleradora, n f
  • es  hileradora
  • es  rastrillo hilerador
  • fr  andaineuse
  • it  ranghinatore
  • it  rastrello andanatore
  • en  side delivery rake [GB]
  • en  windrower [US]
  • de  Schwadenrechen

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Màquina agrícola que agrupa en renglera el farratge segat o fenificat per tal de protegir-lo de la humitat nocturna o facilitar una operació posterior.
arrengleradora arrengleradora

<Maquinària agrícola>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  arrengleradora, n f
  • es  hileradora
  • es  rastrillo hilerador
  • fr  andaineuse
  • it  ranghinatore
  • it  rastrello andanatore
  • en  side delivery rake [GB]
  • en  windrower [US]
  • de  Schwadenrechen

<Indústria > Indústria mecànica > Maquinària agrícola>

banya de cabra banya de cabra

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banya de cabra, n f
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  gatinyol, n m alt. sin.
  • ca  lot banyut, n m alt. sin.
  • ca  lot corniculat, n m alt. sin.
  • ca  lotus, n m alt. sin.
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  melgues, n f pl alt. sin.
  • ca  pedrerol bord, n m alt. sin.
  • ca  peu de pardal, n m alt. sin.
  • ca  guixa rastrera, n f var. ling.
  • ca  melbó, n m var. ling.
  • ca  petrerol bord, n m var. ling.
  • nc  Lotus corniculatus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

banya de cabra banya de cabra

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banya de cabra, n f
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  gatinyol, n m alt. sin.
  • ca  lot banyut, n m alt. sin.
  • ca  lot corniculat, n m alt. sin.
  • ca  lotus, n m alt. sin.
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  melgues, n f pl alt. sin.
  • ca  pedrerol bord, n m alt. sin.
  • ca  peu de pardal, n m alt. sin.
  • ca  guixa rastrera, n f var. ling.
  • ca  melbó, n m var. ling.
  • ca  petrerol bord, n m var. ling.
  • nc  Lotus corniculatus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

basquejar basquejar

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  basquejar, v intr

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Tenir basques, sensació d'haver de perbocar.
bastonejar bastonejar

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  bastonejar, v tr
  • ca  remenar, v tr
  • es  bastonear
  • fr  bâtonner
  • en  stir, to

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definició
Remoure el vi most amb una vara llarga per tal de fer-ne pujar els sediments i fer-li guanyar gust i cos.

Nota

  • L'acció de bastonejar el vi most és una pràctica molt habitual en l'elaboració de vins blancs de qualitat.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bregar, v tr
  • es  restregar
  • es  sobar
  • en  to rub (hard)
  • en  to scrub

<Neteja>

Definició
Maurar la roba amb les mans perquè el sabó hi penetri.
brostejar brostejar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  brostejar, v intr
  • es  ramonear

<Ramaderia > Explotació animal>

Definició
Menjar brosta, el bestiar, arrencant-la amb les dents.
brostejar brostejar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  brostejar, v intr
  • es  ramonear, v intr
  • fr  brouter, v tr
  • en  browse on the grass (to), v intr
  • en  graze (to), v intr

<Enginyeria forestal>

cabestrejar cabestrejar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cabestrejar, v tr
  • es  cabestrear
  • fr  mener par le licou
  • en  halter, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Menar un animal de bast per una corda lligada al cap.