Cercaterm

Nota

• Àmbit: Espanya
• La secció primera del capítol I del títol XVII del Codi penal està dedicada als delictes relatius a l'energia nuclear i les radiacions ionitzants. Aquests delictes s'inclouen dins els delictes de risc catastròfic com a subtipus de delictes contra la seguretat col·lectiva, entesa com a tranquil·litat col·lectiva. Els articles relatius a l'energia nuclear i a radiacions nuclears es refereixen als perills derivats de les activitats relacionades amb l'energia nuclear.
  El bé jurídic protegit en aquests delictes és la protecció de les condicions de tranquil·litat en el desenvolupament d'altres béns (de caràcter individual i col·lectiu) en la mesura que es pretén garantir que els processos nuclears no deriven en situacions de perill.
  Una conseqüència d'això és la tècnica legislativa emprada per l'òrgan legislador a l'hora d'incriminar les conductes relacionades amb l'energia nuclear, els delictes de perill, amb la renúncia a l'exigència de producció d'un resultat lesiu. Concretament, els articles del 341 al 344 contenen delictes de perill concret per a béns jurídics individuals (tant en la modalitat dolosa com en la imprudent de l'article 344); en canvi, l'article 345 no exigeix perill per a béns jurídics individuals. Cal dir que tots aquests tipus delictius són tipus penals en blanc, ja que molts dels elements típics són descrits per la Llei 25/1964, reguladora de l'energia nuclear.
  Pel que fa als tipus delictius, en primer lloc, l'article 341 castiga les persones que alliberin energia nuclear o elements radioactius que posin en perill la vida o la salut de les persones o els seus béns, encara que no es produeixi cap explosió, amb la pena de presó de quinze a vint anys, i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici per un període de deu a vint anys. Es tracta d'un delicte de perill concret, per a la consumació del qual és necessari haver posat en perill la vida, la salut o els béns de les persones mitjançant l'alliberament d'energia nuclear o elements radioactius.
  En segon lloc, l'article 342 es refereix a les persones que no estan incloses en l'article anterior i que pertorben el funcionament d'una instal·lació nuclear o radioactiva, o alteren el desenvolupament d'activitats en les quals intervenen materials o equips productors de radiacions ionitzants, i creen una situació de perill greu per a la vida o la salut de les persones. Aquesta conducta ha de ser sancionada amb la pena de presó de quatre a deu anys, i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici per un període de sis a deu anys. Aquest és un tipus residual respecte de l'anterior, castigat amb menys pena, però amb l'exigència afegida d'haver-se hagut de crear una situació de perill greu per a la vida o la salut de les persones. Cal tenir en compte que ara l'acció típica és la mera pertorbació o alteració del funcionament o les activitats d'instal·lacions radioactives, de manera que si s'arriba a alliberar energia nuclear, és d'aplicació preferent l'article 341.
  En tercer lloc, l'article 343 castiga les persones que exposen una o diverses persones a radiacions ionitzants que posen en perill llur vida, integritat, salut o béns, amb la pena de presó de sis a dotze anys, i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici per un període de sis a deu anys. A diferència dels tipus anteriors, en aquest es perd la referència col·lectiva i passa a configurar-se com un tipus de perill per als béns individuals. En efecte, l'ús de radiacions ionitzants, molt freqüent en l'àmbit de la medicina, ha de comportar perill per a la vida, la integritat, la salut o els béns dels subjectes passius que hi siguin exposats. Òbviament, la normativa sectorial és el punt de referència per a determinar el grau de rellevància típica del perill (així, el Reglament de Protecció Sanitària contra Radiacions Ionitzants; RD 53/1992, del 24 de febrer).
  El càstig de la comissió imprudent de les conductes incloses en els articles 341, 342 i 343 està expressament regulat per l'article 344, sempre que la imprudència sigui greu, i sancionat amb la pena inferior en grau, respectivament.
  Finalment, cal esmentar l'article 345, que, a diferència dels articles esmentats anteriorment, castiga conductes que no requereixen la verificació d'una situació de perill: «1. El qui s'apoderi de materials nuclears o elements radioactius, encara que sigui sense ànim de lucre, ha de ser sancionat amb la pena de presó d'un a cinc anys. S'ha d'imposar la mateixa pena al qui sense la deguda autorització faciliti, rebi, transporti o posseeixi materials radioactius o substàncies nuclears, hi trafiqui, en retiri o n'utilitzi els rebuigs o usi isòtops radioactius. 2. Si la sostracció s'executa emprant força en les coses, s'ha d'imposar la pena en la meitat superior. 3. Si el fet es comet amb violència o intimidació en les persones, el culpable ha de ser castigat amb la pena superior en grau.»