Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca boixac, n m
ca boixac de jardí, n m sin. compl.
ca boixac ver, n m sin. compl.
ca bojac, n m sin. compl.
ca calèndula, n f sin. compl.
ca clavellina de mort, n f sin. compl.
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca galdiró, n m sin. compl.
ca gojat, n m sin. compl.
ca groguet, n m sin. compl.
ca jaumet, n m sin. compl.
ca boixacs, n m pl alt. sin.
ca clavells grocs, n m pl alt. sin.
ca flor d'albat, n f alt. sin.
ca flor de jaumet, n f alt. sin.
ca flor de meravella, n f alt. sin.
ca floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca galdirons, n m pl alt. sin.
ca garronada, n f alt. sin.
ca gauges, n f pl alt. sin.
ca gauget, n m alt. sin.
ca gauja, n f alt. sin.
ca goget, n m alt. sin.
ca gogets, n m alt. sin.
ca goig, n m alt. sin.
ca goja, n f alt. sin.
ca gojats, n m pl alt. sin.
ca groguets, n m pl alt. sin.
ca jaumets, n m pl alt. sin.
ca llevamà, n m alt. sin.
ca llevamà de jardí, n m alt. sin.
ca llevamal, n m alt. sin.
ca llevamans, n m pl alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca meravella, n f alt. sin.
ca pet de frare, n m alt. sin.
ca caldiró, n m var. ling.
ca gaugé, n m var. ling.
ca gauig, n m var. ling.
ca gaujat, n m var. ling.
ca gaujats, n m pl var. ling.
ca gauses, n f pl var. ling.
ca gauxa, n f var. ling.
ca gauxe, n m var. ling.
ca gavic, n m var. ling.
ca goixes, n f pl var. ling.
ca grauget, n m var. ling.
ca groguic, n m var. ling.
nc Calendula officinalis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. "L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca boixac, n m
ca boixac de jardí, n m sin. compl.
ca boixac ver, n m sin. compl.
ca bojac, n m sin. compl.
ca calèndula, n f sin. compl.
ca clavellina de mort, n f sin. compl.
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca galdiró, n m sin. compl.
ca gojat, n m sin. compl.
ca groguet, n m sin. compl.
ca jaumet, n m sin. compl.
ca boixacs, n m pl alt. sin.
ca clavells grocs, n m pl alt. sin.
ca flor d'albat, n f alt. sin.
ca flor de jaumet, n f alt. sin.
ca flor de meravella, n f alt. sin.
ca floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca galdirons, n m pl alt. sin.
ca garronada, n f alt. sin.
ca gauges, n f pl alt. sin.
ca gauget, n m alt. sin.
ca gauja, n f alt. sin.
ca goget, n m alt. sin.
ca gogets, n m alt. sin.
ca goig, n m alt. sin.
ca goja, n f alt. sin.
ca gojats, n m pl alt. sin.
ca groguets, n m pl alt. sin.
ca jaumets, n m pl alt. sin.
ca llevamà, n m alt. sin.
ca llevamà de jardí, n m alt. sin.
ca llevamal, n m alt. sin.
ca llevamans, n m pl alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca meravella, n f alt. sin.
ca pet de frare, n m alt. sin.
ca caldiró, n m var. ling.
ca gaugé, n m var. ling.
ca gauig, n m var. ling.
ca gaujat, n m var. ling.
ca gaujats, n m pl var. ling.
ca gauses, n f pl var. ling.
ca gauxa, n f var. ling.
ca gauxe, n m var. ling.
ca gavic, n m var. ling.
ca goixes, n f pl var. ling.
ca grauget, n m var. ling.
ca groguic, n m var. ling.
nc Calendula officinalis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. "L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca front de ratxa, n m
ca front de ràfega, n m sin. compl.
es frente con vientos racheados, n m
es frente de racha, n m
es frente de ráfaga, n m
fr front de rafale, n m
it fronte di raffica, n m
it fronte di raffiche, n m
pt frente de rajada, n m
en gust front, n

<Física > Meteorologia>