Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "rat" dins totes les àrees temàtiques

lliurat a terminal lliurat a terminal

<Economia > Comerç > Comerç internacional > Incoterms>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Incoterms [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/294>

  • ca  lliurat a terminal, n m
  • ca  DAT, n m sigla
  • es  entregada en terminal, n m
  • es  DAT, n m sigla
  • fr  rendu au terminal, n m
  • fr  DAT, n m sigla
  • fr  RAT, n m sigla
  • en  delivered at terminal, n
  • en  DAT, n sigla

<Incoterms > Incoterms de versions anteriors al 2020>

Definició
Incoterm que obliga el venedor a lliurar la mercaderia, un cop descarregada del darrer mitjà de transport utilitzat, en una terminal designada, en el port o lloc de destinació convingut, però no a efectuar els tràmits duaners per a la importació.

Nota

  • 1. La terminal on es lliura la mercaderia pot fer referència a terminals de transport (terrestres, aèries, marítimes), infraestructures logístiques (ports, aeroports, estacions de ferrocarril) o instal·lacions similars (molls, magatzems, dipòsits, zones franques).
  • 2. En els Incoterms® 2010, el terme DAT (lliurat a terminal) substitueix el terme DEQ (lliurat a moll). En els Incoterms® 2020, el terme DAT (lliurat a terminal) és substituït pel terme DPU (lliurat a lloc i descarregat).
  • 3. La sigla DAT correspon a l'equivalent anglès delivered at terminal.
matrimoni rat matrimoni rat

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  matrimoni rat, n m
  • es  matrimonio rato

<Dret civil > Dret de família>

Definició
Matrimoni celebrat legítimament però que no ha arribat a consumar-se.
matrimoni rat matrimoni rat

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  matrimoni rat, n m
  • es  matrimonio rato, n m

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

matrimoni rat matrimoni rat

<Dret canònic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  matrimoni rat, n m
  • es  matrimonio rato

<Dret canònic>

Definició
Matrimoni no consumat.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • V. t.: consumació del matrimoni n f
musaranya elefant d'espatlla groga musaranya elefant d'espatlla groga

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

  • ca  musaranya elefant d'espatlla groga, n f
  • es  rincoción de grupa amarilla
  • fr  musaraigne-éléphant à la croupe dorée
  • fr  rat-éléphant à croupe dorée
  • fr  rhynchocyon à croupe dorée
  • en  golden-rumped elephant shrew
  • en  yellow-rumped elephant-shrew
  • de  goldenes Rüsselhündchen
  • de  Goldrücken-Rüsselhündchen
  • nc  Rhynchocyon chrysopygus

<Zoologia > Mamífers>

pelosella pelosella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pelosella, n f
  • ca  herba del mal blanc, n f sin. compl.
  • ca  orella de rata, n f sin. compl.
  • ca  cancera, n f alt. sin.
  • ca  filosella, n f alt. sin.
  • ca  herba cancera, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'esparver, n f alt. sin.
  • ca  herba de la gangrena, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba del càncer, n f alt. sin.
  • ca  herba del plantatge, n f alt. sin.
  • ca  herba peluda, n f alt. sin.
  • ca  herba vellutada, n f alt. sin.
  • ca  orella de gat, n f alt. sin.
  • ca  orella de rat, n f alt. sin.
  • ca  peludella, n f alt. sin.
  • ca  peludeta, n f alt. sin.
  • ca  pilosella, n f alt. sin.
  • ca  cepillo, n m var. ling.
  • nc  Hieracium pilosella L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pelosella, n f
  • ca  herba del mal blanc, n f sin. compl.
  • ca  orella de rata, n f sin. compl.
  • ca  cancera, n f alt. sin.
  • ca  filosella, n f alt. sin.
  • ca  herba cancera, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'esparver, n f alt. sin.
  • ca  herba de la gangrena, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba del càncer, n f alt. sin.
  • ca  herba del plantatge, n f alt. sin.
  • ca  herba peluda, n f alt. sin.
  • ca  herba vellutada, n f alt. sin.
  • ca  orella de gat, n f alt. sin.
  • ca  orella de rat, n f alt. sin.
  • ca  peludella, n f alt. sin.
  • ca  peludeta, n f alt. sin.
  • ca  pilosella, n f alt. sin.
  • ca  cepillo, n m var. ling.
  • nc  Hieracium pilosella L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

plantatge de fulla estreta plantatge de fulla estreta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  plantatge de fulla estreta, n m
  • ca  cincnervis, n m sin. compl.
  • ca  fulles de cinc nervis, n f pl sin. compl.
  • ca  herba de cinc costures, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc nervis, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc ratlles, n f sin. compl.
  • ca  cinc-costelles, n m/f alt. sin.
  • ca  cinc-costures, n m/f alt. sin.
  • ca  cincvenes, n m/f alt. sin.
  • ca  cua de rat, n f alt. sin.
  • ca  herba de cinc nirvis, n f alt. sin.
  • ca  herba de cinc venes, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cinc costures, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cinc venes, n f alt. sin.
  • ca  herba del tall, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cinc nervis, n f alt. sin.
  • ca  herba dels ocells, n f alt. sin.
  • ca  llançolada, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cabra, n f alt. sin.
  • ca  llengües de gat, n f pl alt. sin.
  • ca  orella de gat, n f alt. sin.
  • ca  orella de llebre, n f alt. sin.
  • ca  orelles de burro, n f pl alt. sin.
  • ca  orelles de conill, n f pl alt. sin.
  • ca  planta dels aucells, n f alt. sin.
  • ca  plantatge, n m alt. sin.
  • ca  plantatge bord, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de cinc nervis, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de cinc venes, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla llarga, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla petita, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de l'estret, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de la fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de la fulla llarga, n m alt. sin.
  • ca  plantatge dels conills, n m alt. sin.
  • ca  plantatge estret, n m alt. sin.
  • ca  plantatge lanceolat, n m alt. sin.
  • ca  plantatge llarg, n m alt. sin.
  • ca  plantatge prim, n m alt. sin.
  • ca  plantatges, n m pl alt. sin.
  • ca  cinc costelles, n m/f var. ling.
  • ca  cinc nervis, n m var. ling.
  • ca  cinc-nervis, n m var. ling.
  • ca  cinc-nirvis, n m var. ling.
  • ca  cinc-venes, n m/f var. ling.
  • ca  cuga de rat, n f var. ling.
  • ca  herba de ses cinc venes, n f var. ling.
  • ca  llanceolada, n f var. ling.
  • ca  llantaina, n f var. ling.
  • ca  llantèn, n m var. ling.
  • ca  orella de llebra, n f var. ling.
  • ca  panyatge, n m var. ling.
  • ca  panyatge de fulla estreta, n m var. ling.
  • ca  plantage, n m var. ling.
  • ca  plantaina, n f var. ling.
  • ca  planté, n m var. ling.
  • nc  Plantago lanceolata L.

<Botànica > plantaginàcies>

plantatge de fulla estreta plantatge de fulla estreta

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  plantatge de fulla estreta, n m
  • ca  cincnervis, n m sin. compl.
  • ca  fulles de cinc nervis, n f pl sin. compl.
  • ca  herba de cinc costures, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc nervis, n f sin. compl.
  • ca  herba de cinc ratlles, n f sin. compl.
  • ca  cinc-costelles, n m/f alt. sin.
  • ca  cinc-costures, n m/f alt. sin.
  • ca  cincvenes, n m/f alt. sin.
  • ca  cua de rat, n f alt. sin.
  • ca  herba de cinc nirvis, n f alt. sin.
  • ca  herba de cinc venes, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cinc costures, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cinc venes, n f alt. sin.
  • ca  herba del tall, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cinc nervis, n f alt. sin.
  • ca  herba dels ocells, n f alt. sin.
  • ca  llançolada, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cabra, n f alt. sin.
  • ca  llengües de gat, n f pl alt. sin.
  • ca  orella de gat, n f alt. sin.
  • ca  orella de llebre, n f alt. sin.
  • ca  orelles de burro, n f pl alt. sin.
  • ca  orelles de conill, n f pl alt. sin.
  • ca  planta dels aucells, n f alt. sin.
  • ca  plantatge, n m alt. sin.
  • ca  plantatge bord, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de cinc nervis, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de cinc venes, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla llarga, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla petita, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de l'estret, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de la fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de la fulla llarga, n m alt. sin.
  • ca  plantatge dels conills, n m alt. sin.
  • ca  plantatge estret, n m alt. sin.
  • ca  plantatge lanceolat, n m alt. sin.
  • ca  plantatge llarg, n m alt. sin.
  • ca  plantatge prim, n m alt. sin.
  • ca  plantatges, n m pl alt. sin.
  • ca  cinc costelles, n m/f var. ling.
  • ca  cinc nervis, n m var. ling.
  • ca  cinc-nervis, n m var. ling.
  • ca  cinc-nirvis, n m var. ling.
  • ca  cinc-venes, n m/f var. ling.
  • ca  cuga de rat, n f var. ling.
  • ca  herba de ses cinc venes, n f var. ling.
  • ca  llanceolada, n f var. ling.
  • ca  llantaina, n f var. ling.
  • ca  llantèn, n m var. ling.
  • ca  orella de llebra, n f var. ling.
  • ca  panyatge, n m var. ling.
  • ca  panyatge de fulla estreta, n m var. ling.
  • ca  plantage, n m var. ling.
  • ca  plantaina, n f var. ling.
  • ca  planté, n m var. ling.
  • nc  Plantago lanceolata L.

<Botànica > plantaginàcies>

plantatge mitjà plantatge mitjà

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  plantatge mitjà, n m
  • ca  coa de rata, n f alt. sin.
  • ca  cua de rat, n f alt. sin.
  • ca  herba dels ocells, n f alt. sin.
  • ca  planta dels aucells, n f alt. sin.
  • ca  plantatge, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de fulla mitjana, n m alt. sin.
  • ca  plantatge menut, n m alt. sin.
  • ca  platerets, n m pl alt. sin.
  • ca  cuga de rat, n f var. ling.
  • ca  plantaina, n f var. ling.
  • ca  plantatge de fulla mitja, n m var. ling.
  • nc  Plantago media L.

<Botànica > plantaginàcies>