Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "regent" dins totes les àrees temàtiques

categoria regent categoria regent

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  categoria regent, n f
  • ca  categoria rectora, n f sin. compl.
  • ca  complex funcional complet, n f sin. compl.
  • es  categoría rectora
  • es  complejo funcional completo
  • fr  catégorie gouvernante
  • fr  complexe fonctionnel complet
  • en  complete functional complex
  • en  governing category

<Lingüística>

Definició
En la teoria del règim i del lligam, oració mínima o sintagma nominal mínim en què una anàfora ha d'estar lligada i un pronominal ha de ser lliure.

Nota

  • Per exemple, en Joan digué que Pere parlava de si mateix, la categoria regent de l'anàfora si mateix és l'oració inserida, com ho demostra el fet que estiga lligada dins d'aquesta oració pel sintagma nominal Pere. Tècnicament es pot dir que la categoria regent d'un element és la mínima oració o el mínim sintagma nominal que conté aquest element, un rector d'aquest element i un subjecte accessible a aquest element, en què subjecte és l'element nominal més prominent. Reprenent l'exemple anterior, la categoria regent de si mateix s'identifica amb Pere parlava de si mateix, per tal com és la mínima oració que conté si mateix, el rector de si mateix (el verb juntament amb la preposició) i un subjecte accessible (el subjecte de l'oració inserida). Com a sinònim de categoria regent s'usa també el terme complex funcional complet, pel fet que hi han d'estar realitzades totes les funcions gramaticals compatibles amb el nucli, això és, la del complement que subcategoritza i la del subjecte sobre el qual predica.
cotorra regent cotorra regent

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cotorra regent, n f
  • es  perico regente
  • fr  perruche mélanure
  • en  regent parrot
  • de  Bergsittich
  • nc  Polytelis anthopeplus

<35.10 Ocells > Psitaciformes > Psitacúlids>

cotorra regent cotorra regent

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cotorra regent, n f
  • es  perico regente
  • fr  perruche mélanure
  • en  regent parrot
  • de  Bergsittich
  • nc  Polytelis anthopeplus

<35.10 Ocells > Psitaciformes > Psitacúlids>

jardiner regent jardiner regent

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  jardiner regent, n m
  • es  pergolero regente
  • fr  jardinier prince-régent
  • en  regent bowerbird
  • de  Gelbnacken-Laubenvogel
  • nc  Sericulus chrysocephalus

<00 Fitxa il·lustrada>, <36.020 Ocells > Passeriformes > Ptilonorrínquids>

jardiner regent jardiner regent

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  jardiner regent, n m
  • es  pergolero regente
  • fr  jardinier prince-régent
  • en  regent bowerbird
  • de  Gelbnacken-Laubenvogel
  • nc  Sericulus chrysocephalus

<00 Fitxa il·lustrada>, <36.020 Ocells > Passeriformes > Ptilonorrínquids>

menjamel regent menjamel regent

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  menjamel regent, n m
  • es  mielero regente
  • fr  méliphage régent
  • en  regent honeyeater
  • de  Warzenhonigfresser
  • nc  Anthochaera phrygia

<36.024 Ocells > Passeriformes > Melifàgids>

menjamel regent menjamel regent

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  menjamel regent, n m
  • es  mielero regente
  • fr  méliphage régent
  • en  regent honeyeater
  • de  Warzenhonigfresser
  • nc  Anthochaera phrygia

<36.024 Ocells > Passeriformes > Melifàgids>

Missatge a la reina regent Missatge a la reina regent

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  Missatge a la reina regent, n m
  • es  Mensaje a la reina regente

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Definició
Document del 1888 signat per 2.601 persones d'arreu del Principat en el qual es demanava autonomia per a Catalunya.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • El Missatge a la reina regent és el nom amb el qual es coneix el document dirigit a la reina regent Maria Cristina d'Àustria titulat «Missatge a S. M. D. Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, Reina regent d'Espanya. Comtessa de Barcelona». Maria Cristina d'Àustria va ser nomenada reina dels Jocs Florals del 1888 durant l'estada que va fer a Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal.
    El Missatge, datat al maig sense precisar-ne el dia, va ser redactat pel dramaturg Àngel Guimerà, membre de la Lliga de Catalunya, fundada el 1887. Guimerà representava els punts de vista del grup del diari La Renaixença, del qual era director.
    Els signants del Missatge són centenars de persones de tot Catalunya, entre les quals destaquen Pau Sans i Guitart, president de la Lliga de Catalunya; Narcís Verdaguer i Callís, president del Centre Escolar Catalanista, i el canonge Jaume Collell, director de La Veu de Montserrat, entre molts d'altres. Va ser possible lliurar el document a la reina gràcies al diputat monàrquic Joan Maluquer i Viladot i a l'industrial catalanista Eusebi Güell i Bacigalupi.
    Conseqüentment amb la ideologia dels personatges que van impulsar aquesta iniciativa, el document és un compendi de les reivindicacions polítiques i culturals del nacionalisme conservador. Recull moltes referències historicistes que s'utilitzaven en l'ambient intel·lectual en els primers anys de la regència. A més, anticipa moltes idees que es desenvoluparan en les Bases de Manresa del 1892.
    El document comença amb una referència a una altra arxiduquessa d'Àustria, Cristina d'Habsburg, regina d'Aragó i de Castella, i comtessa de Barcelona (esposa del rei Carles d'Habsburg) en temps de la guerra de Successió, que en marxar de Barcelona havia promès, en nom del rei, que ni ella ni la seva casa no abandonarien mai la causa de Catalunya.
    Els autors qualifiquen Catalunya de pàtria i nació, i lamenten la pèrdua, després de la guerra de Successió i com a conseqüència dels decrets de Nova Planta, de l'antiga sobirania de Catalunya, de les seves constitucions i llibertats, de les corts, dels tribunals i de la universitat, entre altres.
    Prossegueixen amb una crítica dura al centralisme madrileny: tots els assumptes s'han de tramitar submisament a la Cort. Ataquen el sistema de lleves de l'exèrcit i també que el nomenament dels funcionaris que han d'administrar justícia en els tribunals de Catalunya o ensenyar a la Universitat es decideixen a Madrid, ja que desconeixen el català i els costums i les antigues lleis de Catalunya. D'altra banda, critiquen la divisió administrativa de Catalunya en quatre províncies, ja que és una i és indivisible.
    La censura a l'organització juridicopolítica de l'Estat espanyol és molt important: el sistema parlamentari és artificiós i no és representatiu de Catalunya ni de les altres regions de l'Estat. Els candidats polítics sovint són completament aliens als districtes que volen representar i estan totalment subjectes a les agrupacions polítiques a les quals pertanyen i, sobretot, als seus caps, que qualifiquen de cabdills absoluts.
    Es considera, d'altra banda, que Catalunya ha perdut completament la seva prosperitat com a conseqüència de la política lliurecanvista del Govern central de Madrid. S'adverteix a la regent que no s'ha de deixar enganyar per la prosperitat aparent manifestada en l'Exposició Universal, ja que només és l'esforç suprem «amb el fá qui es despedeix de la vida i es posa sas més pomposes gal·les i crida á parents i herents a l'entorn de so llit».
    S'apel·la a la reina regent amb noves referències a l'arxiduquessa d'Àustria en temps de la guerra de Successió i s'al·ludeix al difunt Alfons XII d'Espanya, que consideren advocat decidit de les aspiracions catalanes, referint-se indirectament al Memorial de Greuges presentat el març del 1885, poc abans de la mort del rei.
    Els autors reivindiquen explícitament l'autonomia política per a Catalunya i plantegen alternatives a les crítiques formulades anteriorment. En aquest sentit, el més important és que en la nació catalana es tornin a restaurar les Corts Generals obertes pel cap de l'Estat o el seu delegat. També és important la idea que les Corts Generals siguin representatives de totes les classes socials del Principat, és a dir, se suggereix un sistema corporatiu. Les Corts han de tenir poders amplis, també en matèria econòmica, quan han de poder votar els pressupostos de Catalunya i la quantitat amb què ha de contribuir el país a les despeses generals de l'Estat espanyol.
    Altres reclamacions d'autogovern que també són importants són: que Catalunya determini el contingent d'exèrcit per al Principat i que els voluntaris no hagin de sortir de Catalunya en temps de pau. També es planteja la reivindicació que la llengua catalana sigui la llengua oficial de Catalunya per a totes les manifestacions de vida del seu poble, sense fer cap al·lusió a la possible oficialitat del castellà. L'ensenyament també s'ha de fer en català. Es reclama, així mateix, la catalanitat dels tribunals de Justícia i que es resolguin definitivament a Catalunya totes les causes i els litigis.
    Els signants sol·liciten que el cap de l'Estat espanyol vagi a Catalunya per a jurar les constitucions fonamentals. Es tracta, per tant, d'un programa restaurador del règim anterior als decrets de Nova Planta.
    D'aquesta manera es posaria fi al centralisme, que imposa una unió artificial i monstruosa amb les altres nacionalitats, de l'Estat espanyol i es constituiria un nou règim molt més just i eficient entre totes elles. Els autors desitgen que es retorni a totes les regions el que se'ls ha arrabassat a causa de l'unitarisme. Aquesta és una altra idea important del grup ideològic inspirador del document: l'extensió del regionalisme a tot l'Estat espanyol.
    Alguns dels arguments essencials que es reiteren al llarg del text per a defensar les pretensions que s'hi manifesten són les al·lusions de l'exemple d'Hongria com a mirall de Catalunya: ambdues són iguals en drets de nacionalitat. D'acord amb aquest principi, els redactors s'identifiquen amb el discurs que els representants d'Hongria van dirigir a l'emperador d'Àustria, en el qual esmentaven com a finalitat principal de la seva acció política la consecució de l'autonomia legal i la independència del seu país. Els esforços principals s'han de consagrar al fet que Hongria és Hongria i té els seus drets constitucionals.
    Els autors reconeixen que la regent és la reina constitucional i que no pot, per si sola, satisfer aquests ideals, però consideren que pot fer gestions decisives, tot i que en aquest sentit no s'especifica davant de qui.
    El Missatge va implicar la consolidació del lideratge dins el catalanisme de la conservadora Lliga de Catalunya i un pas més en la marginació d'Almirall i del seu molt debilitat Centre Català. En els ambients polítics madrilenys el Missatge va tenir una repercussió molt escassa.
Regent Regent

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  Regent, n m
  • es  Regente
  • fr  Régent
  • it  Reggente
  • en  Regent
  • de  Regent

<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Elements>

Definició
Diamant de 140,5 ct, de color blanc i de talla antiga.

Nota

  • Va ser trobat trobat a l'Índia el 1701, amb un pes en brut de 410 ct. Actualment es conserva al Musée du Louvre, a París (França). El nom és dedicat a Felip d'Orleans, duc d'Orleans, que el va comprar quan era regent de França.
regent del mestre de seca regent del mestre de seca

<Numismàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  regent del mestre de seca, n m
  • es  lugarteniente del maestro de ceca

<Numismàtica>

Definició
Oficial responsable de la fabricació de la moneda en cas d'absència física del mestre de seca.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • En determinats moments històrics, el regent del mestre de seca exercia com a veritable cap de la fàbrica.
  • V. t.: mestre de seca | mestra de seca n m, f