Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "rellar" dins totes les àrees temàtiques
<08 Esports de combat > 01 Boxa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca ballar, v intr
- es bailar
- fr danser
- en dance, to
<Esport > 08 Esports de combat > 01 Boxa>
Definició
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bollar, v tr
- es abullonar
- en shirr, to
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Definició
<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca brillar, v intr
- es reclamar
<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca brollar, v intr
- es manar, v intr
- fr jaillir, v intr
- en flow (to), v intr
<Enginyeria forestal>
<Instal·lacions, màquines i aparells d'aliments sòlids>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca cambra de curació, n f
- es cámara de curado
- fr chambre de maturation
- fr chambre de salaison
- en curing cellar
<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Instal·lacions, màquines i aparells d'aliments sòlids>
<Alimentació. Gastronomia > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cap de celler, n m, f
- es jefe de bodega
- fr chef caviste
- fr chef de cave
- en cellar manager
- en head cellarman [m]
<Alimentació. Gastronomia > Ocupacions>
Definició
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca cap de celler, n m, f
- es jefe de bodega | jefa de bodega, n m, f
- fr chef caviste | chef, cheffe caviste, n m, f
- fr chef de cave | chef, cheffe de cave, n m, f
- en cellar foreman [m], n
- en cellar manager, n
- en head cellarman [m], n
- de Kellermeister | Kellermeisterin, n m, f
<Turisme > Gastronomia i restauració>
Definició
Nota
- En francès del Quebec, chef és tant masculí com femení, mentre que a Europa la forma femenina és cheffe.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capferrat, n m
- ca card de séquia, n m sin. compl.
- ca card menut, n m sin. compl.
- ca raller, n m sin. compl.
- ca capferrat de séquia, n m alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca lletuga de séquia, n f alt. sin.
- ca lletugueta de séquia, n f alt. sin.
- ca lletugueta de síquia, n f alt. sin.
- ca rall, n m alt. sin.
- ca capferrat de sèquia, n m var. ling.
- ca card de sèquia, n m var. ling.
- ca lletuga de sèquia, n f var. ling.
- ca lletugueta de sèquia, n f var. ling.
- nc Cirsium monspessulanum (L.) Hill
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- Respecte de la denominació llengua de bou, MASCLANS indica que probablement és errònia, deguda a una confusió de l'informant.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capferrat, n m
- ca card de séquia, n m sin. compl.
- ca card menut, n m sin. compl.
- ca raller, n m sin. compl.
- ca capferrat de séquia, n m alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca lletuga de séquia, n f alt. sin.
- ca lletugueta de séquia, n f alt. sin.
- ca lletugueta de síquia, n f alt. sin.
- ca rall, n m alt. sin.
- ca capferrat de sèquia, n m var. ling.
- ca card de sèquia, n m var. ling.
- ca lletuga de sèquia, n f var. ling.
- ca lletugueta de sèquia, n f var. ling.
- nc Cirsium monspessulanum (L.) Hill
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- Respecte de la denominació llengua de bou, MASCLANS indica que probablement és errònia, deguda a una confusió de l'informant.
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca carreu, n m
- es sillar
- en ashlar
- en ashler
<Arqueologia > Construccions > Tècniques i materials de construcció>
