Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ravata" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  àbac, n m
  • ca  safata, n f
  • es  batea, n f
  • fr  batée, n f
  • en  pan, n

<Indústria > Mineria>

Definició
Atuell amb forma de plat o de safata emprat per a rentar els minerals pesants i separar-los de la sorra.
agulla de corbata agulla de corbata

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  agulla de corbata, n f
  • es  alfiler de corbata, n f
  • fr  épingle à cravate, n f
  • fr  pince à cravate, n f
  • pt  alfinete de gravata, n m
  • en  tiepin, n

<Grans Magatzems > Seccions > Rellotgeria, bijuteria, joieria>

alberga alberga

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alberga, n f
  • ca  freda, n f sin. compl.
  • ca  mansionaticum [la], n m sin. compl.
  • ca  parata [la], n f sin. compl.
  • es  albergaje

<Història del dret>

Definició
Dret que tenia el sobirà o el senyor d'allotjar-se a la casa d'un vassall per un nombre determinat de dies, o de cobrar l'import equivalent.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Es tractava de l'exacció reial o senyorial consistent en el dret d'allotjar-se o fer-se hostatjar (amb l'acompanyament o seguici) gratuïtament a la casa d'un vassall o en un monestir per un nombre determinat de dies, o de rebre una compensació tributària o cobrar l'import equivalent de les despeses que ocasionava aquest allotjament.
    Diversos monestirs catalans, comunitats i col·lectius hebreus van rebre privilegis reials d'exempció de l'alberga. Se solia exigir un cop l'any i per mas, i comprenia un nombre de persones i d'animals determinats diferent en cada lloc o districte. A partir del segle XII va esdevenir una renda fixa en diners o en espècie, però els senyors n'abusaren molt, fins que va ser abolida al Principat per Ferran II per mitjà de la Sentència arbitral de Guadalupe, el 1486, com un mal ús reconegut.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alfardó, n m
  • ca  naveta, n f sin. compl.
  • es  alfardón
  • es  naveta

<Construcció>

Definició
Rajola esmaltada d'origen àrab, de forma hexagonal allargada.
apòfisi llarga del martell apòfisi llarga del martell

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  apòfisi llarga del martell, n f
  • ca  apòfisi anterior del martell, n f sin. compl.
  • ca  apòfisi de Folius, n f sin. compl.
  • ca  apòfisi de Folli, n f sin. compl.
  • ca  apòfisi de Rau, n f sin. compl.
  • ca  apòfisi de Ravius, n f sin. compl.
  • ca  apòfisi de Raw, n f sin. compl.
  • ca  apòfisi fol·liana, n f sin. compl.
  • ca  apòfisi prima del martell, n f sin. compl.
  • ca  apòfisi raviana, n f sin. compl.
  • ca  procés de Folli, n m sin. compl.
  • ca  procés de Fol·lius, n m sin. compl.
  • ca  procés de Rau, n m sin. compl.
  • ca  procés de Ravius, n m sin. compl.
  • ca  procés fol·lià, n m sin. compl.
  • ca  procés ravià, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>

Definició
Apòfisi en forma d'espina, aplatada i curvilínia, que surt de la porció anterior i mitjana del coll del martell. Es dirigeix cap endavant per tal d'introduir-se en la part més externa de la cissura de Gasser. La seva base serveix d'inserció del lligament anterior del martell.
aranya fragata aranya fragata

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranya fragata, n f
  • ca  aranya, n f sin. compl.
  • ca  aranya de fora, n f sin. compl.
  • ca  aranya de roca, n f sin. compl.
  • ca  aranya espasenca, n f sin. compl.
  • ca  espasenc, n m sin. compl.
  • ca  fragata, n f sin. compl.
  • ca  arañya-fragata, n f var. ling.
  • ca  escorpión, n m var. ling.
  • nc  Trachinus araneus
  • es  araña
  • fr  vive araignée
  • fr  vive-araignée
  • en  spotted weever

<Peixos > Traquínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - aranya (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

    - aranya fragata (DCVB-E): Mallorca, Menorca

    - aranya fragata (FAUNAICT): Menorca

    - arañya-fragata (RPCE3): Mallorca, Menorca

    - fragata (DCVB-E): Maó
aranya fragata aranya fragata

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranya fragata, n f
  • ca  aranya, n f sin. compl.
  • ca  aranya de fora, n f sin. compl.
  • ca  aranya de roca, n f sin. compl.
  • ca  aranya espasenca, n f sin. compl.
  • ca  espasenc, n m sin. compl.
  • ca  fragata, n f sin. compl.
  • ca  arañya-fragata, n f var. ling.
  • ca  escorpión, n m var. ling.
  • nc  Trachinus araneus
  • es  araña
  • fr  vive araignée
  • fr  vive-araignée
  • en  spotted weever

<Peixos > Traquínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - aranya (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

    - aranya fragata (DCVB-E): Mallorca, Menorca

    - aranya fragata (FAUNAICT): Menorca

    - arañya-fragata (RPCE3): Mallorca, Menorca

    - fragata (DCVB-E): Maó
arrel de la cua arrel de la cua

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  arrel de la cua, n f
  • ca  mascle de la cua, n m
  • ca  rabada, n f
  • ca  tronc de la cua, n m
  • es  maslo de la cola
  • fr  base de queue
  • en  base of the tail

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>

arrel de la cua arrel de la cua

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  arrel de la cua, n f
  • ca  mascle de la cua, n m
  • ca  rabada, n f
  • ca  tronc de la cua, n m
  • es  maslo de la cola
  • fr  base de queue
  • en  base of the tail

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>

aturada aturada

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

  • ca  aturada, n f
  • ca  parada, n f
  • es  parada
  • fr  arrêt
  • it  parata
  • it  salvataggio
  • en  save
  • de  Parade

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició
Acció d'un porter d'interceptar la pilota per evitar un gol.