Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "reclamar" dins totes les àrees temàtiques

declarar en rebel·lia declarar en rebel·lia

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  declarar en rebel·lia, v tr
  • es  declarar en rebeldía, v tr

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

declarar en rebel·lia declarar en rebel·lia

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  declarar en rebel·lia
  • es  declarar en rebeldía

<Dret>

Definició
Posar de manifest la situació jurídica en què la part demandada, imputada o processada no compareix davant l'autoritat judicial que l'ha requerit.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Atès que no s'ha presentat al jutjat després d'haver estat citat, l'han declarat en rebel·lia.
declarar sota jurament declarar sota jurament

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  declarar sota jurament
  • ca  declarar sota promesa sin. compl.
  • es  declarar bajo juramento
  • es  declarar bajo promesa

<Dret>

Definició
Prometre dir la veritat sobre un assumpte.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Li van haver de recordar que estava declarant sota jurament.
declarar sota jurament declarar sota jurament

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  declarar sota jurament
  • ca  declarar sota promesa
  • es  declarar bajo promesa

<Dret>

Definició
Declarar sota jurament.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Les proves l'apuntaven com a culpable; tanmateix, va declarar sota promesa que era innocent.
declarar suficient declarar suficient

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  declarar suficient
  • es  declarar bastante

<Dret>

Definició
Considerar admissible.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El jutge declarà suficient el poder del procurador.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  declarar-se, v intr pron
  • es  declararse

<Dret>

Definició
Algú, manifestar les seves intencions, una decisió o l'adopció d'una mesura.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El comitè d'empresa s'ha declarat en vaga.
declarar-se en rebel·lia declarar-se en rebel·lia

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  declarar-se en rebel·lia
  • es  declararse en rebeldía

<Dret>

Definició
Manifestar-se com a rebel en una causa.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: En declarar-me en rebel·lia vaig cometre un gran error; ara la part demandant té més opcions de guanyar el judici.
dret a rebutjar tractaments dret a rebutjar tractaments

<Ciències de la salut > Bioètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>

  • ca  dret a rebutjar tractaments, n m
  • ca  dret a rebutjar actuacions, n m sin. compl.
  • es  derecho a rechazar actuaciones, n m
  • es  derecho a rechazar tratamientos, n m
  • en  right to reject a treatment, n

<Bioètica > Drets i deures>

Definició
Dret de les persones a rebutjar qualsevol actuació sanitària proposada dins del seu procés d'atenció, després d'haver estat informades sobre les conseqüències que se'n poden derivar.

Nota

  • El dret a rebutjar tractaments està inclòs en el dret a decidir.
eruga de mar eruga de mar

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  eruga de mar, n f
  • ca  eruga marina, n f alt. sin.
  • ca  rave de la mar, n m alt. sin.
  • ca  rave de mar, n m alt. sin.
  • ca  rave marí, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa de la mar, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa de platja, n f alt. sin.
  • ca  roqueta marina, n f alt. sin.
  • ca  ruca de mar, n f alt. sin.
  • ca  rucamar, n f alt. sin.
  • ca  oruga marina, n f var. ling.
  • ca  ràvec de mar, n m var. ling.
  • nc  Cakile maritima Scop. subsp. maritima
  • nc  Cakile maritima Scop. subsp. aegyptiaca (Willd.) Nyman var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

eruga de mar eruga de mar

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  eruga de mar, n f
  • ca  eruga marina, n f alt. sin.
  • ca  rave de la mar, n m alt. sin.
  • ca  rave de mar, n m alt. sin.
  • ca  rave marí, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa de la mar, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa de platja, n f alt. sin.
  • ca  roqueta marina, n f alt. sin.
  • ca  ruca de mar, n f alt. sin.
  • ca  rucamar, n f alt. sin.
  • ca  oruga marina, n f var. ling.
  • ca  ràvec de mar, n m var. ling.
  • nc  Cakile maritima Scop. subsp. maritima
  • nc  Cakile maritima Scop. subsp. aegyptiaca (Willd.) Nyman var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>