Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "reialme" dins totes les àrees temàtiques

aigua règia aigua règia

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aigua règia, n f
  • es  agua regia
  • fr  eau régale
  • it  acqua regia
  • en  aqua regia
  • de  Königswasser

<Gemmologia > Aparells i complements>

Definició
Mescla d'un volum d'àcid nítric i de dos volums d'àcid clorhídric, tots dos concentrats.

Nota

  • El nom prové del fet que permet l'atac dels metalls nobles, especialment l'or, perquè és l'única substància capaç de dissoldre'l.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  becs reials, n m pl
  • ca  camelina, n f alt. sin.
  • nc  Camelina sativa (L.) Crantz

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

becs reials becs reials

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  becs reials, n m pl
  • ca  camelina, n f alt. sin.
  • nc  Camelina sativa (L.) Crantz

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  becs reials, n m pl
  • ca  camelina, n f alt. sin.
  • ca  becs reals, n m pl var. ling.
  • nc  Camelina sativa (L.) Crantz subsp. microcarpa (DC.) Hegi et Em. Schmid
  • nc  Camelina microcarpa DC. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

becs reials becs reials

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  becs reials, n m pl
  • ca  camelina, n f alt. sin.
  • ca  becs reals, n m pl var. ling.
  • nc  Camelina sativa (L.) Crantz subsp. microcarpa (DC.) Hegi et Em. Schmid
  • nc  Camelina microcarpa DC. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

canvia el nom de la col·lecció canvia el nom de la col·lecció

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  canvia el nom de la col·lecció
  • en  rename collection

<Localització > Fraseologia>

derivació esplenorenal central derivació esplenorenal central

<.FITXA MODIFICADA>, <Cirurgia > Cirurgia vascular>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  derivació esplenorenal central, n f
  • es  derivación esplenorrenal central, n f
  • fr  dérivation spléno-rénale centrale, n f
  • en  central splenorenal bypass, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Cirurgia > Cirurgia vascular>

Definició
Anastomosi terminolateral entre la vena cava esplènica, dissecada fins a la seva unió amb la vena mesentèrica inferior i la vena renal esquerra utilitzada en la descompressió de les varices esofàgiques que han sagnat prèviament.

Nota

  • L'objectiu de la intervenció és permetre el pas de gran part de la sang portal a través del fetge, per tal de minimitzar l'aparició de l'encefalopatia hepàtica postderivació portosistèmica. No obstant això, la sang portal té tendència a fluir preferentment des d'un sistema de pressió alta directament o un sistema venós de pressió baixa, que en aquest cas és la vena esquerra.

    Aquest fenomen també ocorre en la derivació mesentericocaval. La tècnica comporta la realització d'una esplenectomia.
derivació esplenorenal distal derivació esplenorenal distal

<.FITXA MODIFICADA>, <Cirurgia > Cirurgia vascular>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  derivació esplenorenal distal, n f
  • ca  derivació esplenorenal de Warren, n f sin. compl.
  • ca  derivació esplenorenal selectiva, n f sin. compl.
  • es  derivación esplenorrenal distal, n f
  • fr  dérivation spléno-rénale distal, n f
  • en  distal splenorenal bypass, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Cirurgia > Cirurgia vascular>

Definició
Procediment de derivació portosistèmica, ideat per Warren, que permet la descompressió de les varices esofàgiques, el manteniment d'una pressió alta del sistema venós esplàncnic i la preservació del flux hepàtic. En alguns malalts hom observa, al cap d'un cert temps, la reducció del flux portal a través del fetge, però aquesta tècnica selectiva ha representat la reducció significativa de la incidència d'encefalopatia hepàtica, comparada amb els altres procediments. No obstant això, comporta un augment de la formació d'ascites. El procediment consisteix en anastomitzar l'extrem distal de la vena esplènica, seccionada al nivell de la seva unió amb la vena mesentèrica esquerra.
el canvi de nom del lloc afecta només el text el canvi de nom del lloc afecta només el text

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  el canvi de nom del lloc afecta només el text
  • en  rename place affects only the text

<Localització > Fraseologia>

esquerda amb ressalt esquerda amb ressalt

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  esquerda amb ressalt, n f
  • ca  esquerda amb costella, n f sin. compl.
  • es  grieta con costilla, n f
  • es  grieta con resalte, n f
  • en  ribbed crack, n

<Botànica>

Definició
Esquerda vertical en l'escorça d'un arbre en la qual els marges d'una ferida tancada es tornen a obrir a causa del moviment o de temperatures molt fredes.