Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "remull" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  gallina, n f sin. compl.
  • ca  peix elèctric, n m sin. compl.
  • ca  rajada tremolosa, n f sin. compl.
  • ca  torpede, n m sin. compl.
  • ca  tremolenca, n f sin. compl.
  • ca  tremolina, n f sin. compl.
  • ca  tremoló, n m sin. compl.
  • ca  tremoloia, n f sin. compl.
  • ca  tremolosa, n f sin. compl.
  • ca  tremolosa marbrada, n f sin. compl.
  • ca  vaca, n f sin. compl.
  • ca  vaca comuna, n f sin. compl.
  • ca  vaca enrampadora, n f sin. compl.
  • ca  vaca morena, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremoladora, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolera, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolina, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolosa, n f sin. compl.
  • ca  vaqueta, n f sin. compl.
  • ca  baca tremoladora, n f var. ling.
  • ca  baca tremolina, n f var. ling.
  • ca  peix electrich, n m var. ling.
  • ca  tremolor, n m var. ling.
  • ca  tremuló, n m var. ling.
  • ca  tremuloya, n f var. ling.
  • nc  Torpedo marmorata
  • nc  Narcobatus torpedo var. ling.
  • nc  Torpedo galvanii var. ling.
  • nc  Torpedo marmoratus var. ling.
  • es  tembladera, n f
  • es  tremielga, n f
  • es  tremolina mármol
  • es  trimielga negra
  • fr  torpille marbrée
  • en  marbled electric ray

<Rajades i milanes > Torpedínids>

àngel àngel

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àngel, n m
  • ca  gallina, n f sin. compl.
  • ca  peix elèctric, n m sin. compl.
  • ca  rajada tremolosa, n f sin. compl.
  • ca  torpede, n m sin. compl.
  • ca  tremolenca, n f sin. compl.
  • ca  tremolina, n f sin. compl.
  • ca  tremoló, n m sin. compl.
  • ca  tremoloia, n f sin. compl.
  • ca  tremolosa, n f sin. compl.
  • ca  tremolosa marbrada, n f sin. compl.
  • ca  vaca, n f sin. compl.
  • ca  vaca comuna, n f sin. compl.
  • ca  vaca enrampadora, n f sin. compl.
  • ca  vaca morena, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremoladora, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolera, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolina, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolosa, n f sin. compl.
  • ca  vaqueta, n f sin. compl.
  • ca  baca tremoladora, n f var. ling.
  • ca  baca tremolina, n f var. ling.
  • ca  peix electrich, n m var. ling.
  • ca  tremolor, n m var. ling.
  • ca  tremuló, n m var. ling.
  • ca  tremuloya, n f var. ling.
  • nc  Torpedo marmorata
  • nc  Narcobatus torpedo var. ling.
  • nc  Torpedo galvanii var. ling.
  • nc  Torpedo marmoratus var. ling.
  • es  tembladera, n f
  • es  tremielga, n f
  • es  tremolina mármol
  • es  trimielga negra
  • fr  torpille marbrée
  • en  marbled electric ray

<Rajades i milanes > Torpedínids>

aladern aladern

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladern, n m
  • ca  boix bord, n m sin. compl.
  • ca  lladern, n m sin. compl.
  • ca  llampúdol, n m sin. compl.
  • ca  llampuga, n f sin. compl.
  • ca  acader, n m alt. sin.
  • ca  aladern allitendre, n m alt. sin.
  • ca  aladern ver, n m alt. sin.
  • ca  allitendre, n m alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  boixos bords, n m pl alt. sin.
  • ca  camacruix, n f alt. sin.
  • ca  corronyera, n f alt. sin.
  • ca  coscolleta, n f alt. sin.
  • ca  coscollina, n f alt. sin.
  • ca  dineret, n m alt. sin.
  • ca  fustet, n m alt. sin.
  • ca  fusteta, n f alt. sin.
  • ca  garrigó, n m alt. sin.
  • ca  grana d'Avinyó, n f alt. sin.
  • ca  llampuguera, n f alt. sin.
  • ca  llor mascle, n m alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  mata de cabrit, n f alt. sin.
  • ca  mata-selva, n f alt. sin.
  • ca  mombrú, n m alt. sin.
  • ca  olivarda, n f alt. sin.
  • ca  olivastre, n m alt. sin.
  • ca  olivera borda, n f alt. sin.
  • ca  punxeta, n f alt. sin.
  • ca  ram cabrer, n m alt. sin.
  • ca  ram dolç, n m alt. sin.
  • ca  reboll bord, n m alt. sin.
  • ca  reboll mascle, n m alt. sin.
  • ca  sanguinyol, n m alt. sin.
  • ca  sofraira, n f alt. sin.
  • ca  trocaperols, n m/f alt. sin.
  • ca  adern, n m var. ling.
  • ca  alabern, n m var. ling.
  • ca  alavern, n m var. ling.
  • ca  allor mascle, n m var. ling.
  • ca  ernesto, n m var. ling.
  • ca  ladern, n m var. ling.
  • ca  llampadol, n m var. ling.
  • ca  llampredell, n m var. ling.
  • ca  llampugo, n m var. ling.
  • ca  llampúgol, n m var. ling.
  • ca  mampúdol, n m var. ling.
  • ca  mataselva, n f var. ling.
  • ca  meste, n m var. ling.
  • ca  mesto, n m var. ling.
  • ca  mompúdol, n m var. ling.
  • ca  nesto, n m var. ling.
  • ca  nestro, n m var. ling.
  • ca  niesto, n m var. ling.
  • ca  nyesto, n m var. ling.
  • ca  nyéstol, n m var. ling.
  • ca  nyèstol, n m var. ling.
  • ca  nyestolera, n f var. ling.
  • ca  nyestro, n m var. ling.
  • ca  nyisto, n m var. ling.
  • ca  nyistro, n m var. ling.
  • ca  palinesto, n m var. ling.
  • ca  palo santo, n m var. ling.
  • ca  palomesto, n m var. ling.
  • ca  palomesto de roca, n m var. ling.
  • ca  palomesto roquer, n m var. ling.
  • ca  saflaina, n f var. ling.
  • ca  soflaina, n f var. ling.
  • nc  Rhamnus alaternus L. var. alaternus

<Botànica > ramnàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladern, n m
  • ca  boix bord, n m sin. compl.
  • ca  lladern, n m sin. compl.
  • ca  llampúdol, n m sin. compl.
  • ca  llampuga, n f sin. compl.
  • ca  acader, n m alt. sin.
  • ca  aladern allitendre, n m alt. sin.
  • ca  aladern ver, n m alt. sin.
  • ca  allitendre, n m alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  boixos bords, n m pl alt. sin.
  • ca  camacruix, n f alt. sin.
  • ca  corronyera, n f alt. sin.
  • ca  coscolleta, n f alt. sin.
  • ca  coscollina, n f alt. sin.
  • ca  dineret, n m alt. sin.
  • ca  fustet, n m alt. sin.
  • ca  fusteta, n f alt. sin.
  • ca  garrigó, n m alt. sin.
  • ca  grana d'Avinyó, n f alt. sin.
  • ca  llampuguera, n f alt. sin.
  • ca  llor mascle, n m alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  mata de cabrit, n f alt. sin.
  • ca  mata-selva, n f alt. sin.
  • ca  mombrú, n m alt. sin.
  • ca  olivarda, n f alt. sin.
  • ca  olivastre, n m alt. sin.
  • ca  olivera borda, n f alt. sin.
  • ca  punxeta, n f alt. sin.
  • ca  ram cabrer, n m alt. sin.
  • ca  ram dolç, n m alt. sin.
  • ca  reboll bord, n m alt. sin.
  • ca  reboll mascle, n m alt. sin.
  • ca  sanguinyol, n m alt. sin.
  • ca  sofraira, n f alt. sin.
  • ca  trocaperols, n m/f alt. sin.
  • ca  adern, n m var. ling.
  • ca  alabern, n m var. ling.
  • ca  alavern, n m var. ling.
  • ca  allor mascle, n m var. ling.
  • ca  ernesto, n m var. ling.
  • ca  ladern, n m var. ling.
  • ca  llampadol, n m var. ling.
  • ca  llampredell, n m var. ling.
  • ca  llampugo, n m var. ling.
  • ca  llampúgol, n m var. ling.
  • ca  mampúdol, n m var. ling.
  • ca  mataselva, n f var. ling.
  • ca  meste, n m var. ling.
  • ca  mesto, n m var. ling.
  • ca  mompúdol, n m var. ling.
  • ca  nesto, n m var. ling.
  • ca  nestro, n m var. ling.
  • ca  niesto, n m var. ling.
  • ca  nyesto, n m var. ling.
  • ca  nyéstol, n m var. ling.
  • ca  nyèstol, n m var. ling.
  • ca  nyestolera, n f var. ling.
  • ca  nyestro, n m var. ling.
  • ca  nyisto, n m var. ling.
  • ca  nyistro, n m var. ling.
  • ca  palinesto, n m var. ling.
  • ca  palo santo, n m var. ling.
  • ca  palomesto, n m var. ling.
  • ca  palomesto de roca, n m var. ling.
  • ca  palomesto roquer, n m var. ling.
  • ca  saflaina, n f var. ling.
  • ca  soflaina, n f var. ling.
  • nc  Rhamnus alaternus L. var. alaternus

<Botànica > ramnàcies>

apegalós apegalós

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apegalós, n m
  • ca  amor d'hortolà, n m/f alt. sin.
  • ca  apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  apegalosos, n m pl alt. sin.
  • ca  endrapallengua, n m/f alt. sin.
  • ca  espunyidella apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  gafetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gats, n m pl alt. sin.
  • ca  herba apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba colina, n f alt. sin.
  • ca  herba de gallina, n f alt. sin.
  • ca  herba remuguera, n f alt. sin.
  • ca  pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  rabosa, n f alt. sin.
  • ca  raspallengua, n f alt. sin.
  • ca  rèvola, n f alt. sin.
  • ca  rèvola borda, n f alt. sin.
  • ca  rèvola d'hortolà, n f alt. sin.
  • ca  revoleta, n f alt. sin.
  • ca  roja, n f alt. sin.
  • ca  lapa, n f var. ling.
  • ca  pegolosa, n f var. ling.
  • ca  raspa llengua, n f var. ling.
  • ca  rèbola, n f var. ling.
  • ca  rèbola d'hortolà, n f var. ling.
  • ca  rèbula, n f var. ling.
  • ca  révola, n f var. ling.
  • nc  Galium aparine L.

<Botànica > rubiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apegalós, n m
  • ca  amor d'hortolà, n m/f alt. sin.
  • ca  apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  apegalosos, n m pl alt. sin.
  • ca  endrapallengua, n m/f alt. sin.
  • ca  espunyidella apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  gafetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gats, n m pl alt. sin.
  • ca  herba apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba colina, n f alt. sin.
  • ca  herba de gallina, n f alt. sin.
  • ca  herba remuguera, n f alt. sin.
  • ca  pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  rabosa, n f alt. sin.
  • ca  raspallengua, n f alt. sin.
  • ca  rèvola, n f alt. sin.
  • ca  rèvola borda, n f alt. sin.
  • ca  rèvola d'hortolà, n f alt. sin.
  • ca  revoleta, n f alt. sin.
  • ca  roja, n f alt. sin.
  • ca  lapa, n f var. ling.
  • ca  pegolosa, n f var. ling.
  • ca  raspa llengua, n f var. ling.
  • ca  rèbola, n f var. ling.
  • ca  rèbola d'hortolà, n f var. ling.
  • ca  rèbula, n f var. ling.
  • ca  révola, n f var. ling.
  • nc  Galium aparine L.

<Botànica > rubiàcies>

beçull beçull

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  beçull, n m
  • es  cazo de abedul para beber

<Utillatge de cuina>

Definició
Cassó fet d'escorça de bedoll, amb mànec de fusta, que serveix per a beure aigua.
bedoll bedoll

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bedoll, n m
  • ca  beç, n m sin. compl.
  • ca  bedoll comú, n m sin. compl.
  • ca  arbre blanc, n m alt. sin.
  • ca  arbre poll, n m alt. sin.
  • ca  beç comú, n m alt. sin.
  • ca  xop blanc, n m alt. sin.
  • ca  abedoll, n m var. ling.
  • ca  abedull, n m var. ling.
  • ca  albar, n m var. ling.
  • ca  aure blanc, n m var. ling.
  • ca  bedot, n m var. ling.
  • ca  bedull, n m var. ling.
  • ca  bedut, n m var. ling.
  • nc  Betula pendula Roth
  • nc  Betula alba auct. var. ling.
  • nc  Betula verrucosa Ehrh. var. ling.

<Botànica > betulàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bedoll, n m
  • ca  beç, n m sin. compl.
  • ca  bedoll comú, n m sin. compl.
  • ca  arbre blanc, n m alt. sin.
  • ca  arbre poll, n m alt. sin.
  • ca  beç comú, n m alt. sin.
  • ca  xop blanc, n m alt. sin.
  • ca  abedoll, n m var. ling.
  • ca  abedull, n m var. ling.
  • ca  albar, n m var. ling.
  • ca  aure blanc, n m var. ling.
  • ca  bedot, n m var. ling.
  • ca  bedull, n m var. ling.
  • ca  bedut, n m var. ling.
  • nc  Betula pendula Roth
  • nc  Betula alba auct. var. ling.
  • nc  Betula verrucosa Ehrh. var. ling.

<Botànica > betulàcies>

bemoll bemoll

<Música > Teoria de la música>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bemoll, n m
  • es  bemol
  • fr  bémol
  • en  flat

<Música > Teoria de la música>

Definició
Signe segons el qual la nota o les notes afectades han de sonar un semitò més baix que en l'estat natural.