Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "realitzaci��" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca realització, n f
- ca actualització, n f sin. compl.
- ca exponència, n f sin. compl.
- es actualización
- es exponencia
- es realización
- fr actualisation
- fr exponence
- fr réalisation
- en actualization
- en exponence
- en realization
<Lingüística>
Definició
Nota
- En fonologia, per exemple, els fons són les realitzacions dels fonemes; en morfologia els morfs són les realitzacions dels morfemes.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca realització, n f
- es realización
- fr accomplissement
- en accomplishment
<Lingüística>
Definició
Nota
- Els verbs que denoten realitzacions no admeten preguntes del tipus Durant quant de temps? (*Durant quant de temps escrigué la carta?) però sí del tipus Quant tardà a…? (Quant tardà a escriure la carta?). Aquest tipus de verbs s'anomenen tèlics.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca realització arbitrària del propi dret, n f
- es realización arbitraria del propio derecho, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca realització arbitrària del propi dret, n f
- es realización arbitraria del propio derecho, n f
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca realització arbitrària del propi dret, n f
- es realización arbitraria del propio derecho
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
L'article 445 del capítol IV del títol XX («Delictes contra l'Administració de justícia») del llibre II del Codi penal del 1995 (CP) tipifica el delicte de realització arbitrària del propi dret; castiga amb la pena de multa de sis a dotze mesos el qui, per a realitzar un dret propi, actua fora de les vies legals i utilitza violència, intimidació o força en les coses, i dicta que s'imposa la pena superior en grau si per a la intimidació o la violència s'usen armes o objectes perillosos.
Hom pot afirmar que la nova redacció del precepte en el CP, així com el fet que estigui inclòs en els delictes contra l'Administració de justícia, constitueix la introducció al sistema penal espanyol d'una figura que, si es manté una lleugera semblança amb la regulació anterior, té conseqüències importants quant al bé jurídic protegit en el títol en què s'inclou i determina, amb caràcter general, el càstig de l'ús de les vies de fet per a fer efectiu un dret propi.
Fins a l'entrada en vigor del CP vigent, el sistema penal espanyol regulava, sota el nom genèric de realització arbitrària del propi dret, una única conducta que la doctrina penal havia considerat propera al robatori amb violència o intimidació i que havia qualificat de delicte metaprocessal: la del creditor que s'apropiava amb violència o intimidació d'un bé patrimonial del deutor per a efectuar el pagament per mitjà del bé esmentat. Aquesta prohibició fragmentària de les vies de fet tenia les conseqüències següents: a) deixava fora de la normativa penal totes les conductes de robatori o d'apoderament amb força d'un bé patrimonial que fos propietat del deutor amb la mateixa finalitat d'extingir, mitjançant el pagament, l'obligació i tots els comportaments, que esdevenien atípics; b) obligava a castigar com a furt, robatori o coacció, la mateixa conducta dels creditors respecte de béns dels deutors si la finalitat no era extingir l'obligació i es feia el pagament amb la cosa objecte de l'apropiació, sinó compel·lir-los a complir, i c) el recurs a les vies de fet per a realitzar un dret propi de contingut no patrimonial resultava atípic, excepte quan la conducta fos susceptible de subsumir-se en un altre tipus penal al marge de la finalitat essencial que perseguia el subjecte.
La nova redacció del precepte en el CP posa fi a aquesta situació ja que, com s'ha dit, castiga qualsevol ús de les vies de fet per a fer efectiu un dret propi. No obstant això, la decisió legislativa va molt més enllà d'una prohibició general d'utilitzar la força o la violència física o moral per tal de realitzar un dret i significa una modificació essencial del bé jurídic protegit en el títol XX, que recull els delictes contra l'Administració de justícia.
La doctrina penal sempre havia manifestat que el bé jurídic protegit en el títol XX era l'Administració de justícia entesa com l'activitat jurisdiccional, com el funcionament correcte d'aquesta activitat judicial o com la finalitat del procés judicial. Aquesta concepció ja no és sostenible en una interpretació rigorosa de la rúbrica que encapçala el títol XX en relació amb les figures delictives que s'hi regulen, i no ho és precisament per la nova configuració del delicte de realització del propi dret.
Mitjançant aquesta figura es castiga el recurs a les vies de fet com a manifestació del menyspreu a tots els instruments jurídics de solució pacífica dels conflictes socials i no tan sols el procés com a expressió formal màxima d'aquells. D'aquesta manera, el sistema penal es pronuncia i determina que el recurs a la força només és admissible en situacions límit i excepcionals que tenen una naturalesa diferent (legítima defensa, estat de necessitat) i que, llevat d'aquests casos, ha de ser sempre una conducta delictiva. La conducta típica consisteix a fer un ús delictiu de la força sobre les coses (vis in rebus) o a exercir violència o intimidació sobre les persones (vis in corpore o vis compulsiva), que ha de tenir com a finalitat la realització d'un dret propi fora de les vies legals, cas que es configura com un motiu especial de l'acció o element subjectiu de l'injust.
El significat de dret propi és ampli i, per aquest motiu, resulta difícil elaborar un catàleg tancat. Per tant, segons la doctrina, ho poden ser els drets personals, els patrimonials i el drets de qualsevol naturalesa, sempre que es tracti d'un dret propi, és a dir, un dret subjectiu titular del qual sigui el subjecte de l'acció i que pugui ser satisfet o actuat per les vies jurídiques. Finalment, si la violència o la intimidació exercides excedeixen l'àmbit típic, es procedeix al concurs d'infraccions.
<Economia > Finances > Mercats financers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>
- ca realització de beneficis, n f
- es realización de beneficios
- fr prise de bénéfice
- fr prise de bénéfices
- en profit-taking
<Mercats financers > Procés de contractació>
Definició
<Empresa > Gestió de la qualitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 9000:2015 Sistemes de gestió de la qualitat. Principis bàsics i vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 9000:2015).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 66 Gestió de la Qualitat i Avaluació de la Conformitat, la secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb UNE per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de la Càtedra UNESCO de Direcció Universitària de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Els equivalents italians, gallecs, portuguesos i romanesos procedeixen de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Terminologia de gestió de la qualitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/113/>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca realització del sistema de gestió de la qualitat, n f
- es realización del sistema de gestión de la calidad, n f
- fr réalisation du système de management de la qualité, n f
- gl realización do sistema de xestión da calidade, n f
- it realizzazione del sistema di gestione della qualità, n f
- pt monitorização do sistema de gestão da qualidade, n f
- ro implementarea sistemului de gestiune a calităţii, n f
- en quality management system realization, n
<Gestió de la qualitat > Sistemes de gestió>
Definició
<Arts > Teatre>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca realització escenogràfica, n f
- es realización escenográfica
- fr réalisation de décors
- en set construction
- de Dekorationsherstellung
<Arts > Teatre>
Definició
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca realitzador | realitzadora, n m, f
- ca director | directora, n m, f sin. compl.
- es director | directora
- es realizador | realizadora
- fr metteur en scène | metteuse en scène
- fr réalisateur | réalisatrice
- en director
<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat>, <Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Producció>
Definició
Nota
- En l'àmbit publicitari se sol utilitzar més la denominació realitzador que no pas director.
<Geografia > Geografia humana>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ruralització, n f
- es ruralización
- fr ruralisation
- en ruralisation
<Geografia > Geografia humana>
Definició
Nota
- Aquest fenomen es dona per exemple en les ciutats mineres abandonades.
