Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "remol��" dins totes les àrees temàtiques

llengua de gat llengua de gat

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua de gat, n f
  • ca  palaia, n f sin. compl.
  • ca  pelada, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  rèmol blanc, n m sin. compl.
  • ca  palaya, n f var. ling.
  • ca  peláda, n f var. ling.
  • ca  rèmol blanch, n m var. ling.
  • nc  Symphurus nigrescens
  • nc  Plagiusa lactea var. ling.
  • es  pelada
  • es  peluda
  • fr  plagusie sombre
  • en  spotted tonguesole
  • en  tonguesole

<Peixos > Cinoglòssids>

llengua de gat llengua de gat

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llengua de gat, n f
  • ca  pelada, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  rèmol blanc, n m sin. compl.
  • es  pelada
  • es  peluda
  • fr  plagusie sombre
  • en  spotted tonguesole
  • nc  Symphurus nigrescens

<Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  palaia, n f
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  llenguado, n m sin. compl.
  • ca  palaia borda, n f sin. compl.
  • ca  palaia falsa, n f sin. compl.
  • ca  palaia fina, n f sin. compl.
  • ca  palaia guarda la vida, n f sin. compl.
  • ca  palaia rossa, n f sin. compl.
  • ca  pelaia, n f sin. compl.
  • ca  pelaia rossa, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  peluda de ravalla, n f sin. compl.
  • ca  rèmol, n m sin. compl.
  • ca  capellá, n m var. ling.
  • ca  palaia guarda-la-vida, n f var. ling.
  • ca  palaia-guarda-la-vida, n f var. ling.
  • ca  palaya, n f var. ling.
  • ca  palaya rosa, n f var. ling.
  • ca  pallaia, n f var. ling.
  • ca  parada, n f var. ling.
  • ca  pealla, n f var. ling.
  • ca  peialla, n f var. ling.
  • ca  pelada, n f var. ling.
  • ca  pelaies, n f pl var. ling.
  • ca  pelaya, n f var. ling.
  • ca  pelaya-guarda la vida, n f var. ling.
  • ca  rémol, n m var. ling.
  • ca  tremol, n m var. ling.
  • nc  Citharus linguatula
  • nc  Citharus macrolepidotus var. ling.
  • nc  Hypoglosus citharus var. ling.
  • nc  Pleuronectes citharus var. ling.
  • es  solleta
  • fr  feuille
  • en  spotted flounder

<Peixos > Citàrids>

plana plana

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  plana, n f
  • ca  rèmol de riu, n m sin. compl.
  • es  platija
  • fr  flet
  • en  flounder
  • nc  Platichthys flesus flesus

<Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  plana, n f
  • ca  morruda, n f sin. compl.
  • ca  palaia, n f sin. compl.
  • ca  palaia guarda la vida, n f sin. compl.
  • ca  plana d'Itàlia, n f sin. compl.
  • ca  rèmol d'Itàlia, n m sin. compl.
  • ca  rèmol de riu, n m sin. compl.
  • ca  morrua, n f var. ling.
  • ca  palaya, n f var. ling.
  • ca  pelaya guarda la vida, n f var. ling.
  • ca  rémol de riu, n m var. ling.
  • nc  Platichthys flesus
  • nc  Platessa flessus var. ling.
  • nc  Platessa flesus var. ling.
  • nc  Platichthys flesus flesus var. ling.
  • es  parito
  • es  platija
  • fr  flet
  • fr  flondre plie
  • it  passera
  • it  pianussa
  • it  pianuzza
  • en  flounder
  • de  Flounder

<Peixos > Pleuronèctids>

plana d'Itàlia plana d'Itàlia

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  plana d'Itàlia, n f
  • ca  rèmol d'Itàlia, n m sin. compl.
  • nc  Platichthys flesus italicus

<Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rèmol, n m
  • ca  passard, n m sin. compl.
  • ca  rèmols, n m sin. compl.
  • ca  rom, n m sin. compl.
  • ca  rom llis, n m sin. compl.
  • ca  turbot, n m sin. compl.
  • ca  escamudo, n m var. ling.
  • ca  passart, n m var. ling.
  • ca  remo, n m var. ling.
  • ca  remol, n m var. ling.
  • ca  rémol, n m var. ling.
  • ca  remul, n m var. ling.
  • ca  rodaball, n m var. ling.
  • ca  romb, n m var. ling.
  • ca  rum llis, n m var. ling.
  • ca  salremo, n m var. ling.
  • ca  salremos, n m var. ling.
  • nc  Scophthalmus rhombus
  • nc  Psetta rhombus var. ling.
  • nc  Rhombus laevis var. ling.
  • nc  Scophtalmus rhombus var. ling.
  • es  remol
  • es  rémol
  • es  rodaballo
  • fr  barbue
  • fr  torbot
  • it  rombo chiodato
  • en  brill
  • en  torbot
  • de  Steinbutt

<Peixos > Escoftàlmids>

rèmol rèmol

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  rèmol, n m
  • ca  rom, n m sin. compl.
  • es  rémol
  • fr  barbue
  • en  brill
  • nc  Scophthalmus rhombus

<Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rèmol, n m
  • ca  rom, n m sin. compl.
  • nc  Scophthalmus rombus

<Peixos > Escoftàlmids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rèmol, n m
  • ca  rèmol empetxinat, n m sin. compl.
  • ca  rémol, n m var. ling.
  • ca  rodaballo, n m var. ling.
  • nc  Zeugopterus punctatus

<Peixos > Escoftàlmids>