Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "refer�ncia" dins totes les àrees temàtiques
<Economia > Finances > Mercats financers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>
- ca índex de referència, n m
- es benchmark
- es índice de referencia
- fr benchmark
- fr indice de référence
- en benchmark
<Mercats financers > Estructura i funcionament>
Definició
Nota
- Són exemples d'índexs de referència l'IBEX 35 de les borses espanyoles, el CAC 40 de la borsa de París, el Footsie (FTSE 100) de la borsa de Londres, el DAX de la borsa de Frankfurt, el Dow Jones de la borsa de Nova York o el Nikkei de la borsa de Tòquio.
<Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca adreça d'interès, n f
- ca preferit, n m
- es marca
- es referencia
- fr signet
- en bookmark
- en favourite
<Informàtica>
Definició
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca adreça d'interès, n f
- ca preferit, n m
- es favorito
- es marca
- es referencia
- fr signet
- en bookmark
- en favourite
<Societat > Serveis > Internet>, <Societat > Sectors > Economia i empresa>, <Cultura > Mitjans de comunicació>
Definició
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>
GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>
- ca al·lusió, n f
- ca referència evocativa, n f sin. compl.
- es alusión
- es referencia evocativa
- fr allusion
- en allusion
- en evocative reference
<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca>
Definició
Nota
- Per exemple, hi ha al·lusió en el nom del vi El Cabronet, que fa referència a la varietat de raïm cabernet sauvignon amb què s'elabora; o en el nom Samsonite, evocació del personatge bíblic Samsó; o en el nom After Eight, que es refereix a l'hora en què en la tradició britànica es prenen els bombons.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca ambigüitat referencial, n f
- es ambigüedad referencial
- fr ambiguïté référentielle
- en referential ambiguity
<Lingüística>
Definició
Nota
- En l'oració Emili digué que ell no assistiria a la reunió el pronom ell pot ser correferencial o no amb el nom Emili.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca anàfora de referència, n f
- es anáfora de referencia
- fr anaphore de référence
- en referential anaphora
<Lingüística>
Definició
Nota
- En l'oració He recuperat unes sabates velles, però hauré de dur-les a arreglar, el pronom feble les manté una relació anafòrica de referència amb el sintagma unes sabates velles.
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca anivellació de referències, n f
- es nivelación de referencias
- en reference points levelling
<Hidrologia subterrània>
<12 Esports eqüestres > 01 Hípica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca bardissa de referència, n f
- es seto de llamada
- fr haie d'appel
- fr point de départ
- en hedge rail
<Esport > 12 Esports eqüestres > 01 Hípica>
Definició
<Comunicació. Audiovisuals. Informació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca bibliotecari referencialista | bibliotecària referencialista, n m, f
- es bibliotecario de referencia
- es bibliotecario referencista
- fr bibliothécaire de référence
- en reference librarian
<Comunicació. Audiovisuals. Informació>
Definició
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca cartografia de referència, n f
- es cartografía de referencia
- en reference map
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia>
Definició
Nota
-
1. La cartografia de referència se sol caracteritzar perquè representa molts tipus d'entitats geogràfiques diferents, sense més contingut temàtic que la classificació bàsica del tipus d'entitat, i per una retolació abundant de topònims.
2. Un tipus fonamental de cartografia de referència són els mapes topogràfics. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
