Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "rega" dins totes les àrees temàtiques

menstruació menstruació

<Ciències de la salut > Infermeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>

  • ca  menstruació, n f
  • ca  fluix menstrual, n m sin. compl.
  • ca  regla, n f sin. compl.
  • es  menstruación
  • es  regla
  • fr  menstruation
  • fr  règles
  • en  menstruation

<Infermeria > Infermeria maternoinfantil>

Definició
Fenomen fisiològic de la vida sexual femenina que es presenta en les dones sanes des de la pubertat fins a la menopausa, que consisteix en un fluix hemàtic procedent de la cavitat uterina que es reprodueix periòdicament.
menstruació menstruació

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>

  • ca  menstruació, n f
  • ca  regla, n f
  • ca  fluix menstrual, n m sin. compl.
  • es  menstruación
  • es  regla
  • fr  menstruation
  • fr  règles
  • it  ciclo mestruale
  • it  mestruazione
  • en  menses
  • en  menstruation

<Sinologia > Fisiologia mamària>

Definició
Fluix hemàtic procedent de la cavitat uterina que es produeix periòdicament en les dones sanes en edat reproductiva seguint el cicle menstrual.

Nota

  • La menstruació té lloc des de la pubertat fins a la menopausa.
menstruació menstruació

<Ciències de la salut > Salut sexual i reproductiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la salut sexual i reproductiva [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/326>

  • ca  menstruació, n f
  • ca  fluix menstrual, n m sin. compl.
  • ca  regla, n f sin. compl.
  • es  menstruación, n f
  • es  regla, n f sin. compl.
  • fr  menstruation, n f
  • fr  règles, n f pl sin. compl.
  • en  menstruation, n
  • en  menses, n sin. compl.

<Salut sexual i reproductiva > Aparell reproductor>

Definició
Fluix hemàtic procedent de la cavitat uterina que es produeix periòdicament en les dones sanes en edat reproductiva seguint el cicle menstrual.

Nota

  • 1. La menstruació és el resultat de l'eliminació de la capa superficial funcional de l'endometri, com a resposta a la privació d'estrògens i progesterona després de la regressió del cos luti. Aquesta pèrdua de sang es produeix 14 dies després de l'ovulació, a intervals de 25-35 dies (com a norma, cada 28).
  • 2. La menstruació té lloc des de la pubertat fins a la menopausa. La primera menstruació, condicionada per factors racials, ambientals i socials, es produeix entre els 12 i els 14 anys, i finalitza amb la menopausa, que aproximadament té lloc entre els 45-50 anys.
nècores nècores

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  nècores
  • es  nécoras
  • fr  étrilles
  • it  granchi di Rena
  • en  swimming crabs
  • de  Schwimmkrabben

<Plats a la carta. Peix i marisc>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  noguera, n f
  • es  nogal
  • en  noyer
  • nc  Juglans regia

<Botànica>

noguera noguera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  noguera, n f
  • ca  anouer, n m sin. compl.
  • ca  noguer, n m sin. compl.
  • es  nogal, n m
  • fr  calottier, n m
  • fr  écalonnier, n m
  • fr  goguier, n m
  • fr  noguier, n m
  • fr  noyer noir, n m
  • fr  noyer royal, n m
  • en  common walnut, n
  • nc  Juglans regia

<Enginyeria forestal>

noguera noguera

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  noguera, n f
  • ca  noguer, n m sin. compl.
  • ca  nouer, n m sin. compl.
  • ca  nouera, n f sin. compl.
  • es  nogal, n m
  • es  nogal común, n m sin. compl.
  • es  nogal español, n m sin. compl.
  • es  nogal europeo, n m sin. compl.
  • fr  noyer, n m
  • fr  noyer commun, n m
  • en  Circassian walnut, n
  • en  common walnut, n
  • en  English walnut, n
  • en  walnut, n
  • eu  intxaurrondo arrunt, n
  • nc  Juglans regia

<Fusteria > Materials > Fusta > Fusta massissa>

norma norma

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  norma, n f
  • ca  regla, n f
  • es  norma
  • es  regla
  • fr  norme

<Lingüística>

Definició
En gramàtica normativa, precepte referit al bon ús fonètic, morfològic, sintàctic, etc. d'una llengua.
onondaga onondaga

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  onondaga
  • ca  onandaga sin. compl.
  • cod  onoñda'gegá'
  • de  Onondaga
  • de  Onandaga sin. compl.
  • en  Onondaga
  • en  Onandaga sin. compl.
  • es  onondaga
  • es  onandaga sin. compl.
  • eu  onondaga
  • eu  onandaga sin. compl.
  • fr  onondaga
  • fr  onnontagué sin. compl.
  • gl  onondaga
  • gl  onandaga sin. compl.
  • it  onondaga
  • it  onandaga sin. compl.
  • nl  Onondaga
  • pt  onondaga
  • pt  onandaga sin. compl.

<Iroquesa > Iroquès del nord>, <Amèrica > Canadà>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició
A l'època dels primers contactes, els pobles iroquesos s'estenien de Quebec a Geòrgia, i de la costa de Virgínia i Carolina a Ohio, Pennsilvània i Ontario. La família iroquesa s'ha intentat emparentar amb la caddo i la sioux, sense resultats concloents.

La primera llengua indígena nord-americana registrada pels colonitzadors europeus (durant els viatges de Cartier de 1534-1542) pertanyia a la família iroquesa. Era el laurentià o iroquès de Sant Llorenç, parlat prop de l'actual Quebec i extingit al començament del segle XVII.

A l'arribada dels europeus, els onondagues vivien a l'estat de Nova York. Ara viuen repartits entre el seu territori originari i Ontario, on es va instal·lar part de la comunitat després de la revolució americana.

Els onondagues pertanyien a la Lliga Iroquesa. La Lliga Iroquesa o Lliga de les Cinc Nacions (Sis Nacions d'ençà de la incorporació dels tuscarores el 1723) estava integrada originàriament per les comunitats seneca, cayuga, oneida, onondaga i mohawk, ubicades al territori de l'actual estat de Nova York. Dins de la Lliga, els onondagues eren considerats els 'guardians del foc', a causa de la seva ubicació al centre del territori iroquès. L'iroquès va ser un dels grups indígenes que va oposar més resistència als invasors blancs. Durant la revolució americana, bona part dels membres de la Lliga es van alinear amb els anglesos.

Tots els parlants d'onondaga són adults grans. La llengua ja no es transmet als infants.

L'autodenominació onoñda'gega' significa 'el poble dels turons'.
oreneta de Mega oreneta de Mega

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  oreneta de Mega, n f
  • es  golondrina coliblanca
  • fr  hirondelle à queue blanche
  • en  white-tailed swallow
  • de  Weißschwanzschwalbe
  • nc  Hirundo megaensis

<36.081 Ocells > Passeriformes > Hirundínids>

Nota

  • El nom específic de Mega fa referència a una regió del sud d'Etiòpia, d'on aquesta espècie és endèmica.