Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca rai, n m
ca armadia, n f sin. compl.
ca barca solera, n f sin. compl.
ca navada, n f sin. compl.
es almadía, n f
es armadía, n f
fr radeau, n m
fr train de bois, n m
en raft, n

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca rai, n m
es raï
en raï

<Música>

Definició

Estil de música inspirat en el rock, sorgit a Algèria a principis del segle XX.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels estils musicals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019 (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/204>

ca rai, n m
es rai, n m
fr raï, n m
en rai, n

<Estils musicals > Música del món>

Definició

Estil musical originat als anys vuitanta del segle XX a Algèria, que mescla la música folklòrica dels pastors beduïns amb elements d'estils moderns, com el rock, i que es caracteritza per lletres provocadores.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

ca ral, n m
es real

<Arqueologia > Treball de laboratori > Numismàtica>

Definició

Unitat monetària europea d'or o d'argent utilitzada des del segle XIII, de diferents valors segons l'indret i l'època.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

ca ral, n m
es real

<Arqueologia > Treball de laboratori > Numismàtica>

Definició

Moneda medieval emesa pel rei.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca ral, n m
es real

<Numismàtica>

Definició

Unitat monetària d'àmplia difusió a Europa des del segle XIII, d'or o d'argent, amb valor vari segons l'indret i l'època.

Nota

Àmbit: Unió Europea
A partir del segle XVI, la moneda efectiva d'argent de curs general fabricada a Barcelona des del 1285 fins al 1654, també anomenada croat rebé la denominació de ral català, i la fabricada entre el 1674 i el 1706, amb un pes inferior als 2,75 grams fou denominada ralet o xambergo.
Als segles XVI i XVII, la moneda efectiva i de compte del Regne de Castella, fabricada en argent, el ral castellà, gaudí d'una àmplia acceptació internacional com a moneda mercaderia, especialment pel que fa a les monedes fabricades amb valor múltiple de ral (vuit rals, quatre rals i dos rals). A Barcelona, s'encunyaren rals castellans durant la Guerra de Successió, entre 1707 i 1714. També a partir del segle XVII, el ral de billó fou la unitat monetària de compte oficial del Regne de Castella, creada per a valorar el sobrepreu de la moneda d'argent respecte del seu equivalent nominal format exclusivament per moneda de billó o de coure. El 1728 s'establí definitivament que dos rals de billó equivalien a una moneda efectiva d'argent de valor d'un ral. Les monedes efectives fabricades a l'Estat espanyol no van tenir denominació expressada en rals de billó fins a l'any 1833, excepte en els breus períodes de 1808 a 1813, durant el govern de Josep Bonaparte, i de 1821 a 1823, durant el Trienni Constitucional. El 1848, el ral de billó es convertí en la unitat del primer sistema decimal espanyol, equivalent a vint-i-cinc cèntims de pesseta des del 1868.
Als segles XVIII i XIX, la llei de la moneda efectiva encunyada en argent de tres grams de pes o ral espanyol s'anà reduint progressivament des dels 0,833 fins als 0,813 mil·lèsims, en el cas dels rals dobles senzills, i des dels 0,917 fins als 0,903 mil·lèsims en el cas dels rals de vuit i de quatre. Entre 1848 i 1864, el ral decimal es convertí en la unitat del primer sistema monetari decimal espanyol que es basava en una moneda efectiva d'argent amb un pes d'1,69 grams i una llei de 0,812 mil·lèsims.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca rap vermell, n m
ca alacrà marí, n m sin. compl.
ca bastina, n f sin. compl.
ca buldroi, n m sin. compl.
ca granota, n f sin. compl.
ca granota de mar, n f sin. compl.
ca granota del mar, n f sin. compl.
ca peix pescador, n m sin. compl.
ca rana de mar, n f sin. compl.
ca rap, n m sin. compl.
ca rap blanc, n m sin. compl.
ca rap cardaire, n m sin. compl.
ca rap fotaire, n m sin. compl.
ca rap gran, n m sin. compl.
ca rap negre, n m sin. compl.
ca raps, n m pl sin. compl.
ca arrap, n m var. ling.
ca buldray, n m var. ling.
ca buldroy, n m var. ling.
ca buldròy, n m var. ling.
ca peix pescaor, n m var. ling.
ca peixsap, n m var. ling.
ca rab, n m var. ling.
ca ráp, n m var. ling.
ca sapo, n m var. ling.
ca sapo de mar, n m var. ling.
nc Lophius piscatorius
es alacrán marino
es peje-sapo
es pejesapo
es pez sapo
es pez-sapo
es rana pescadora
es rape
es rape blanco
es sapo
fr baudroie
fr baudroie commune
fr crapand
fr lotte
fr lotte de mer
fr poisson crapand
it lofidi
it rane pescatria
en angler
en angler fish
en anglerfish
en toadfish
de Anglerfischer
de Seetenfel
de Troschfische

<Peixos > Lòfids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca rap vermell, n m
ca alacrà marí, n m sin. compl.
ca bastina, n f sin. compl.
ca buldroi, n m sin. compl.
ca granota, n f sin. compl.
ca granota de mar, n f sin. compl.
ca granota del mar, n f sin. compl.
ca peix pescador, n m sin. compl.
ca rana de mar, n f sin. compl.
ca rap, n m sin. compl.
ca rap blanc, n m sin. compl.
ca rap cardaire, n m sin. compl.
ca rap fotaire, n m sin. compl.
ca rap gran, n m sin. compl.
ca rap negre, n m sin. compl.
ca raps, n m pl sin. compl.
ca arrap, n m var. ling.
ca buldray, n m var. ling.
ca buldroy, n m var. ling.
ca buldròy, n m var. ling.
ca peix pescaor, n m var. ling.
ca peixsap, n m var. ling.
ca rab, n m var. ling.
ca ráp, n m var. ling.
ca sapo, n m var. ling.
ca sapo de mar, n m var. ling.
nc Lophius piscatorius
es alacrán marino
es peje-sapo
es pejesapo
es pez sapo
es pez-sapo
es rana pescadora
es rape
es rape blanco
es sapo
fr baudroie
fr baudroie commune
fr crapand
fr lotte
fr lotte de mer
fr poisson crapand
it lofidi
it rane pescatria
en angler
en angler fish
en anglerfish
en toadfish
de Anglerfischer
de Seetenfel
de Troschfische

<Peixos > Lòfids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca ratha, n m
es ratha
fr ratha
en rath
en ratha

<Construcció > Arquitectura>

Definició

Temple hindú en forma de carrossa esculpit en roca massissa.

Nota

Denominació procedent del sànscrit. El grup th correspon a un so dental oclusiu aspirat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

ca ratha, n m
es ratha
en rath
en ratha

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició

Mandir en forma de carrossa esculpit en roca massissa.

Nota

La denominació ratha procedeix del sànscrit.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "rat" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota