Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "rat" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rata, n f
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  rat, n m sin. compl.
  • ca  rata de mar, n f sin. compl.
  • ca  rata marina, n f sin. compl.
  • ca  saltabardissa, n m sin. compl.
  • ca  saltabardisses, n m pl sin. compl.
  • ca  uranoscopi, n m sin. compl.
  • ca  xauet, n m sin. compl.
  • ca  xavec, n m sin. compl.
  • ca  salsabardissa, n m var. ling.
  • ca  salsaperdissa, n m var. ling.
  • ca  salta perdira, n m var. ling.
  • ca  saltabardises, n m var. ling.
  • ca  saltabardissas, n m var. ling.
  • ca  saltaberdissa, n m var. ling.
  • ca  saltapardissa, n m var. ling.
  • ca  saltaperdisa, n m var. ling.
  • ca  sapo, n m var. ling.
  • ca  uranoscopio, n m var. ling.
  • ca  uránoscopo, n m var. ling.
  • nc  Uranoscopus scaber
  • es  miracielo
  • es  rata
  • es  rata de mar
  • fr  rascasse blanche
  • fr  uranoscope
  • fr  uranoscope de l'Atlantique
  • en  Atlantic stargazer
  • en  stargazer

<Peixos > Uranoscòpids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rata, n f
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  rat, n m sin. compl.
  • ca  rata de mar, n f sin. compl.
  • ca  rata marina, n f sin. compl.
  • ca  saltabardissa, n m sin. compl.
  • ca  saltabardisses, n m pl sin. compl.
  • ca  uranoscopi, n m sin. compl.
  • ca  xauet, n m sin. compl.
  • ca  xavec, n m sin. compl.
  • ca  salsabardissa, n m var. ling.
  • ca  salsaperdissa, n m var. ling.
  • ca  salta perdira, n m var. ling.
  • ca  saltabardises, n m var. ling.
  • ca  saltabardissas, n m var. ling.
  • ca  saltaberdissa, n m var. ling.
  • ca  saltapardissa, n m var. ling.
  • ca  saltaperdisa, n m var. ling.
  • ca  sapo, n m var. ling.
  • ca  uranoscopio, n m var. ling.
  • ca  uránoscopo, n m var. ling.
  • nc  Uranoscopus scaber
  • es  miracielo
  • es  rata
  • es  rata de mar
  • fr  rascasse blanche
  • fr  uranoscope
  • fr  uranoscope de l'Atlantique
  • en  Atlantic stargazer
  • en  stargazer

<Peixos > Uranoscòpids>

rata rata

<Recerca, metodologia i estadística>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Veterinària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  rata, n f
  • es  rata
  • fr  rat
  • en  rat

<Recerca, metodologia i estadística>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Veterinària>

Definició
Nom donat a diferents espècies de mamífers rosegadors de la família dels múrids, entre els quals destaquen les pertanyents al gènere Rattus, i en particular la rata negra o de camp (R. rattus) i la rata comuna o de claveguera (R. norvegicus) . Constitueixen una veritable plaga de gran importància econòmica, pels estralls que ocasionen en els magatzems de grans, sucre, etc, i sanitària, puix que són vectors d'importants plagues, com el tifus exantemàtic, la pesta, la ràbia, la malaltia de Weil, etc. Diverses espècies (el mutant albí de la rata comuna, sobretot) són emprades com a animals de laboratori.