Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "relatiu" dins totes les àrees temàtiques

norma de dret necessari relatiu norma de dret necessari relatiu

<Dret laboral i de la seguretat social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  norma de dret necessari relatiu, n f
  • es  norma de derecho necesario relativo, n f

<Dret laboral i de la seguretat social>

oració de relatiu oració de relatiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oració de relatiu, n f
  • ca  oració adjectiva, n f sin. compl.
  • ca  oració relativa, n f sin. compl.
  • es  oración adjetiva
  • es  oración de relativo
  • fr  proposition relative
  • en  relative clause

<Lingüística>

Definició
Oració subordinada que té la funció de complement de nom.

Nota

  • Alguns autors consideren oracions de relatiu frases com "Qui vulgui venir..." o "El qui vulgui venir...", anomenat aquest últim relatiu de generalització. En aquests casos, el pronom relatiu té funció substantiva i no equivaldria a una oració adjectiva.
oració de relatiu oració de relatiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració de relatiu, n f
  • ca  oració relativa, n f sin. compl.
  • ca  oració subordinada de relatiu, n f sin. compl.
  • es  oración de relativo
  • es  oración subordinada de relativo
  • fr  phrase relative
  • fr  phrase subordonnée relative
  • fr  proposition relative
  • en  relative clause

<Lingüística>

Definició
Oració subordinada introduïda per un relatiu, que pot funcionar com a pronom, com a adverbi o com a determinant.

Nota

  • Tradicionalment les oracions de relatiu es classifiquen en adjectives i en substantives. Les primeres funcionen com a modificador d'un nom i equivalen a un adjectiu, mentre que les segones no modifiquen cap nom i tenen una funció equivalent a un sintagma nominal. Aquesta classificació no té en compte, però, l'existència d'oracions de relatiu amb valor adverbial. Per evitar aquest problema, una classificació alternativa diferencia les oracions de relatiu adjectives, o amb antecedent, de les oracions relatives lliures, o sense antecedent.
oració de relatiu adjectiva oració de relatiu adjectiva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració de relatiu adjectiva, n f
  • es  oración de relativo adjetiva
  • fr  proposition relative adjective
  • en  adnominal relative clause

<Lingüística>

Definició
Oració de relatiu que té un antecedent en l'oració principal i es comporta funcionalment com un adjectiu.

Nota

  • Per exemple, l'oració de relatiu de M'agrada el xic que vam conéixer ahir, que té com a antecedent el nom xic. Les oracions de relatiu adjectives es classifiquen en especificatives i explicatives. S'oposa a oració de relatiu substantiva.
oració de relatiu analítica oració de relatiu analítica

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració de relatiu analítica, n f
  • es  oración de relativo analítica
  • fr  proposition relative analytique
  • en  analytic relative clause

<Lingüística>

Definició
Oració de relatiu introduïda pel subordinant que en la qual la funció sintàctica que hauria de desenvolupar el relatiu dins l'oració de relatiu és expressada per un pronom feble o per un possessiu.

Nota

  • Per exemple, És un tema que no el conec (en lloc de És un tema que no conec) o És la xica que el seu pare és metge (en lloc de És la xica el pare de la qual és metge).
oració de relatiu especificativa oració de relatiu especificativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració de relatiu especificativa, n f
  • ca  oració de relatiu restrictiva, n f sin. compl.
  • ca  oració especificativa, n f sin. compl.
  • es  oración de relativo especificativa
  • es  oración de relativo restrictiva
  • es  oración especificativa
  • fr  phrase de relative déterminative
  • fr  phrase déterminative
  • fr  proposition relative déterminative
  • en  restrictive clause
  • en  restrictive relative clause

<Lingüística>

Definició
Oració de relatiu adjectiva que restringeix o precisa l'extensió semàntica de l'antecedent.

Nota

  • Per exemple, l'oració de relatiu de Els estudiants que aprovaren l'examen no van protestar. S'oposa a oració de relatiu explicativa.
oració de relatiu explicativa oració de relatiu explicativa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració de relatiu explicativa, n f
  • ca  oració de relatiu no restrictiva, n f sin. compl.
  • ca  oració explicativa, n f sin. compl.
  • es  oración de relativo explicativa
  • es  oración de relativo no restrictiva
  • es  oración explicativa
  • fr  phrase appositive
  • fr  proposition relative appositive
  • fr  proposition relative appositive
  • en  non-restrictive clause
  • en  non-restrictive relative clause

<Lingüística>

Definició
Oració de relatiu adjectiva que no restringeix l'extensió semàntica de l'antecedent i que té una funció sintàctica apositiva.

Nota

  • Les oracions explicatives sols admeten el mode indicatiu i poden modificar o bé un sintagma nominal, com en Els estudiants, que aprovaren l'examen, no van protestar, o bé tota l'oració principal, com en No va venir ningú, cosa que em molestà moltíssim. S'oposa a oració de relatiu especificativa.
oració de relatiu lliure oració de relatiu lliure

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració de relatiu lliure, n f
  • ca  oració de relatiu sense antecedent sin. compl.
  • es  oración de relativo libre
  • es  oración de relativo sin antecedente sin. compl.
  • fr  proposition relative libre
  • fr  proposition relative sans antécédent sin. compl.
  • en  free relative clause

<Lingüística>

Definició
Oració de relatiu que no té cap antecedent i que apareix introduïda per un relatiu que incorpora les propietats lèxiques que aportaria l'antecedent.

Nota

  • Per exemple, la relativa Qui no vulga pols de l'oració Qui no vulga pols que no vaja a l'era, en la qual el relatiu qui incorpora el significat 'humà'. A més de qui, poden encapçalar una relativa lliure els relatius com, quan i on, que tenen, respectivament, un significat de manera, de temps i de lloc. Si el relatiu no té cap antecedent però apareix precedit d'un determinant, a vegades es considera que l'oració de relatiu és semilliure, com ocorre en El qui t'ho haja dit no diu la veritat.
oració de relatiu semilliure oració de relatiu semilliure

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració de relatiu semilliure, n f
  • es  oración de relativo semilibre
  • fr  proposition relative semi-libre
  • en  semi-free relative clause

<Lingüística>

Definició
Oració de relatiu que no té cap antecedent però que està precedida d'un determinant.

Nota

  • Per exemple, l'oració de relatiu els qui hagen acabat ja poden anar-se'n, que funciona com a subjecte en Els qui hagen acabat ja poden anar-se'n, o l'oració de relatiu el que necessites, que funciona com a complement directe en Agafa el que necessites. En el català actual aquestes relatives es construeixen amb l'article definit, però en el català antic es formaven generalment amb un demostratiu sense valor díctic ni anafòric (aquells qui…, ço que…).
oració de relatiu substantiva oració de relatiu substantiva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració de relatiu substantiva, n f
  • es  oración de relativo sustantiva
  • fr  proposition relative substantive
  • en  nominal restrictive clause

<Lingüística>

Definició
En gramàtica tradicional, oració de relatiu que no té cap antecedent i que es comporta funcionalment com un sintagma nominal.

Nota

  • Per exemple, l'oració de relatiu Qui no vulga pols de l'oració composta Qui no vulga pols que no vaja a l'era. S'oposa a oració de relatiu adjectiva. Les oracions de relatiu substantives són un subtipus de les oracions de relatiu lliures.