Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "relegar" dins totes les àrees temàtiques
<Esport > Atletisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'atletisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/19/>
- ca cap de pista, n m, f
- ca delegat de camp | delegada de camp, n m, f
- es delegado de campo
- es jefe de pista
- es jefe del terreno
- fr chef de piste
- fr chef de terrain
- fr commissaire de piste
- fr commissaire du terrain
- en chief of course
- en floor manager
- en marshal
- en piste manager
- en track manager
- en track umpire
<Esport > Atletisme>
Definició
<01 Conceptes generals de l'esport>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca cap de pista, n m, f
- ca delegat de camp | delegada de camp, n m, f
- es delegado de campo | delegada de campo
- es jefe de pista | jefa de pista
- es jefe del terreno | jefa del terreno
- fr chef de piste
- fr chef de terrain
- fr commissaire de piste
- fr commissaire du terrain
- en chief of course
- en floor manager
- en marshal
- en piste manager
- en track manager
- en track umpire
<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carrasca de Sant Joan, n f
- ca cotonet de mar, n m alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca herba de Bona, n f alt. sin.
- ca herba de la sang, n f alt. sin.
- ca herba de renegat, n f alt. sin.
- ca herba de ronya, n f alt. sin.
- ca herba de Trucadors, n f alt. sin.
- ca herba del renegat, n f alt. sin.
- ca perlerina de mar, n f alt. sin.
- ca perlina, n f alt. sin.
- ca perlina blanca, n f alt. sin.
- ca perlina marina, n f alt. sin.
- nc Otanthus maritimus (L.) Hoffmanns. et Link
- nc Diotis candidissima Desf. var. ling.
- nc Diotis maritima (L.) Desf. ex Cass. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carrasca de Sant Joan, n f
- ca cotonet de mar, n m alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca herba de Bona, n f alt. sin.
- ca herba de la sang, n f alt. sin.
- ca herba de renegat, n f alt. sin.
- ca herba de ronya, n f alt. sin.
- ca herba de Trucadors, n f alt. sin.
- ca herba del renegat, n f alt. sin.
- ca perlerina de mar, n f alt. sin.
- ca perlina, n f alt. sin.
- ca perlina blanca, n f alt. sin.
- ca perlina marina, n f alt. sin.
- nc Otanthus maritimus (L.) Hoffmanns. et Link
- nc Diotis candidissima Desf. var. ling.
- nc Diotis maritima (L.) Desf. ex Cass. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca collar, v tr
- ca plegar a la colla, v tr sin. compl.
<Navegació tradicional>
Definició
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.
- ca conduir a vela, v intr
- ca anar a vela, v intr sin. compl.
- ca velejar, v intr sin. compl.
- es conducir a vela, v intr
- fr faire de la roue libre, v intr
- fr marcher sur l'erre, v intr
- it veleggiare, v intr
- en coast, to, v intr
- en sail, to, v intr
<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode viari > Conducció i suports externs>
Definició
Nota
- 1. Habitualment en l'acció de conduir a vela es desacoblen automàticament el motor i la caixa de canvis quan es deixa de pitjar l'accelerador i es tornen a acoblar, també automàticament, quan es pitja el fre o l'accelerador.
- 2. Les denominacions conduir a vela, anar a vela i velejar remeten per metàfora a la navegació a vela, en què l'embarcació avança sense recórrer a cap font d'energia interna; es tracta de la mateixa metàfora marítima que s'aplica, en el vol lliure, al vol a vela i als velers.
- 3. L'equivalent francès marcher sur l'erre és una denominació presa del trànsit ferroviari, en què erre feia referència a la velocitat residual del tren quan avançava per inèrcia, sense propulsió.
- 4. L'acció de conduir a vela, anar a vela o velejar és la conducció a vela o el velejament.
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca conduir a vela, v intr
- ca anar a vela, v intr sin. compl.
- ca velejar, v intr sin. compl.
- es conducir a vela, v intr
- fr faire de la roue libre, v intr
- fr marcher sur l'erre, v intr
- it veleggiare, v intr
- en coast, to, v intr
- en sail, to, v intr
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
Definició
Nota
- 1. Habitualment en l'acció de conduir a vela es desacoblen automàticament el motor i la caixa de canvis quan es deixa de pitjar l'accelerador i es tornen a acoblar, també automàticament, quan es pitja el fre o l'accelerador.
- 2. Les denominacions conduir a vela, anar a vela i velejar remeten per metàfora a la navegació a vela, en què l'embarcació avança sense recórrer a cap font d'energia interna; es tracta de la mateixa metàfora marítima que s'aplica, en el vol lliure, al vol a vela i als velers.
- 3. L'equivalent francès marcher sur l'erre és una denominació presa del trànsit ferroviari, en què erre feia referència a la velocitat residual del tren quan avançava per inèrcia, sense propulsió.
- 4. L'acció de conduir a vela, anar a vela o velejar és la conducció a vela o el velejament.
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca conseller delegat | consellera delegada, n m, f
- ca CEO, n m, f sigla
- es consejero delegado | consejera delegada
- es CEO sigla
- en chief executive officer [US]
- en managing director [GB]
- en CEO sigla
<Comunicació empresarial > Comunicació > Disciplines relacionades > Organització empresarial>
Definició
Nota
- La sigla CEO correspon a l'equivalent anglès chief executive officer.
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca conseller delegat | consellera delegada, n m, f
- ca CEO, n m, f sigla
- es consejero delegado
- es CEO sigla
- en chief executive officer [US]
- en managing director [GB]
- en CEO sigla
<Economia i empresa>
Definició
<Economia. Empresa > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. «Annex: Nivells, càrrecs i categories professionals». A: Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004, p. 257-265.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca conseller delegat | consellera delegada, n m, f
- ca CEO, n m, f sigla
- es consejero delegado
- es CEO sigla
- fr administrateur délégué
- en chief executive officer [US]
- en managing director [GB]
- en CEO sigla
<Economia. Empresa > Ocupacions>
