Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "remetre" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI admetre o suportar? 0 CRITERI admetre o suportar?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI admetre o suportar?
  • es  admitir, v tr
  • es  reconocer, v tr
  • es  soportar, v tr
  • fr  accepter, v tr
  • fr  accueillir, v tr
  • fr  fonctionner [sous], v prep
  • fr  permettre l'adjonction [de], v prep
  • fr  pouvoir accueillir, v tr
  • fr  supporter, v tr
  • it  supportare, v tr
  • en  support, to, v tr

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Informàtica>

Definició
Es considera que la forma adequada en l'àmbit de la informàtica és admetre (verb transitiu), i no *suportar.

Els motius de la tria de admetre (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) *Suportar és percebut pels especialistes consultats --experts en informàtica, localitzadors i lingüistes de serveis universitaris-- com un calc innecessari de l'anglès. (Tot i que ha tingut difusió i que alguns diccionaris el recullen.)
(2) Altres llengües romàniques recorren a formes alternatives a suportar, encara que no hi ha unanimitat i alguns diccionaris en castellà, francès i italià l'admeten.
(3) Per l'amplitud del seu significat i pel fet de ser igualment un verb transitiu, admetre sembla que pugui substituir suportar en tots els contextos.

A més de admetre, són possibles altres construccions, segons el context. Per exemple:
- funcionar [amb] Ex.: El navegador funciona amb Java.
- permetre Ex.: El programa permet l'ús de dibuixos a l'interior.
- ser compatible [amb] Ex.: El motor de veu és compatible amb l'idioma de teclat.

El verb admetre (i les alternatives funcionar [amb], permetre i ser compatible [amb]) fa referència al fet que un dispositiu, un programa o un sistema informàtic deixin funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic dins del seu marc operatiu, o bé que facin possible una determinada acció.

Nota

0 CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats 0 CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats
  • ca  Característiques morfològiques: aprendre de memòria (EXEMPLE), v tr
  • ca  Característiques morfològiques: aprendre's de memòria (EXEMPLE), v tr pron
  • ca  Característiques morfològiques: arrogar-se (EXEMPLE), v tr pron
  • ca  Característiques morfològiques: assimilar-se [a] (EXEMPLE), v prep pron
  • ca  Característiques morfològiques: guerxar-se (EXEMPLE), v intr pron
  • ca  Característiques sintàctiques: accedir [a] (EXEMPLE), v prep
  • ca  Característiques sintàctiques: arremetre (EXEMPLE), v tr/prep
  • ca  Característiques sintàctiques: comunicar (EXEMPLE), v intr
  • ca  Característiques sintàctiques: escriure (EXEMPLE), v tr
  • ca  Característiques sintàctiques: teledirigir (EXEMPLE), v tr

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>

Definició
El codi de la categoria lèxica d'un verb està compost pels elements següents:
(1) Codi referent a la categoria: v ('verb') [En tots els verbs i totes les llengües]
(2) Codi referent les característiques sintàctiques: tr ('transitiu'), prep ('preposicional'), tr/prep ('transitiu o preposicional'), intr ('intransitiu'). [En tots els verbs i totes les llengües]
(3) Codi referent a les característiques morfològiques: pron ('pronominal') [Només en cas de verbs pronominals]
Ex.: agrumollar-se v intr pron (categoria lèxica: verb; característiques sintàctiques: intransitiu; característiques morfològiques: pronominal)

A. Característiques sintàctiques:
- Es té en compte la propietat dels verbs de requerir un complement directe o un complement de règim preposicional o bé de no requerir cap complement.
(1) Verbs transitius: Són els verbs que, per a donar lloc a frases correctes, habitualment necessiten un complement que no porti cap preposició davant.
Ex.: teledirigir v tr Dirigir un objecte a distància per mitjà de senyals elèctrics o electromagnètics.
(2) Verbs preposicionals (o verbs de règim): Són els verbs que per a donar lloc a frases correctes, habitualment necessiten un complement amb una preposició a davant. (És recomanable indicar en la denominació, entre claudàtors i en cursiva, quina és la preposició regida habitualment pel verb.)
Ex.: accedir [a] v prep Introduir-se en un sistema informàtic, en un fitxer o en un sistema de transmissió per disposar de les dades o els recursos que conté. Nota: Per exemple, accedir a un fitxer.
(3) Verbs transitius o preposicionals: Són els verbs que, per a donar lloc a frases correctes, necessiten un complement, que tant es pot construir sense preposició davant com amb preposició. (És recomanable indicar en una nota quina és la preposició regida habitualment pel verb en l'ús preposicional.)
Ex.: arremetre v tr/prep Executar contra el tirador adversari una acció ofensiva o contraofensiva directa a continuació d'una parada de l'altre i sense haver tornat a la guàrdia entremig. Nota: En l'ús preposicional, el verb arremetre regeix habitualment la preposició contra.
(4) Verbs intransitius: Són els verbs que es poden construir habitualment sense cap complement.
Ex.: comunicar v intr Tenir, un telèfon al qual s'està trucant, la línia ocupada.
- Es proposa no marcar de cap manera l'ús absolut d'un verb (és a dir ,que un verb transitiu pugui també construir-se sense complement). El motiu és que es tracta d'un marcatge complex de fer i asistemàtic i subjectiu en el resultat, ja que molts verbs transitius i molts verbs preposicionals admeten en certs contextos un ús sense complement.
Ex.: escriure v tr Fixar una informació en un dispositiu de memòria o un suport.

B. Característiques morfològiques
- Es té en compte només la pronominalització d'un verb. El motiu és que la pronominalització afecta el context (anteposició o posposició del pronom, combinació amb altres pronoms, etc.), mentre que altres característiques morfològiques, com ara l'increment dels verbs incoatius, no afecten el context.
- La pronominalització pot afectar qualsevol grau de transitivitat: verbs transitius, verbs preposicionals i verbs intransitius (que és el cas més freqüent). Són possibles, doncs, els codis següents:
(a) Verbs transitius pronominals
Ex.: arrogar-se v tr pron Apropiar-se una facultat o un poder sense tenir-hi dret.
(b) Verbs preposicionals pronominals
Ex.: assimilar-se [a] v prep pron Esdevenir, un so, semblant o idèntic a un altre so.
(c) Verbs intransitius pronominals
Ex.: guerxar-se v intr pron Deformar-se, una peça de fusta o una construcció (...), especialment en el procés d'assecatge, de manera que pren una forma helicoidal.
- També hi ha verbs alternants que admeten tant una construcció pronominal com una construcció no pronominal sense canviar el règim de transitivitat. En aquests casos, considerem que hi ha dues denominacions, ja que formalment canvia la representació: una denominació pronominal amb el pronom -se i una denominació no pronominal sense pronom.
Ex.: aprendre de memòria v tr | sin. aprendre's de memòria v tr pron Adquirir uns coneixements mitjançant la repetició mecànica fins a ser capaç de recordar-los encara que no se'n comprengui el significat.

[Per a la distinció entre verbs pronominals i verbs no pronominals que porten pronom, vegeu la fitxa CRITERI: Categoria lèxica verbs (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals.]

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adverbi; CRITERI Categoria lèxica preposició; CRITERI Categoria lèxica interjecció, i CRITERI Categoria lèxica locució llatina.
  • 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).
0 CRITERI Denominació acabada amb preposició 0 CRITERI Denominació acabada amb preposició

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació acabada amb preposició
  • ca  Nom o adjectiu: accés (EXEMPLE), n m
  • ca  Preposició: a la manera de (EXEMPLE), prep
  • ca  Verb: funcionar [amb] (EXEMPLE), v prep
  • ca  Verb: permetre l'ús [de] (EXEMPLE), v prep
  • en  Verb: dress up, to (EXEMPLE), v intr
  • en  Verb: head [for/to], to (EXEMPLE), v prep
  • en  Verb: look after, to (EXEMPLE), v prep
  • en  Verb: take course [for/to], to (EXEMPLE), v prep
  • en  Verb: take on, to(EXEMPLE), v tr

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>

Definició
Hi ha denominacions i equivalents que poden tenir una preposició final en la representació en un diccionari per raons sintàctiques, com a indicació que sovint introdueixen un complement per mitjà d'aquesta preposició. A continuació presentem una proposta de representació d'aquestes denominacions preposicionals:

- En verbs (excepte en anglès): Es fan constar les preposicions a continuació de la denominació o equivalent, en cursiva i entre claudàtors. La categoria lèxica és verb preposicional. Les notes poden recollir exemples d'ús.
Ex.: admetre v tr; sin. compl. funcionar [amb] v prep; sin. compl. permetre l'ús [de] v prep | Permetre, un dispositiu, un programa o un sistema informàtic, que dins el seu marc operatiu pugui funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic, o pugui efectuar-se una determinada acció.

- En verbs anglesos: Convé establir si la preposició (o adverbi) es pot considerar integrada en l'equivalent.
. Preposicions no integrades en l'equivalent: Es fan constar les preposicions a continuació de l'equivalent, en cursiva i entre claudàtors. [La preposició no es considera integrada quan el significat del conjunt és deduïble dels significats del verb i la preposició; sovint no hi ha una sola preposició possible i els diccionaris anglesos no solen recollir la preposició com a part de la forma.]
Ex.: en head [for/to], to v prep; take course [for/to], to v prep | VELA Dirigir-se cap a un punt determinat o una direcció determinada.
. Preposicions o adverbis integrats en l'equivalent (phrasal verbs): Es fa constar la preposició o adverbi a continuació de l'equivalent, sense cap marca gràfica. La categoria lèxica és verb preposicional en un verb acabat amb preposició (prepositional verb, necessiten un complement situat darrere la preposició) i verb transitiu o verb intransitiu en un verb acabat amb adverbi (particle verb, en cas de ser un verb transitiu, el complement es pot situar davant l'adverbi).[La preposició o adverbi es consideren integrats quan el significat del conjunt no és deduïble dels significats del verb i la preposició o adverbi i hi ha una sola preposició o adverbi possibles; els diccionaris anglesos solen recollir aquestes partícules com a part de la forma.]
Ex. 1: (verb preposicional) look after, to v prep | Context: «He stays at home to look after the children.» - *He stays at home to look the children after.
Ex. 2: (verb adverbial transitiu) take on, to v tr | Context: «I'm sorry, we can't take on any more sales personnel at the moment.» - We can't take them on.
Ex. 3: (verb adverbial intransitiu) dress up, to v intr | Context: «He dressed up as a gorilla.»

- En noms i adjectius: No es fa constar la preposició en la denominació o equivalent. La categoria lèxica no reflecteix l'ús preposicional. La nota indica que se sol construir amb unes preposicions determinades i en pot donar exemples d'ús (sobretot si la necessitat de complement és forta).
- Ex.: accés n m | Acció d'introduir-se en un lloc web i disposar de les dades o els recursos que conté. | Nota: El nom accés regeix habitualment la preposició a. Per exemple, accés a un recurs.

- En preposicions: Es fa constar la preposició final en la denominació o equivalent .
Ex.: a la manera de prep | Preposició que serveix per a introduir el nom d'un autor pres com a model o referència en la concepció d'una obra.

- En adverbis, interjeccions i locucions llatines: No es fa constar cap preposició final en la denominació o equivalent, ja que els adverbis són elements no subordinants i les interjeccions i les locucions llatines tenen valor d'oració completa.

Nota

èmpetre èmpetre

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  èmpetre, n m
  • es  empetro, n m
  • fr  camarine, n f
  • en  crowberry, n

<Enginyeria forestal>

acumulador estacionari acumulador estacionari

<Energia > Energia elèctrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  acumulador estacionari, n m
  • es  acumulador estacionario
  • fr  accumulateur à demeure
  • fr  accumulateur stationnaire
  • en  stationary accumulator
  • de  ortsfester Akkumulator

<Energia elèctrica>

Definició
Acumulador dissenyat de forma que el seu funcionament és òptim en el règim de càrrega i descàrrega amb què funcionen les instal·lacions fotovoltaiques.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  adjuntar, v tr
  • ca  acompanyar, v tr sin. compl.
  • ca  annexar, v tr sin. compl.
  • ca  fer arribar adjunt sin. compl.
  • ca  trametre adjunt sin. compl.
  • es  adjuntar
  • es  anexar

<Dret públic>

Definició
Fer que {una persona o una cosa} estigui o vagi adjunta a una altra.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Cal adjuntar el currículum a la sol·licitud.
  • Ex.: Els han adjuntat dues col·laboradores noves.

    Ex.: Us annexem a la carta el conveni de col·laboració entre la vostra institució i la nostra empresa.

    Ex.: Us fem arribar adjunts a la sol·licitud els certificats reglamentaris.

    Ex.: Cal que ens trameteu adjunta a la resta de documents la partida de naixement.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  admetre, v tr
  • es  admitir

<Dret penal>

Definició
El jutge o jutgessa o el tribunal, acceptar {una petició} durant el procés judicial.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El jutge va admetre el recurs de cassació.
  • Ex.: S'ha admès la demanda a tràmit i s'ha assenyalat el dia per a l'acte de judici.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  admetre, v tr
  • es  admitir
  • es  reconocer
  • es  soportar
  • fr  accepter
  • fr  accueillir
  • fr  fonctionner sous
  • fr  permettre l'adjonction de
  • fr  pouvoir accueillir
  • fr  supporter
  • it  supportare
  • en  support, to

<Informàtica>

Definició
Permetre, un dispositiu, un programa o un sistema informàtic, que dins el seu marc operatiu pugui funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic, o pugui efectuar-se una determinada acció.

Nota

  • Segons el context, també poden ser adequades les denominacions funcionar amb, ser compatible amb, permetre l'ús de, etc.
admetre a tràmit admetre a tràmit

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  admetre a tràmit
  • es  admitir a trámite

<Dret>

Definició
Donar entrada a un document o escrit, després d'haver comprovat que té les formes essencials requerides per a seguir el procediment.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Van admetre a tràmit la demanda de divorci.
admetre a tràmit admetre a tràmit

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  admetre a tràmit, v tr
  • es  admitir a trámite, v tr

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

Definició
Acceptar, un òrgan judicial o administratiu competent, un document que compleix els requisits formals establerts, a fi de tramitar-lo