Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "relatiu" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca delicte relatiu a la defensa nacional, n m
- es delito relativo a la defensa nacional, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte relatiu a la defensa nacional, n m
- es delito relativo a la defensa nacional, n m
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte relatiu a la defensa nacional, n m
- es delito relativo a la defensa nacional
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Els articles del 598 al 604 capítol III del títol XXIII del Codi penal (CP) estableixen els delictes de descobriment i revelació de secrets i informacions relatives a la defensa nacional (art. 598 al 603).
La protecció que el CP dispensa a la defensa de l'Estat en aquest capítol es limita al càstig de conductes molt concretes, comeses per particulars i relatives, sobretot, a informació especialment sensible des del punt de vista de la seguretat. Una visió completa del sistema penal de protecció de la defensa no és possible sense tenir en compte els preceptes que el Codi penal militar dedica a aquesta qüestió (art. 49 i s.).
Igualment, cal tenir en compte altres capítols del CP en què també es recullen com a delicte conductes que afecten els interessos militars de l'Estat, com ara el dedicat al delicte de traïció (art. 581 al 588), o als delictes que comprometen la pau o la independència de l'Estat (art. 589 al 597).
Pel que fa a les infraccions relatives a la defensa nacional regulades al CP, un primer grup d'articles (art. 598 al 603) protegeix determinades informacions que afecten la defensa de l'Estat. Així, en primer lloc, l'article 598 castiga qui obtingui, reveli, falsegi o inutilitzi informació legalment qualificada com a reservada o secreta que estigui relacionada amb la seguretat o la defensa o amb els mitjans tècnics o sistemes emprats per les forces armades o les indústries d'interès militar, sempre que actuï sense el propòsit d'afavorir una potència estrangera.
La pena de la infracció esmenatda s'agreuja (art. 599) quan la persona activa és dipositària o coneixedora del secret o de la informació per raó del seu càrrec o destinació, i quan la revelació consisteix a donar publicitat al secret o informació en algun mitjà de comunicació social o d'una manera que se n'asseguri la difusió. Si realitza les anteriors conductes amb la finalitat d'afavorir una potència estrangera, associació o organització internacional han de ser qualificades de delicte de traïció (art. 584).
A continuació, l'article 600 castiga la conducta que consisteix a reproduir sense autorització expressa plànols o documentació referents a zones, instal·lacions o materials militars que són d'accés restringit i el coneixement dels quals està protegit i reservat com a informació qualificada legalment de reservada o secreta. El mateix article castiga la simple possessió d'objectes o d'informació qualificada com a reservada o secreta, relatius a la seguretat o a la defensa nacional, sense complir les disposicions establertes en la legislació vigent.
L'article 601 castiga qui, per raó del seu càrrec, comissió o servei, tingui en el seu poder o conegui oficialment objectes o informació qualificada legalment com a reservada o secreta o d'interès militar, relatius a la defensa o la seguretat nacionals i que doni lloc per imprudència greu a què siguin coneguts per una persona no autoritzada o divulgats, publicats o inutilitzats.
D'altra banda, l'article 602 castiga la conducta que consisteix a descobrir, violar, revelar, sostreure o utilitzar informació qualificada legalment com a reservada o secreta que estigui relacionada amb l'energia nuclear.
Finalment, l'article 603 declara delictiva la conducta de destruir, inutilitzar, falsejar o obrir sense autorització correspondència o documentació qualificada legalment com a reservada o secreta, sempre que estigui relacionada amb la defensa nacional i que la tingui en el seu poder per raó del seu càrrec o destinació.
Les penes que el CP determina per a aquestes conductes són penes de presó que poden anar des d'un mínim de sis mesos (art. 600, 601 i 603) fins als cinc anys, en el cas de l'article 603. En aquest darrer cas s'estableix, a més, una pena d'inhabilitació especial.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca delicte relatiu a la manipulació genètica, n m
- es delito relativo a la manipulación genética, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte relatiu a la manipulació genètica, n m
- es delito relativo a la manipulación genética
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Una de les principals novetats del Codi penal (CP) és la previsió dels delictes relatius a la manipulació genètica (títol V del llibre II). Aquests delictes (art. 159 al 162) cobreixen un buit de punibilitat de conductes que afecten clarament la dignitat de la persona i no són reconduïbles als preceptes clàssics de l'homicidi, l'avortament, les lesions o les coaccions. Les conductes, ara recollides sota aquesta rúbrica, no són fàcilment reconduïbles a una sistemàtica única i homogènia, sinó que inclouen actes molt diversos entre si, amb l'única dada en comú d'estar relacionades amb la manipulació de gens humans.
Aquesta matèria és complementada per la legislació administrativa (Llei sobre tècniques de reproducció assistida [LTRA] i Llei 42/1988, del 28 de desembre, de donació i utilització d'embrions i fetus humans o de les seves cèl·lules, teixits i òrgans), de la qual es van extreure algunes conductes considerades infraccions, per tal de ser definides com a delicte en el CP del 1995. Alguns preceptes de la Llei 35/1988 van ser objecte d'un recurs d'inconstitucionalitat, basat en la possible desprotecció de la vida dels embrions. La Sentència del Tribunal Constitucional (STC) 116/1999, del 17 de juny, ponent: García Manzano, els va resoldre declarant-ne la constitucionalitat; encara que es manté el problema de si es dispensa protecció real i efectiva a la vida dels embrions que, per tècniques de crioconservació, es troben en congelació.
Se sanciona, d'una banda, la manipulació de «gens humans de manera que s'alteri el genotip», amb una finalitat diferent de la d'eliminar o disminuir tares o malalties greus. Fixa el delicte en la modalitat dolosa (art. 159.1 CP) i imprudent (art. 159.2 CP): en el primer cas, la pena és de presó de dos a sis anys, i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici, de set a deu anys; i, en el segon, de multa de sis a quinze mesos, i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici, d'un a tres anys.
Segons la finalitat que tenen, les conductes de manipulació poden ser autoritzades (Llei 35/1988 i Llei 42/1988). A més, se sanciona la utilització de tècniques «d'enginyeria genètica» per a la producció «d'armes biològiques o exterminadores de l'espècie humana» (art. 160), amb la pena de presó de tres a set anys i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici per un període de set a deu anys.
També es tipifiquen dues conductes relacionades amb pràctiques de fecundació artificial: en primer lloc, la fecundació d'òvuls humans amb fins diferents dels de la procreació humana (art. 161.1), sancionada amb la pena de presó d'un a cinc anys i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici, de sis a deu anys, i, en segon lloc, la «creació d'éssers humans idèntics per clonació» i «altres procediments dirigits a la selecció de la raça» (art. 161.2).
Finalment, s'ha incorporat en aquest mateix títol del CP una modalitat de comportament que es podria classificar, en sentit ampli, com a «coactiu». Té en comú amb els anteriors que es refereix a la manipulació de gens humans. Es defineix com a delicte «la realització de pràctiques de reproducció assistida en una dona sense el seu consentiment». La LTRA recull els elements necessaris, en aquest cas, per al consentiment (art. 6 i 8). L'especificitat de la conducta de manipulació i l'objecte jurídic de protecció permetrien el concurs ideal de delictes amb el de coaccions, en aquest cas. La conducta se sanciona amb la pena de presó de dos a sis anys i inhabilitació especial per ocupació o càrrec públic, professió o ofici durant un termini d'un a quatre anys (art. 161.1 CP). Per a poder procedir per aquest delicte cal la denúncia prèvia de la persona agreujada o del seu representant legal o, si es tracta d'una persona menor d'edat o incapaç o desvalguda, també pot presentar la denúncia pel ministeri fiscal (art. 161.2 CP).
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca delicte relatiu a la propietat industrial, n m
- es delito relativo a la propiedad industrial, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte relatiu a la propietat industrial, n m
- es delito relativo a la propiedad industrial, n m
<Dret penal>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca delicte relatiu a la propietat intel·lectual, n m
- es delito relativo a la propiedad intelectual, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte relatiu a la propietat intel·lectual, n m
- es delito relativo a la propiedad intelectual, n m
<Dret penal>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca delicte relatiu a la protecció de la flora i la fauna, n m
- es delito relativo a la protección de la flora y la fauna, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
