Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.

ca catenària rígida, n f
es catenaria rígida, n f
fr caténaire rigide, n f
fr profil aérien de contact, n m
fr rail aérien de contact, n m
fr PAC, n m sigla
fr RAC, n m sigla
it linea di contatto rigida, n f
en overhead conductor rail, n

<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode ferroviari > Dispositius i propietats>

Definició

Estructura suspesa constituïda per un carril elevat paral·lel a la via que actua de suport, sovint un perfil d'alumini, i un fil metàl·lic conductor que hi va adherit, per a proveir electricitat als vehicles de motor elèctric i alimentació externa que circulen per sota seu mantenint-s'hi permanentment en contacte.

Nota

1. La catenària rígida millora l'eficiència energètica del subministrament d'electricitat respecte a una catenària, requereix un manteniment més petit i ocupa menys espai vertical (cosa que la fa útil, per exemple, per a túnels de poca altura).
2. Estrictament la catenària rígida no és un tipus de catenària sinó de línia aèria, ja que no té un fil metàl·lic de sustentació estès amb forma de catenària. Tot i això, és habitual referir-s'hi com a sistema de catenària.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca civada, n f
es avena, n f
fr avoine, n f
en oat, n
en oats
nc Avena sativa

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca corball de roca, n m
ca reig ratllat, n m
ca corba retxera, n f sin. compl.
ca corball, n m sin. compl.
ca corball de sorra, n m sin. compl.
ca corballina, n f sin. compl.
ca corbineta, n f sin. compl.
ca mero, n m sin. compl.
ca reig, n m sin. compl.
ca umbrina, n f sin. compl.
ca barruato, n m var. ling.
ca corba ratxera, n f var. ling.
ca corva, n f var. ling.
ca corvall, n m var. ling.
ca corváll, n m var. ling.
ca curbalina, n f var. ling.
ca red, n m var. ling.
ca ret, n m var. ling.
ca retx, n m var. ling.
nc Umbrina cirrosa
nc Perca Umbra var. ling.
nc Sparus coracinus var. ling.
nc Umbrina cirrhosa var. ling.
es berrugate
es burriota
es corvina
es verrugato
es verrugato fusco
fr ombrine
fr ombrine cotière
it ombrina
en corb
en shi drum

<Peixos > Esciènids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca corball de roca, n m
ca reig ratllat, n m
ca corba retxera, n f sin. compl.
ca corball, n m sin. compl.
ca corball de sorra, n m sin. compl.
ca corballina, n f sin. compl.
ca corbineta, n f sin. compl.
ca mero, n m sin. compl.
ca reig, n m sin. compl.
ca umbrina, n f sin. compl.
ca barruato, n m var. ling.
ca corba ratxera, n f var. ling.
ca corva, n f var. ling.
ca corvall, n m var. ling.
ca corváll, n m var. ling.
ca curbalina, n f var. ling.
ca red, n m var. ling.
ca ret, n m var. ling.
ca retx, n m var. ling.
nc Umbrina cirrosa
nc Perca Umbra var. ling.
nc Sparus coracinus var. ling.
nc Umbrina cirrhosa var. ling.
es berrugate
es burriota
es corvina
es verrugato
es verrugato fusco
fr ombrine
fr ombrine cotière
it ombrina
en corb
en shi drum

<Peixos > Esciènids>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca cossi, n m
ca tina, n f sin. compl.
es barreño
es tina
en vat
en washing tub

Definició

Atuell gros, de forma de tronc de con, destinat principalment a fer la bugada.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca cresta, n f
es cresta, n f
fr crête, n f
en crest, n
en peak, n
de Grat, n m
de Spitze, n f

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de gat, n f
ca atzavara, n f alt. sin.
ca coa de gat, n f alt. sin.
ca cua de gat bona, n f alt. sin.
ca cua de gat punxosa, n f alt. sin.
ca cua de gat vera, n f alt. sin.
ca esparbonella angustifòlia, n f alt. sin.
ca herba de gat, n f alt. sin.
ca herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
ca adsabara, n f var. ling.
ca herba de la almorrana, n f var. ling.
ca rab de gat, n m var. ling.
ca rabet de gat, n m var. ling.
ca rabet de gat bord, n m var. ling.
ca rabo de gat, n m var. ling.
ca rabo de gato, n m var. ling.
nc Sideritis tragorigamum Lag.
nc Sideritis angustifolia auct. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de gat, n f
ca atzavara, n f alt. sin.
ca coa de gat, n f alt. sin.
ca cua de gat bona, n f alt. sin.
ca cua de gat punxosa, n f alt. sin.
ca cua de gat vera, n f alt. sin.
ca esparbonella angustifòlia, n f alt. sin.
ca herba de gat, n f alt. sin.
ca herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
ca adsabara, n f var. ling.
ca herba de la almorrana, n f var. ling.
ca rab de gat, n m var. ling.
ca rabet de gat, n m var. ling.
ca rabet de gat bord, n m var. ling.
ca rabo de gat, n m var. ling.
ca rabo de gato, n m var. ling.
nc Sideritis tragorigamum Lag.
nc Sideritis angustifolia auct. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca cubeta, n f
es cubeta, n f
fr auge, n f
fr bac, n m
en roll box, n
en vat, n
de Kübel, n m
de Schale, n f
de Wanne, n f

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca entalladura, n f
es entallamiento, n m
fr entaillage, n m
en notching, n
de Rast, n f

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "rat" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició