Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "rector" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  rector, n m
  • es  rector

<Dret canònic>

Definició
Capellà que, sota l'autoritat del bisbe, dirigeix una parròquia i exerceix la cura pastoral de la comunitat.

Nota

  • (Del llatí rectore, 'que regeix', derivat de regere, 'regir'.)
  • Històricament, a Catalunya els rectors eren els encarregats d'oficiar el culte. Per sobre d'ells, hi havia els capellans o canonges titulars, que tenien encomanada la capellania d'una o més parròquies durant l'edat mitjana. Als segles XII-XIII va aparèixer la figura del sacerdot responsable directe d'una parròquia: els domers o hebdomadaris, els quals s'alternaven setmanalment en la direcció de les parròquies, una pràctica que fou abolida a Vic (1297) per la incertesa dels inconvenients pastorals que tenia.
    El Concili II del Vaticà va assignar al rector el triple munus eclesial, que implicava drets i obligacions. Els rectors tenen funcions ministerials al servei de la comunitat; al mateix temps, són cooperadors principals del bisbe, als quals se'ls encomana, com a pastors propis, la curació d'ànimes en una zona determinada de la diòcesi: «Han de complir el deure d'ensenyar, santificar i governar de tal manera que els fidels i les comunitats parroquials se sentin realment membres tant de la diòcesi com de l'Església universal» (decret Christus Dominus [CD], núm. 30). En ells «la curació d'ànimes ha de ser, a més, informada sempre per l'esperit missional, de manera que s'estengui degudament a tots els qui viuen a la parròquia» (CD, núm. 30).
    El cànon 519 del Codi de dret canònic del 1983 (CDC-83) remarca la funció de «pastor propi» i «capellà pastoral» de la comunitat que li és encomanada, a diferència de l'anterior del Codi de dret canònic del 1917 (càn. 451.1r), que partia de la titularitat jurídica o de la parròquia adquirida «en propietat» per a regir-la en nom propi. El CDC-83 segueix aquesta línia i situa el rector sota l'autoritat del bisbe diocesà «en el ministeri de Crist en el qual ha estat cridat a participar». Per a la validesa canònica, el candidat ha d'haver rebut abans l'ordre sagrat del presbiterat i ha de destacar per la seva sana doctrina, la probitat moral i altres qualitats que determina el cànon 521.
    L'estabilitat parroquial és una nota jurídica bàsica en aquesta institució. Havia tingut un procés evolutiu relativament curt durant el segle XIX i el Codi de dret civil del 1917 el va incloure parcialment. Finalment, arribà el criteri innovador del Concili II del Vaticà (CD, núm. 31), que establí l'amovibilitat com a sistema únic d'acord amb les necessitats de la curació d'ànimes. El cànon 522 manté aquesta nota d'estabilitat: «Ha de ser nomenat per temps indefinit».
    Després de la possessió del càrrec assumeix, entre altres obligacions, la transmissió de la paraula de Déu de manera íntegra, la formació cristiana de nens i joves, i la missió de fer arribar el missatge evangèlic als no practicants, fins i tot als no-creients. Ha d'oficiar l'eucaristia, com a centre vital de la comunitat de fidels, juntament amb el sagrament de la penitència i la participació litúrgica (càn. 528). Ha de visitar famílies i ha d'ajudar amb caritat els malalts, especialment els moribunds, els pobres i els marginats en general (càn. 529).
    Pel que fa a l'administració dels sagraments, se segueixen les normes taxatives que estableix el cànon 530. Des del punt de vista jurídic, el rector representa la parròquia en tots els negocis jurídics (càn. 532). Ha d'ingressar en els fons comuns les ofrenes dels fidels (càn. 531) fetes a la casa parroquial, llevat de causa justificada (càn. 533, § 1). Es restringeix a un mes el període de descans (càn. 533, § 2) i ha de portar amb diligència els llibres parroquials juntament amb l'arxiu, on es conserven documents d'interès pel bon govern pastoral (càn. 535). Ha de cessar per les causes que estipula el cànon 538 i s'equipara al seu estatus jurídic, llevat de disposició contrària del bisbe, l'administrador parroquial que el supleixi quan queda vacant la parròquia o en cas que no pugui continuar exercint la funció de rector (càn. 539 i 540). Quan aquest ofici eclesiàstic es confereix a un religiós cal tenir en compte el que disposa el cànon 682.
    A Catalunya regí la institució foral del testament davant el rector. A les localitats sense notaria o amb notari o notària vacant, el rector de la circumscripció territorial on vivia la persona podia autoritzar amb fe pública notarial l'última voluntat de la persona interessada. S'observaven les solemnitats dels testaments oberts davant notari. Calia que dos testimonis idonis hi fossin presents perquè signessin el document juntament amb el rector. Finalment, el testament s'havia de presentar davant el notari de la localitat més propera per a dur a terme la protocol·lització del document.
    Amb l'entrada en vigor del llibre quart del Codi civil de Catalunya (CCCat), se suprimeix aquesta forma testamentària de testament ordinari davant rector, i es redueixen a dos els tipus de testament que es poden atorgar en aplicació del dret català: el notarial i l'hològraf. La disposició transitòria tercera del CCCat estableix que els testaments davant rector atorgats abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei caduquen si no es protocol·litzen en el termini de sis anys a partir del moment de l'entrada en vigor de la norma, si el causant no ha mort amb anterioritat. Si el causant ha mort després de l'entrada en vigor de la llei, el termini de sis anys es compta des de la seva mort.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

  • ca  rector, n m
  • es  párroco
  • fr  recteur

<Religió>

Definició
Capellà que s'ocupa de dirigir una parròquia.
rector rector

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  rector, n m
  • es  cura, n m
  • es  cura párroco, n m sin. compl.
  • es  párroco, n m sin. compl.

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

rector rector

<Catolicisme>, <Cristianisme ortodox>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  rector, n m

<Religions > Cristianisme > Catolicisme>, <Religions > Cristianisme > Cristianisme ortodox>

Definició
Prevere que governa una parròquia.
rector rector

<Ciències socials > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. «Annex: Nivells, càrrecs i categories professionals». A: Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004, p. 257-265.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  rector, n m
  • ca  curat, n m sin. compl.
  • es  párroco
  • es  rector
  • fr  recteur
  • en  rector

<Ciències socials > Ocupacions>

Definició
Capellà que, sota l'autoritat del bisbe, dirigeix una parròquia i exerceix la cura pastoral de la comunitat.
rector | rectora rector | rectora

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 4a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021.
<<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180

  • ca  rector | rectora
  • es  rector | rectora
  • en  president
  • en  rector

<Gestió universitària > Òrgans de govern / Governing bodies>

rector | rectora rector | rectora

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  rector | rectora, n m, f
  • es  rector
  • fr  président
  • fr  recteur
  • en  chancellor
  • en  director
  • en  president
  • en  principal
  • en  provost
  • en  rector
  • en  vice-chancellor

<Educació > Organització i gestió educatives > Persones>

Definició
Persona que dirigeix una universitat.

Nota

  • La denominació francesa président s'utilitza a França, mentre que recteur s'utilitza al Canadà.
rector | rectora, rectoressa rector | rectora, rectoressa

<Ciències socials > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. «Annex: Nivells, càrrecs i categories professionals». A: Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004, p. 257-265.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  rector | rectora, rectoressa, n m, f
  • es  rector
  • fr  président
  • fr  recteur
  • en  president [US]
  • en  rector [GB]

<Ciències socials > Ocupacions>

Definició
Professor, generalment catedràtic d'universitat, que exerceix la direcció de l'activitat acadèmica d'una universitat, la coordinació dels centres que en formen part i la seva representació institucional.