Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "realització" dins totes les àrees temàtiques
<Arts > Ocupacions>, <Audiovisuals > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca ajudant de direcció | ajudanta de direcció, n m, f
- ca ajudant de realització | ajudanta de realització, n m, f sin. compl.
- es ayudante de dirección
- es ayudante de realización
- fr assistant à la mise-en-scène
- fr assistant de réalisation
- fr assistant réalisateur
- en direction assistant
- en director assistant
<Arts > Ocupacions>, <Audiovisuals > Ocupacions>
Definició
Nota
- La denominació ajudant de realització s'utilitza especialment en l'àmbit televisiu. Les equivalències assistant à la mise-en-scène i direction assistant s'utilitzen en l'àmbit del teatre.
<Arts > Cinema>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic bàsic de cinema: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2009. (LB; 5)
ISBN 978-84-8384-099-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/184/184158_LexicCinema.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ajudant de realització | ajudanta de realització, n m, f
- es ayudante de realización, n m, f
- fr assistant à la réalisation | assistante à la réalisation, n m, f
- en assistant director, n
<Cinema>
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca contracte de treball per a la realització de treballs fixos discontinus, n m
- ca contracte de treball fix discontinu, n m sin. compl.
- es contrato de trabajo fijo discontinuo, n m
- es contrato de trabajo para la realización de trabajos fijos discontinuos, n m sin. compl.
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca contracte de treball per a la realització de treballs fixos discontinus, n m
- es contrato de trabajo para la realización de trabajos fijos discontinuos
- es contrato fijo discontinuo
- fr contrat de travail intermittent
- en intermittent employment contract
<Negociació col·lectiva > Gestió de recursos humans > Selecció de personal i contractació>
Definició
<Comunicació > Audiovisuals >Televisió>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca control de realització, n m
- ca sala de control de realització, n f
- es control de realización
- es sala de control de realización
- fr régie
- fr salle de régie
- en control room
<Comunicació > Audiovisuals >Televisió>
Definició
<Arts > Teatre>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca disseny tècnic de realització, n m
- es despiece
- fr plan de construction
- it disegno tecnico per la costruzione delle scene
- en drawing
- de Zeichnung
<Arts > Teatre>
Definició
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca realització arbitrària del propi dret, n f
- es realización arbitraria del propio derecho
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
L'article 445 del capítol IV del títol XX («Delictes contra l'Administració de justícia») del llibre II del Codi penal del 1995 (CP) tipifica el delicte de realització arbitrària del propi dret; castiga amb la pena de multa de sis a dotze mesos el qui, per a realitzar un dret propi, actua fora de les vies legals i utilitza violència, intimidació o força en les coses, i dicta que s'imposa la pena superior en grau si per a la intimidació o la violència s'usen armes o objectes perillosos.
Hom pot afirmar que la nova redacció del precepte en el CP, així com el fet que estigui inclòs en els delictes contra l'Administració de justícia, constitueix la introducció al sistema penal espanyol d'una figura que, si es manté una lleugera semblança amb la regulació anterior, té conseqüències importants quant al bé jurídic protegit en el títol en què s'inclou i determina, amb caràcter general, el càstig de l'ús de les vies de fet per a fer efectiu un dret propi.
Fins a l'entrada en vigor del CP vigent, el sistema penal espanyol regulava, sota el nom genèric de realització arbitrària del propi dret, una única conducta que la doctrina penal havia considerat propera al robatori amb violència o intimidació i que havia qualificat de delicte metaprocessal: la del creditor que s'apropiava amb violència o intimidació d'un bé patrimonial del deutor per a efectuar el pagament per mitjà del bé esmentat. Aquesta prohibició fragmentària de les vies de fet tenia les conseqüències següents: a) deixava fora de la normativa penal totes les conductes de robatori o d'apoderament amb força d'un bé patrimonial que fos propietat del deutor amb la mateixa finalitat d'extingir, mitjançant el pagament, l'obligació i tots els comportaments, que esdevenien atípics; b) obligava a castigar com a furt, robatori o coacció, la mateixa conducta dels creditors respecte de béns dels deutors si la finalitat no era extingir l'obligació i es feia el pagament amb la cosa objecte de l'apropiació, sinó compel·lir-los a complir, i c) el recurs a les vies de fet per a realitzar un dret propi de contingut no patrimonial resultava atípic, excepte quan la conducta fos susceptible de subsumir-se en un altre tipus penal al marge de la finalitat essencial que perseguia el subjecte.
La nova redacció del precepte en el CP posa fi a aquesta situació ja que, com s'ha dit, castiga qualsevol ús de les vies de fet per a fer efectiu un dret propi. No obstant això, la decisió legislativa va molt més enllà d'una prohibició general d'utilitzar la força o la violència física o moral per tal de realitzar un dret i significa una modificació essencial del bé jurídic protegit en el títol XX, que recull els delictes contra l'Administració de justícia.
La doctrina penal sempre havia manifestat que el bé jurídic protegit en el títol XX era l'Administració de justícia entesa com l'activitat jurisdiccional, com el funcionament correcte d'aquesta activitat judicial o com la finalitat del procés judicial. Aquesta concepció ja no és sostenible en una interpretació rigorosa de la rúbrica que encapçala el títol XX en relació amb les figures delictives que s'hi regulen, i no ho és precisament per la nova configuració del delicte de realització del propi dret.
Mitjançant aquesta figura es castiga el recurs a les vies de fet com a manifestació del menyspreu a tots els instruments jurídics de solució pacífica dels conflictes socials i no tan sols el procés com a expressió formal màxima d'aquells. D'aquesta manera, el sistema penal es pronuncia i determina que el recurs a la força només és admissible en situacions límit i excepcionals que tenen una naturalesa diferent (legítima defensa, estat de necessitat) i que, llevat d'aquests casos, ha de ser sempre una conducta delictiva. La conducta típica consisteix a fer un ús delictiu de la força sobre les coses (vis in rebus) o a exercir violència o intimidació sobre les persones (vis in corpore o vis compulsiva), que ha de tenir com a finalitat la realització d'un dret propi fora de les vies legals, cas que es configura com un motiu especial de l'acció o element subjectiu de l'injust.
El significat de dret propi és ampli i, per aquest motiu, resulta difícil elaborar un catàleg tancat. Per tant, segons la doctrina, ho poden ser els drets personals, els patrimonials i el drets de qualsevol naturalesa, sempre que es tracti d'un dret propi, és a dir, un dret subjectiu titular del qual sigui el subjecte de l'acció i que pugui ser satisfet o actuat per les vies jurídiques. Finalment, si la violència o la intimidació exercides excedeixen l'àmbit típic, es procedeix al concurs d'infraccions.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca realització arbitrària del propi dret, n f
- es realización arbitraria del propio derecho, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca realització arbitrària del propi dret, n f
- es realización arbitraria del propio derecho, n f
<Dret penal>
<Economia > Finances > Mercats financers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>
- ca realització de beneficis, n f
- es realización de beneficios
- fr prise de bénéfice
- fr prise de bénéfices
- en profit-taking
<Mercats financers > Procés de contractació>
