Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "regent" dins totes les àrees temàtiques

gerret ver

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gerret ver, n m
ca gèl·lera, n f sin. compl.
ca gerret, n m sin. compl.
ca gerret bord, n m sin. compl.
ca gerret bord [femella], n m sin. compl.
ca gerret canari, n m sin. compl.
ca gerret canari [mascle], n m sin. compl.
ca gerret d'ala groga, n m sin. compl.
ca gerret d'ala groga [mascle], n m sin. compl.
ca gerret d'ala llonga, n m sin. compl.
ca gerret de Sant Pere, n m sin. compl.
ca gerret de Sant Pere [femella], n m sin. compl.
ca gerret flabiol, n m sin. compl.
ca gerret imperial, n m sin. compl.
ca gerret imperial [mascle], n m sin. compl.
ca gerret mascle, n m sin. compl.
ca gerret ordinari, n m sin. compl.
ca gerret pàmfil, n m sin. compl.
ca gerret pàmfil [mascle], n m sin. compl.
ca gerret pollós, n m sin. compl.
ca gerricó, n m sin. compl.
ca gerró, n m sin. compl.
ca mata-soldats, n m sin. compl.
ca pàmfil, n m sin. compl.
ca reget, n m sin. compl.
ca soldat, n m sin. compl.
ca solta, n f sin. compl.
ca xucla, n f sin. compl.
ca xucla blanca, n f sin. compl.
ca xucla blava, n f sin. compl.
ca xucla vera, n f sin. compl.
ca cherret, n m var. ling.
ca gellera, n f var. ling.
ca gerrét, n m var. ling.
ca gerrèt, n m var. ling.
ca gerrèt bord, n m var. ling.
ca gerret d'alagroga, n m var. ling.
ca gerrèt d'ale grogue, n m var. ling.
ca gerrèt de San Pere, n m var. ling.
ca gerret fobiol, n m var. ling.
ca gerrèt mascle, n m var. ling.
ca gerret pamfil, n m var. ling.
ca gerrèt pamfil, n m var. ling.
ca gerret pànfil, n m var. ling.
ca gerrico, n m var. ling.
ca jarret, n m var. ling.
ca jerret, n m var. ling.
ca jerret de Sant Pere, n m var. ling.
ca jerret mascle, n m var. ling.
ca mata soldats, n m var. ling.
ca panfil, n m var. ling.
ca sucla, n f var. ling.
ca sucla vera, n f var. ling.
ca xarret, n m var. ling.
ca xerrec, n m var. ling.
ca xerret, n m var. ling.
ca xerrét, n m var. ling.
nc Spicara smaris
nc Maena smaris var. ling.
nc Smaris alcedo var. ling.
nc Smaris maurii var. ling.
nc Smaris vulgaris var. ling.
es caramel
es mocarro
es picarel
fr picarel
en picarel

<Peixos > Centracàntids>

gipsòfila repent

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gipsòfila repent, n f
ca gipsòfila reptant, n f alt. sin.
nc Gypsophila repens L.

<Botànica > cariofil·làcies>

gipsòfila repent

<Botànica>

ca gipsòfila repent, n f
ca gipsòfila reptant, n f alt. sin.
nc Gypsophila repens L.

<Botànica > cariofil·làcies>

grana

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca grana, n f
ca llavor, n f
ca sement, n f
es semilla, n f
es simiente, n f
fr graine, n f
fr semence, n f
en seed, n

<Botànica>

herent

<Dret>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca herent, n m, f
es heredero | heredera

<Dret>

Definició

Persona que posseeix alguna cosa per herència.

Nota

Àmbit: Inespecífic

hipòtesi de l'origen africà recent

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca hipòtesi de l'origen africà recent, n f
es hipótesis del origen africano reciente
fr modèle de remplacement rapide
fr thèse "out of Africa"
en out of Africa theory

Definició

Hipòtesi antropològica, formulada a partir de dades obtingudes amb l'anàlisi de seqüències de DNA mitocondrial, que proposa que totes les poblacions actuals d'Homo sapiens provenen d'un antecessor únic africà, que visqué fa uns dos-cents mil anys.

ingrés

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca ingrés, n m
es ingreso
fr produit
fr recette
fr revenu
en income
en revenue

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>

invertir

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca invertir, v tr
es invertir, v tr
fr inverser, v tr
fr invertir, v tr
en invert, to, v tr
en reverse, to, v tr
en revert, to, v tr
de umkehren, v tr

llavor

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca llavor, n f
ca grana, n f sin. compl.
ca sement, n f sin. compl.
es semilla
es simiente
en seed

Definició

Òvul fecundat, o gra que el conté, que si es desenvolupa en condicions adequades dona naixença a una planta.

llavor

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca llavor, n f
ca grana, n f sin. compl.
ca sement, n f sin. compl.
es grano, n m
es semilla, n f
fr graine, n f
fr sémence, n f
en grain, n
en seed, n