Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "rat" dins totes les àrees temàtiques

barba

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca barba, n f
es rebaba, n f
fr bavure, n f
en burr, n
de Grat, n m

besuc de la taca

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca besuc de la taca, n m
ca besuc, n m sin. compl.
ca besuc de fonera, n m sin. compl.
ca besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
ca besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
ca besuc de la piga, n m sin. compl.
ca boga, n f sin. compl.
ca boga-ravell, n m sin. compl.
ca calet, n m sin. compl.
ca calet de la piga, n m sin. compl.
ca mora, n f sin. compl.
ca ullat, n m sin. compl.
ca ullot, n m sin. compl.
ca besub, n m var. ling.
ca besugo, n m var. ling.
ca besugo de la piga, n m var. ling.
ca besugo gros, n m var. ling.
ca boga ravela, n f var. ling.
ca boga ravell, n f var. ling.
ca boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
ca bóga-ravell, n m var. ling.
ca bogaravell, n m var. ling.
ca gorás, n m var. ling.
ca goràs, n m var. ling.
ca gorras, n m var. ling.
ca pachano, n m var. ling.
ca patxano, n m var. ling.
ca pitgell, n m var. ling.
ca pitjell, n m var. ling.
ca pitxell, n m var. ling.
ca pixano, n m var. ling.
ca quelet, n m var. ling.
ca quelèt, n m var. ling.
ca uat, n m var. ling.
ca uot, n m var. ling.
ca uòt, n m var. ling.
ca voga, n f var. ling.
ca voga revell, n m var. ling.
ca voga-ravell, n f var. ling.
ca voga-revey, n m var. ling.
ca vogaravell, n m var. ling.
nc Pagellus bogaraveo
nc Pagellus breviceps var. ling.
nc Pagellus centrodontus var. ling.
nc Sparus cantabricus var. ling.
es besugo
es boga ravella
es goraz
es pachan
fr dorade
fr dorade rose
en blackspot seabream
en gunner
en red seabream

<Peixos > Espàrids>

besuc de la taca

<Ciències de la vida>

ca besuc de la taca, n m
ca besuc, n m sin. compl.
ca besuc de fonera, n m sin. compl.
ca besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
ca besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
ca besuc de la piga, n m sin. compl.
ca boga, n f sin. compl.
ca boga-ravell, n m sin. compl.
ca calet, n m sin. compl.
ca calet de la piga, n m sin. compl.
ca mora, n f sin. compl.
ca ullat, n m sin. compl.
ca ullot, n m sin. compl.
ca besub, n m var. ling.
ca besugo, n m var. ling.
ca besugo de la piga, n m var. ling.
ca besugo gros, n m var. ling.
ca boga ravela, n f var. ling.
ca boga ravell, n f var. ling.
ca boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
ca bóga-ravell, n m var. ling.
ca bogaravell, n m var. ling.
ca gorás, n m var. ling.
ca goràs, n m var. ling.
ca gorras, n m var. ling.
ca pachano, n m var. ling.
ca patxano, n m var. ling.
ca pitgell, n m var. ling.
ca pitjell, n m var. ling.
ca pitxell, n m var. ling.
ca pixano, n m var. ling.
ca quelet, n m var. ling.
ca quelèt, n m var. ling.
ca uat, n m var. ling.
ca uot, n m var. ling.
ca uòt, n m var. ling.
ca voga, n f var. ling.
ca voga revell, n m var. ling.
ca voga-ravell, n f var. ling.
ca voga-revey, n m var. ling.
ca vogaravell, n m var. ling.
nc Pagellus bogaraveo
nc Pagellus breviceps var. ling.
nc Pagellus centrodontus var. ling.
nc Sparus cantabricus var. ling.
es besugo
es boga ravella
es goraz
es pachan
fr dorade
fr dorade rose
en blackspot seabream
en gunner
en red seabream

<Peixos > Espàrids>

caldera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca caldera, n f
es caldera, n f
fr chaudron, n m
en cauldron, n
en copper, n
en vat, n

casset digital

<Audiovisuals > Imatge. So>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca casset digital, n f
ca DAT, n f sigla
es casete digital
es DAT sigla
fr cassette audionumérique
fr DAT sigla
en digital audio tape
en digital cassette
en DAT sigla

<Audiovisuals > Imatge. So>

Definició

Casset en què el senyal, prèviament digitalitzat, és enregistrat sobre una cinta segons una successió de pistes paral·leles i disposades en sentit diagonal a la seva amplada.

Nota

La sigla DAT prové de la denominació anglesa digital audio tape.

casset digital

<Electrònica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca casset digital, n f
ca DAT, n f sigla
es casete digital
es DAT sigla
fr cassette audionumérique
fr DAT sigla
en digital audio tape
en digital cassette
en DAT sigla

<Indústria > Indústria electrònica i dels materials elèctrics > Electrònica>

Nota

La sigla DAT prové de l'anglès digital audio tape ('cinta d'àudio digital').

casset digital

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca casset digital, n f
ca DAT, n f sigla
es casete digital
es DAT sigla
fr cassette audionumérique
fr cassette numérique
fr DAT sigla
en digital audio tape
en digital cassette
en DAT sigla

<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Informàtica>

Definició

Casset en què el senyal, prèviament digitalitzat, s'enregistra sobre una cinta segons una successió de pistes paral·leles i disposades en sentit diagonal a la seva amplada.

Nota

La sigla prové de l'anglès digital audio tape.

casset digital

<Empresa > Comunicació empresarial>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca casset digital, n f
ca DAT, n f sigla
es casete digital
es DAT sigla
fr cassette audio-numérique
fr DAT sigla
en digital audio tape
en digital cassette
en DAT sigla

<Comunicació empresarial > Comunicació > Telecomunicacions > Aparells i dispositius>

Definició

Casset en què el senyal, prèviament digitalitzat, és enregistrat sobre una cinta segons una successió de pistes paral·leles i disposades en sentit diagonal a la seva amplada.

Nota

La sigla DAT correspon a l'equivalent anglès digital audio tape.

casset digital

<TIC > Telecomunicacions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca casset digital, n m
ca DAT, n m sigla
es casete digital
es DAT sigla
en digital audio tape
en digital cassette
en DAT sigla

<Telecomunicacions > Tractament de la informació>

Definició

Sistema portàtil d'àudio digital per a l'enregistrament i la reproducció en cinta magnètica continguda dins una casset.

Nota

La sigla DAT correspon a la denominació anglesa digital audio tape.

cat

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca cat, n m
es kat
es té de Arabia
fr cath
fr kat
fr kât
fr kath
fr khat
fr qat
fr qât
en Abyssinian tea
en Arabian tea
en bushmans tea
en cafta
en chat
en flower of paradise
en kat
en khat
en q'at
en qat
nc Catha edulis

<Botànica>

Definició

Arbret perennifoli de la família de les celastràcies, originari de l'Àfrica oriental i meridional, les fulles del qual, emprades en decocció com a estimulant, contenen un alcaloide similar a la cafeïna.