Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "reboll" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca garric, n m
- ca coscó, n m sin. compl.
- ca coscoll, n m sin. compl.
- ca coscolla, n f sin. compl.
- ca garriga, n f sin. compl.
- ca garriguella, n f sin. compl.
- ca garroll, n m sin. compl.
- ca garulla, n f sin. compl.
- ca reboll, n m sin. compl.
- ca aglà, n m/f alt. sin.
- ca alzina borda, n f alt. sin.
- ca alzina revell, n f alt. sin.
- ca aulinella, n f alt. sin.
- ca bellota (fruit), n f alt. sin.
- ca bellotera borda, n f alt. sin.
- ca carrascolla roja, n f alt. sin.
- ca coscoll blanc, n m alt. sin.
- ca coscoll roger, n m alt. sin.
- ca coscoll roig, n m alt. sin.
- ca coscoll ver, n m alt. sin.
- ca coscolla blanca, n f alt. sin.
- ca coscolla roja, n f alt. sin.
- ca coscollera, n f alt. sin.
- ca garric roig, n m alt. sin.
- ca garrics, n m pl alt. sin.
- ca garrigó, n m alt. sin.
- ca garriguelles, n f pl alt. sin.
- ca garrigues, n f pl alt. sin.
- ca gla (fruit), n f alt. sin.
- ca grana, n f alt. sin.
- ca grana d'escarlata, n f alt. sin.
- ca grana vermelló, n f alt. sin.
- ca graneta, n f alt. sin.
- ca malla, n f alt. sin.
- ca malles, n f pl alt. sin.
- ca alzina rabell, n f var. ling.
- ca alzina ravell, n f var. ling.
- ca aurinella, n f var. ling.
- ca coscoja, n f var. ling.
- ca coscoll roge, n m var. ling.
- ca coscollis, n m var. ling.
- ca coscollís, n m var. ling.
- ca coscollita, n f var. ling.
- ca coscollo, n m var. ling.
- ca coscona, n f var. ling.
- ca coscoy, n m var. ling.
- ca garrins, n m pl var. ling.
- ca garrits, n m pl var. ling.
- ca garritx, n m var. ling.
- ca garrolla, n f var. ling.
- ca matorra, n f var. ling.
- nc Quercus coccifera L. subsp. coccifera
<Botànica > fagàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca garric, n m
- ca coscó, n m sin. compl.
- ca coscoll, n m sin. compl.
- ca coscolla, n f sin. compl.
- ca garriga, n f sin. compl.
- ca garriguella, n f sin. compl.
- ca garroll, n m sin. compl.
- ca garulla, n f sin. compl.
- ca reboll, n m sin. compl.
- ca aglà, n m/f alt. sin.
- ca alzina borda, n f alt. sin.
- ca alzina revell, n f alt. sin.
- ca aulinella, n f alt. sin.
- ca bellota (fruit), n f alt. sin.
- ca bellotera borda, n f alt. sin.
- ca carrascolla roja, n f alt. sin.
- ca coscoll blanc, n m alt. sin.
- ca coscoll roger, n m alt. sin.
- ca coscoll roig, n m alt. sin.
- ca coscoll ver, n m alt. sin.
- ca coscolla blanca, n f alt. sin.
- ca coscolla roja, n f alt. sin.
- ca coscollera, n f alt. sin.
- ca garric roig, n m alt. sin.
- ca garrics, n m pl alt. sin.
- ca garrigó, n m alt. sin.
- ca garriguelles, n f pl alt. sin.
- ca garrigues, n f pl alt. sin.
- ca gla (fruit), n f alt. sin.
- ca grana, n f alt. sin.
- ca grana d'escarlata, n f alt. sin.
- ca grana vermelló, n f alt. sin.
- ca graneta, n f alt. sin.
- ca malla, n f alt. sin.
- ca malles, n f pl alt. sin.
- ca alzina rabell, n f var. ling.
- ca alzina ravell, n f var. ling.
- ca aurinella, n f var. ling.
- ca coscoja, n f var. ling.
- ca coscoll roge, n m var. ling.
- ca coscollis, n m var. ling.
- ca coscollís, n m var. ling.
- ca coscollita, n f var. ling.
- ca coscollo, n m var. ling.
- ca coscona, n f var. ling.
- ca coscoy, n m var. ling.
- ca garrins, n m pl var. ling.
- ca garrits, n m pl var. ling.
- ca garritx, n m var. ling.
- ca garrolla, n f var. ling.
- ca matorra, n f var. ling.
- nc Quercus coccifera L. subsp. coccifera
<Botànica > fagàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca reboll, n m
- ca roure cerris, n m alt. sin.
- ca roure turc, n m alt. sin.
- nc Quercus cerris L.
<Botànica > fagàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca reboll, n m
- ca roure cerris, n m alt. sin.
- ca roure turc, n m alt. sin.
- nc Quercus cerris L.
<Botànica > fagàcies>
<Botànica > Anatomia vegetal>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca reboll, n m
<Botànica > Anatomia vegetal>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca reboll, n m
- ca roure reboll, n m
- es melojo
- es rebollo
- es roble de los Pirineos
- es roble melojo
- es roble negral
- fr chêne tauzin
- en Pyrenean oak
- nc Quercus pyrenaica
- nc Quercus toza
<Botànica>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca roure de fulla petita, n m
- ca galer, n m sin. compl.
- ca roure valencià, n m sin. compl.
- ca cassa, n f alt. sin.
- ca macarotes de roure (cecidi), n f pl alt. sin.
- ca reboll, n m alt. sin.
- ca reboll de fulla estreta, n m alt. sin.
- ca roure, n m alt. sin.
- ca roure de fulla menuda, n m alt. sin.
- ca roure reboll, n m alt. sin.
- ca gal·ler, n m var. ling.
- ca galler, n m var. ling.
- ca gal·lera, n f var. ling.
- ca reure, n m var. ling.
- ca reurer, n m var. ling.
- ca roble, n m var. ling.
- nc Quercus faginea Lam. subsp. faginea
- nc Quercus lusitanica auct., non Lam. var. ling.
- nc Quercus valentina Cav. var. ling.
<Botànica > fagàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca roure de fulla petita, n m
- ca galer, n m sin. compl.
- ca roure valencià, n m sin. compl.
- ca cassa, n f alt. sin.
- ca macarotes de roure (cecidi), n f pl alt. sin.
- ca reboll, n m alt. sin.
- ca reboll de fulla estreta, n m alt. sin.
- ca roure, n m alt. sin.
- ca roure de fulla menuda, n m alt. sin.
- ca roure reboll, n m alt. sin.
- ca gal·ler, n m var. ling.
- ca galler, n m var. ling.
- ca gal·lera, n f var. ling.
- ca reure, n m var. ling.
- ca reurer, n m var. ling.
- ca roble, n m var. ling.
- nc Quercus faginea Lam. subsp. faginea
- nc Quercus lusitanica auct., non Lam. var. ling.
- nc Quercus valentina Cav. var. ling.
<Botànica > fagàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca roure reboll, n m
- ca reboll, n m sin. compl.
- ca cassa, n f alt. sin.
- ca reboll de fulla ampla, n m alt. sin.
- ca roure, n m alt. sin.
- ca roure d'aglans dolces, n m alt. sin.
- ca reure, n m var. ling.
- ca rouri, n m var. ling.
- ca rure, n m var. ling.
- nc Quercus pyrenaica Willd.
- nc Quercus toza Bosc var. ling.
<Botànica > fagàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca roure reboll, n m
- ca reboll, n m sin. compl.
- ca cassa, n f alt. sin.
- ca reboll de fulla ampla, n m alt. sin.
- ca roure, n m alt. sin.
- ca roure d'aglans dolces, n m alt. sin.
- ca reure, n m var. ling.
- ca rouri, n m var. ling.
- ca rure, n m var. ling.
- nc Quercus pyrenaica Willd.
- nc Quercus toza Bosc var. ling.
<Botànica > fagàcies>
