Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "recapitular" dins totes les àrees temàtiques

apòfisi capitular apòfisi capitular

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Traumatologia i ortopèdia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  apòfisi capitular, n f

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Traumatologia i ortopèdia>

Definició
Vèrtex més o menys arrodonit de les apòfisis transverses de les vèrtebres dorsals, proveït d'una cara articular destinada a articular-se amb la tuberositat de la costella corresponent.
arxiu capitular arxiu capitular

<Biblioteconomia. Documentació > Arxivística>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arxiu capitular, n m
  • es  archivo capitular

<Biblioteconomia. Documentació > Arxivística>

Definició
Arxiu relatiu a l'administració d'una catedral i les institucions que en depenen.
capicular capicular

<Dibuix artístic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  capicular, v tr
  • es  alternar

<Arts > Dibuix artístic>

capil·lar arterial capil·lar arterial

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  capil·lar arterial, n m
  • ca  arteriola precapil·lar, n f sin. compl.
  • ca  metaarteriola, n f sin. compl.
  • ca  precapil·lar, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>

Definició
Vas mancat de la túnica muscular contínua, amb una situació i estructura entre l'arteriola i el capil·lar pròpiament dit.
Vas arterial intermedi entre l'arteriola i el capil·lar, la paret del qual conté algunes fibres llises que, en alguns punts, formen com un esfínter que regula el pas de la sang als capil·lars. [precapil·lar]
Cadascuna de les arterioles terminals amb túniques internes incompletes que acaben en capil·lars. [arteriola precapil·lar]
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  capitular, adj
  • es  capitular

<Història>

Definició
Relatiu o pertanyent a un capítol d'eclesiàstics.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  capitular, n m
  • es  capitular

<Història>

Definició
Ordenança dels reis merovingis i carolingis, anomenada així per la seva divisió en capítols.
capitular capitular

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  capitular, v intr
  • es  capitular
  • en  surrender, to

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Definició
Convenir la rendició a les forces armades enemigues amb l'estipulació d'un tractat.
capitular capitular

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  capitular, v intr
  • es  capitular, v intr

<Dret penal i penitenciari > Dret penal militar>

capitular capitular

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capitular, n m
  • es  capitular, n m

<Història del dret>

capitular capitular

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capitular, n m
  • es  capitular

<Història del dret>

Definició
Precepte legislatiu o administratiu establert pels monarques francs carolingis.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • El capitular rebia aquesta denominació per estar estructurat en capítols; cada capitular, doncs, era una col·lecció de capítols, articles o disposicions estructurades en un document. Els capitulars aparegueren en el marc d'un decisionisme jurídic dels reis carolingis, com a resultat de llur voluntat personal. No obstant això, aquesta actitud unilateral respecte de la creació dels capitulars estava subordinada a un altre tipus de normes legals generals, les leges populars, creades per les assemblees de la comunitat franca, resultants d'un cert pactisme entre aquesta i el sobirà.
    Aquestes leges consensuades, juntament amb altres tipus de normativa -com ara la consuetudinària-, constituïen l'ordenament comú i perpetu, mentre que els capitulars eren més aviat disposicions circumstancials, creades per a casos especials, que buscaven una adequació a la realitat canviant de cada moment, obeint, a vegades, a situacions particulars i, en unes altres, no exemptes d'una validesa provisional.
    La importància dels capitulars, a més del valor que tenien com a element actualitzador del dret franc i fins i tot com a precedent del dret feudal, rau en la incidència que van tenir en la història jurídica dels pobles hispànics, ja que van existir diversos capitulars concedits particularment als hispans de la Septimània (la Gòtia) i, després de noves conquestes meridionals, de la Marca Hispànica del Pirineu oriental, és a dir, el país hispanogot que va formar part de l'imperi carolingi en els primers segles de l'alta edat mitjana.
    Després de la invasió musulmana peninsular, l'antiga província goda de la Septimània fou alliberada i integrada al regne franc a mitjan segle VIII; i en els inicis de la centúria següent, amb Carlemany, la conquesta carolíngia arribà a la línia Llobregat-Cardoner-Cadí i es constituí la Marca Hispànica (germen de la formació política de Catalunya).
    En vista de la nova estructura pública en aquests territoris, la finalitat dels capitulars carolingis era fonamentalment articular la dependència politicoadministrativa dels hispans dins el poder franc. Això no havia de comportar la pèrdua, encara que sí la limitació, del propi ordenament (la Lex gothica cristal·litzada en el Liber iudiciorum), a causa del principi personalista que inspirava el dret dels dominadors i el caràcter específic i gens aglutinant d'aquestes ordenances franques. Aquesta característica i la poderosa aristocràcia hispanogoda van assegurar la pervivència de la tradició jurídica del Liber iudiciorum enfront de la influència franca.
    Es té constància de diversos capitulars pels hispani: capitular de Carlemany, el 780, que regulava l'ocupació de terres i la integració social dels hispani a la Septimània; cap al 801, després de la incorporació de Barcelona, l'emperador va regular la condició jurídica dels habitants del territori sotmès, així com altres aspectes juridicopúblics en relació amb el poder carolingi; l'assentament territorial va implicar friccions i queixes dels hispani davant el mateix Carlemany que, el 812, mitjançant un capitular, va procurar atendre les reclamacions; dos capitulars de Ludovic Pius, el 815 i el 816, van desenvolupar àmpliament les del 801 i el 812, i van crear un estatut jurídic bàsic dels hispani (llibertats, servei militar, administració de justícia, ocupació de terres, vassallatge i fidelitat, entre altres); finalment, Carles el Calb, el 844, va promulgar un altre capitular que confirmava els extrems dels anteriors. La vigència d'aquests capitulars va cessar amb la caiguda del domini carolingi sobre la Marca Hispànica catalana.