Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "refer��ncies" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula? 0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula?
  • ca  A1. Estats concrets: Estat francès (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Referències genèriques determinades: l'Estat (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Estats i referències indeterminats: cap d'estat (EXEMPLE), n m, f
  • ca  B. Estats i referències indeterminats: un estat (EXEMPLE), n m

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Definició
Es considera que en català tant poden ser adequades la grafia Estat com la grafia estat, en posició no inicial de frase, si bé la tria d'una grafia o altra no és lliure sinó que respon a uns criteris generalment establerts.

Els criteris que determinen la tria de la grafia Estat o la grafia estat són els següents:

(A) Grafia Estat:

A1. Estats concrets
D'una manera general, s'escriuen amb majúscula les referències a un estat concret, tant si són referències que corresponen a la designació completa (seria el cas de Estat italià) com si estan escurçades al nucli (és a dir, Estat entenent Estat italià).
. Ex.: els departaments de l'Estat francès, els pressupostos de l'Estat

A2. Determinades referències genèriques
Especialment en contextos d'especialitat, s'escriuen amb majúscula les referències genèriques a aquesta formació social i històrica o al seu aparell administratiu si no se n'especifica cap característica concreta, se'n fa un ús singular i s'hi aplica un article definit.
. Ex.: la immunitat de l'Estat, el terrorisme patrocinat per l'Estat

(B) Grafia estat:

S'escriuen amb minúscula les referències a grups d'estats o estats indeterminats, que són pròpies de referències genèriques en què s'especifica alguna característica, s'utilitza el plural, no hi ha article o bé hi ha article indefinit.
. Ex.: l'estat acreditant [especificació de característica]; els estats [ús plural]; la cap d'estat, raons d'estat [absència d'article]; un estat [article indefinit]; un estat membre [especificació de característica i article indefinit]

Un estat és una forma d'organització política caracteritzada per l'existència d'un territori delimitat, una població definida i una autoritat sobirana que té poder sobre el territori i sobre la població.

Nota

  • 1. En contextos especialitzats hi ha una forta tendència a escriure aquest terme sempre amb majúscula, tant en català com en les altres llengües, tot i que en català es consideren preferibles els criteris exposats.
  • 2. A diferència del català, en castellà i en francès les principals obres lexicogràfiques i terminològiques estableixen l'ús habitual de la majúscula en contextos especialitzats (Estado, État), i en anglès, tot i no haver-hi aquesta norma establerta, també és majoritari l'ús de la majúscula (State).
    . Ex.: El Diccionario de la lengua española prescriu Estado en les referències a un país sobirà, la forma d'organització política o el conjunt de poders i òrgans de govern d'un país sobirà; els principals diccionaris francesos escriuen els exemples anàlegs en majúscules.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, Estat o estat?: sobre l'ús de la majúscula i la minúscula, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/estat-o-estat-lus-la-majuscula-i-la-minuscula&gt;).
0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula? 0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula?

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula?
  • ca  A1. Estats concrets: Estat francès (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Referències genèriques determinades: l'Estat (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Estats i referències indeterminats: cap d'estat (EXEMPLE), n m, f
  • ca  B. Estats i referències indeterminats: un estat (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>

Definició
Es considera que en català tant poden ser adequades la grafia Estat com la grafia estat, en posició no inicial de frase, si bé la tria d'una grafia o altra no és lliure sinó que respon a uns criteris generalment establerts.

Els criteris que determinen la tria de la grafia Estat o la grafia estat són els següents:

(A) Grafia Estat:

A1. Estats concrets
D'una manera general, s'escriuen amb majúscula les referències a un estat concret, tant si són referències que corresponen a la designació completa (seria el cas de Estat italià) com si estan escurçades al nucli (és a dir, Estat entenent Estat italià).
. Ex.: els departaments de l'Estat francès, els pressupostos de l'Estat

A2. Determinades referències genèriques
Especialment en contextos d'especialitat, s'escriuen amb majúscula les referències genèriques a aquesta formació social i històrica o al seu aparell administratiu si no se n'especifica cap característica concreta, se'n fa un ús singular i s'hi aplica un article definit.
. Ex.: la immunitat de l'Estat, el terrorisme patrocinat per l'Estat

(B) Grafia estat:

S'escriuen amb minúscula les referències a grups d'estats o estats indeterminats, que són pròpies de referències genèriques en què s'especifica alguna característica, s'utilitza el plural, no hi ha article o bé hi ha article indefinit.
. Ex.: l'estat acreditant [especificació de característica]; els estats [ús plural]; la cap d'estat, raons d'estat [absència d'article]; un estat [article indefinit]; un estat membre [especificació de característica i article indefinit]

Un estat és una forma d'organització política caracteritzada per l'existència d'un territori delimitat, una població definida i una autoritat sobirana que té poder sobre el territori i sobre la població.

Nota

  • 1. En contextos especialitzats hi ha una forta tendència a escriure aquest terme sempre amb majúscula, tant en català com en les altres llengües, tot i que en català es consideren preferibles els criteris exposats.
  • 2. A diferència del català, en castellà i en francès les principals obres lexicogràfiques i terminològiques estableixen l'ús habitual de la majúscula en contextos especialitzats (Estado, État), i en anglès, tot i no haver-hi aquesta norma establerta, també és majoritari l'ús de la majúscula (State).
    . Ex.: El Diccionario de la lengua española prescriu Estado en les referències a un país sobirà, la forma d'organització política o el conjunt de poders i òrgans de govern d'un país sobirà; els principals diccionaris francesos escriuen els exemples anàlegs en majúscules.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, Estat o estat?: sobre l'ús de la majúscula i la minúscula, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/estat-o-estat-lus-la-majuscula-i-la-minuscula&gt;).
anivellació de referències anivellació de referències

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  anivellació de referències, n f
  • es  nivelación de referencias
  • en  reference points levelling

<Hidrologia subterrània>

aquesta selecció conté referències de notes a peu de pàgina, notes al final o comentaris aquesta selecció conté referències de notes a peu de pàgina, notes al final o comentaris

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  aquesta selecció conté referències de notes a peu de pàgina, notes al final o comentaris
  • en  this selection contains footnote, endnote, or comment references

<Localització > Fraseologia>

criteris d'auditoria criteris d'auditoria

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14050:2010 Gestió ambiental. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14050:2009).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 150 Gestió Ambiental, la secretaria del qual és a càrrec d'AENOR. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten en negreta seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  criteris d'auditoria, n m pl
  • es  criterios de auditoría
  • fr  critères d'audit
  • fr  référentiels d'audit
  • it  criteri dell'audit
  • pt  critérios da auditoria
  • pt  critérios de auditoria
  • en  audit criteria
  • de  Auditkriterien
  • cod  5.20

<Gestió ambiental>

Definició
Conjunt de polítiques, procediments o requisits.

Nota

  • Els criteris d'auditoria s'utilitzen com a referència a l'hora d'avaluar les proves d'auditoria (5.21).
  • [ISO 14011:2002]
el més probable és que el fitxer al qual fa referència no existeixi el més probable és que el fitxer al qual fa referència no existeixi

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  el més probable és que el fitxer al qual fa referència no existeixi
  • en  most likely, the file that it references does not exist

<Localització > Fraseologia>

generador de referències generador de referències

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  generador de referències
  • en  reference builder

<Localització > Fraseologia>

la causa més probable és que fa referència a un fitxer que no existeix la causa més probable és que fa referència a un fitxer que no existeix

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  la causa més probable és que fa referència a un fitxer que no existeix
  • en  the most likely cause is that it references a file that does not exist

<Localització > Fraseologia>

les dues àrees referenciades en el full es realçaran amb un color les dues àrees referenciades en el full es realçaran amb un color

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  les dues àrees referenciades en el full es realçaran amb un color
  • en  the two referenced areas in the sheet will be highlighted in color

<Localització > Fraseologia>

les referències a altres documents estan desactivades perquè el nivell de seguretat és alt les referències a altres documents estan desactivades perquè el nivell de seguretat és alt

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  les referències a altres documents estan desactivades perquè el nivell de seguretat és alt
  • en  references to other documents are disabled because the security level is high

<Localització > Fraseologia>