Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "rebregada" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI gestant o mare per substitució o bé gestant o mare subrogada? Pare | mare d'intenció, comitent o subrogador?
- es (gestant per substitució) gestante por sustitución, n f
- es (gestant per substitució) madre de alquiler, n f
- es (gestant per substitució) madre portadora, n f
- es (gestant per substitució) madre subrogada, n f
- es (pare d'intenció | mare d'intenció) padre comitente | madre comitente, n m, f
- es (pare d'intenció | mare d'intenció) padre de intención | madre de intención, n m, f
- fr (gestant per substitució) mère de substitution, n f
- fr (gestant per substitució) mère porteuse, n f
- fr (pare d'intenció | mare d'intenció) parent intentionnel, n m
- fr (pare d'intenció | mare d'intenció) père d'intention | mère d'intention, n m, f
- en (gestant per substitució) surrogate mother, n
- en (pare d'intenció | mare d'intenció) intended father [m] | intended mother [f], n
- en (pare d'intenció | mare d'intenció) intended parent, n
<Ciències de la salut > Medicina de la reproducció>
Definició
- Una gestant per substitució, o una gestant subrogada, és una dona que gesta un infant que serà criat com a fill per una altra persona, seguint un acord establert.
. Els equivalents castellans són gestante por sustitución, madre de alquiler, madre portadora imadre subrogada; els francesos, mère de substitution i mère porteuse, i els anglesos, surrogate i surrogate mother.
- Un pare d'intenció o una mare d'intenció són les persones que està previst que actuïn com a pare o com a mare legals de l'infant que s'està gestant.
. Els equivalents castellans són padre comitente | madre comitente i padre de intención | madre de intención; els francesos, parent intentionnel i père d'intention | mère d'intention, i els anglesos, intended father | intended mother i intended parent.
Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Ja es fan servir en català.
(2) Són fàcils d'interpretar, encara que no se'n conegui el significat.
(3) Recorren a pare i mare només per fer referència a les persones que exerciran legalment aquesta funció, és a dir aquells que efectivament faran de pare o de mare.
(4) Pel que fa a pare d'intenció | mare d'intenció, no s'ajusten al significat de l'original anglès (intended té el sentit 'futur', 'previst') però també es pot interpretar que, en català, fa referència a les persones que tenen la intenció de ser pares o mares.
En canvi, *mare per substitució, *mare subrogada, *pare comitent | *mare comitent i *pare subrogador | *mare subrogadora tenen diversos inconvenients:
(1) *Mare per substitució i *mare subrogada qualifiquen de mare la dona gestant, tot i que durant la gestació encara no és mare i després del part no exercirà com a mare ni serà tampoc mare legal.
(2) *Pare comitent | *mare comitent són formes difícils d'interpretar per a un parlant habitual i no tenen l'aval dels especialistes.
(3) *Pare subrogador | *mare subrogadora són incorrectes des del punt de vista lingüístic, ja que en general qui subroga o se subroga és qui cedeix un dret o una funció i no qui els cedeix; en aquest cas, el que s'assumeix és la gestació (gestació subrogada) i qui l'assumeix és la dona que la porta a terme (gestant subrogada, a partir de l'ús pronominal del verb).
Nota
- 1. La gestació per substitució o gestació subrogada només està permesa en alguns països, com ara l'Índia, Mèxic o alguns estats dels Estats Units. Això explica que cada vegada hi hagi més persones que es desplacin a aquests països amb la intenció de tenir un fill (casos d'infertilitat, parelles homosexuals, etc.).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de gestant per substitució i pare d'intenció | mare d'intenció al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Gestants per a altres pares, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/gestants-altres-pares).
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI gestant o mare per substitució o bé gestant o mare subrogada? Pare | mare d'intenció, comitent o subrogador?
- es (gestant per substitució) gestante por sustitución, n f
- es (gestant per substitució) madre de alquiler, n f
- es (gestant per substitució) madre portadora, n f
- es (gestant per substitució) madre subrogada, n f
- es (pare d'intenció | mare d'intenció) padre comitente | madre comitente, n m, f
- es (pare d'intenció | mare d'intenció) padre de intención | madre de intención, n m, f
- fr (gestant per substitució) mère de substitution, n f
- fr (gestant per substitució) mère porteuse, n f
- fr (pare d'intenció | mare d'intenció) parent intentionnel, n m
- fr (pare d'intenció | mare d'intenció) père d'intention | mère d'intention, n m, f
- en (gestant per substitució) surrogate mother, n
- en (pare d'intenció | mare d'intenció) intended father [m] | intended mother [f], n
- en (pare d'intenció | mare d'intenció) intended parent, n
<Dret>
Definició
- Una gestant per substitució, o una gestant subrogada, és una dona que gesta un infant que serà criat com a fill per una altra persona, seguint un acord establert.
. Els equivalents castellans són gestante por sustitución, madre de alquiler, madre portadora imadre subrogada; els francesos, mère de substitution i mère porteuse, i els anglesos, surrogate i surrogate mother.
- Un pare d'intenció o una mare d'intenció són les persones que està previst que actuïn com a pare o com a mare legals de l'infant que s'està gestant.
. Els equivalents castellans són padre comitente | madre comitente i padre de intención | madre de intención; els francesos, parent intentionnel i père d'intention | mère d'intention, i els anglesos, intended father | intended mother i intended parent.
Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Ja es fan servir en català.
(2) Són fàcils d'interpretar, encara que no se'n conegui el significat.
(3) Recorren a pare i mare només per fer referència a les persones que exerciran legalment aquesta funció, és a dir aquells que efectivament faran de pare o de mare.
(4) Pel que fa a pare d'intenció | mare d'intenció, no s'ajusten al significat de l'original anglès (intended té el sentit 'futur', 'previst') però també es pot interpretar que, en català, fa referència a les persones que tenen la intenció de ser pares o mares.
En canvi, *mare per substitució, *mare subrogada, *pare comitent | *mare comitent i *pare subrogador | *mare subrogadora tenen diversos inconvenients:
(1) *Mare per substitució i *mare subrogada qualifiquen de mare la dona gestant, tot i que durant la gestació encara no és mare i després del part no exercirà com a mare ni serà tampoc mare legal.
(2) *Pare comitent | *mare comitent són formes difícils d'interpretar per a un parlant habitual i no tenen l'aval dels especialistes.
(3) *Pare subrogador | *mare subrogadora són incorrectes des del punt de vista lingüístic, ja que en general qui subroga o se subroga és qui cedeix un dret o una funció i no qui els cedeix; en aquest cas, el que s'assumeix és la gestació (gestació subrogada) i qui l'assumeix és la dona que la porta a terme (gestant subrogada, a partir de l'ús pronominal del verb).
Nota
- 1. La gestació per substitució o gestació subrogada només està permesa en alguns països, com ara l'Índia, Mèxic o alguns estats dels Estats Units. Això explica que cada vegada hi hagi més persones que es desplacin a aquests països amb la intenció de tenir un fill (casos d'infertilitat, parelles homosexuals, etc.).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de gestant per substitució i pare d'intenció | mare d'intenció al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Gestants per a altres pares, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/gestants-altres-pares).
<Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI reregalar, regalar de nou, revenda de regals o regifting?
- es (reregalar, revenda de regals) regifting, n m
- fr (reregalar, revenda de regals) regifting, n m
- it (reregalar, revenda de regals) regifting, n m
- en (reregalar, revenda de regals) regifting, n
- en (reregalar, revenda de regals) regiving, n
<Ciències socials > Sociologia>
Definició
- El reregalar o el regalar de nou són les accions de regalar a algú altre els regals rebuts que no es volen conservar.
. L'equivalent castellà és regifting; el francès, regifting; l'italià, regifting, i l'anglès, regifting.
- La revenda de regals és l'acció de posar a la venda, especialment a través d'internet, els regals rebuts que no es volen conservar.
. Es tracta d'una expressió especialment útil per a contextos com ara web de revenda de regals i portal de revenda.
. L'equivalent castellà és regifting; el francès, regifting; l'italià, regifting, i l'anglès, regifting.
El manlleu anglès regifting és un nom derivat del verb to regift, creat al seu torn a partir del prefix llatí re- i el verb to gift ('regalar'). El fet que s'hagi mantingut pràcticament en totes les llengües es podria explicar tant per la modernitat del fenomen com per la percepció que es tracta d'una activitat poc ètica.
Nota
- Podeu consultar el document de criteri original, Què és el regifting i com es pot dir en català?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/229/).
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca àrea ombrejada, n f
- ca àrea oculta, n f sin. compl.
- es área oculta
- en hidden area
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Georeferenciació>
Definició
Les àrees ombrejades només poden ser resoltes disposant d'altres imatges preses des d'altres angles en què l'obstacle no n'impedeixi la visualització.
Vegeu ombreig topogràfic i ombreig de radar.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca àrea ombrejada, n f
- ca àrea oculta, n f sin. compl.
- es área oculta
- en hidden area
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Georeferenciació>
Definició
Les àrees ombrejades només poden ser resoltes disposant d'altres imatges preses des d'altres angles en què l'obstacle no n'impedeixi la visualització.
Vegeu ombreig topogràfic i ombreig de radar.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca àrea ombrejada, n f
- ca àrea oculta, n f sin. compl.
- es área oculta
- en hidden area
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Georeferenciació>
Definició
Les àrees ombrejades només poden ser resoltes disposant d'altres imatges preses des d'altres angles en què l'obstacle no n'impedeixi la visualització.
Vegeu ombreig topogràfic i ombreig de radar.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca òrbita retrògrada, n f
- ca òrbita indirecta, n f sin. compl.
- es órbita retrógrada
- es órbita indirecta sin. compl.
- en retrograde orbit
- en indirect orbit sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca òrbita retrògrada, n f
- ca òrbita indirecta, n f sin. compl.
- es órbita retrógrada
- es órbita indirecta sin. compl.
- en retrograde orbit
- en indirect orbit sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca òrbita retrògrada, n f
- ca òrbita indirecta, n f sin. compl.
- es órbita retrógrada
- es órbita indirecta sin. compl.
- en retrograde orbit
- en indirect orbit sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Òrbites>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Energia > Energia nuclear>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca accident d'engegada, n m
- es accidente de puesta en marcha
- fr accident de démarrage
- en start-up accident
- de Startzwischenfall
<Energia > Energia nuclear>
