Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "representació" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (2): Representació del femení en català
- ca Adjectiu del grup 1: falb -a (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu del grup 1: guerxo -a (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu del grup 2: heterospori -òria (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu del grup 2: liftat -ada (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu del grup 2: lucratiu -iva (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu del grup 3: mut muda (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu del grup 3: petri pètria (EXEMPLE), adj
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>
Definició
Ara bé, com que en els adjectius el gènere no és inherent sinó que està determinat pel gènere de l'antecedent, generalment es dona la forma masculina i s'indica quina és la terminació femenina que cal aplicar-hi. O bé fins i tot, en determinades llengües, es dona només la forma masculina, perquè la forma femenina és previsible. (Aquest tractament és diferent del que es dona als noms, en què es va imposant, i recomanem, l'escriptura de la forma completa masculina i de la forma femenina completa.)
El sistema que se segueix tradicionalment en català és donar la forma masculina i la terminació femenina, representada segons els criteris següents:
(1) Si la forma femenina difereix de la masculina per l'afegiment d'una a o bé per la substitució de la vocal final per una a, es representa la terminació femenina amb un guionet i una a.
Ex. 1 (afegiment de a): falb -a adj
Ex. 2 (substitució de vocal final): guerxo -a adj
(2) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra i, a més, la forma masculina no és monosil·làbica i no hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba, es representa la terminació femenina amb un guionet i el final de la forma a comptar des de la vocal tònica.
Ex. 1: liftat -ada adj
Ex. 2: lucratiu -iva adj
Ex. 3: heterospori -òria adj
(3) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra i, a més, la forma masculina és monosil·làbica o bé hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba, es representa la forma femenina completa.
Ex. 1 (forma masculina monosil·làbica): mut muda adj
Ex. 2 (canvi d'accent gràfic en la primera síl·laba): petri pètria adj
Nota
- Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats i CRITERI Categoria lèxica adjectiu (3): Representació del femení en altres llengües.
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (3): Representació del femení en altres llengües
- es deslucido -da (EXEMPLE), adj
- es oblicuo -cua (EXEMPLE), adj
- fr adhésif -ive (EXEMPLE), adj
- fr défraîchi -ie (EXEMPLE), adj
- fr feuillé -ée (EXEMPLE), adj
- fr hélicoïdal -ale (EXEMPLE), adj
- fr lourd lourde (EXEMPLE), adj
- gl sobado -a (EXEMPLE), adj
- it rovinato (EXEMPLE), adj
- pt usado (EXEMPLE), adj
- de gebraucht (EXEMPLE), adj
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Equivalents>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>
Definició
(1) Forma masculina + terminació femenina: Es redueix la forma femenina a la terminació (segons criteris diversos).
(2) Forma masculina: No es dona cap indicació sobre el femení perquè es considera previsible.
A. Forma masculina + terminació femenina
- En castellà, es representa la terminació femenina amb l'última síl·laba.
Ex. 1: deslucido -da adj
Ex. 2: oblicuo -cua adj
- En francès es representa la terminació femenina des del nucli vocàlic de l'última síl·laba del masculí i s'escriu la paraula completa quan només en queden fora una o dues lletres.
Ex. 1: feuillé -ée adj
Ex. 2: défraîchi -ie adj
Ex. 3: hélicoidal -ale adj
Ex. 4: adhésif -ive adj
Ex. 5: lourd lourde adj
- En gallec es representa la terminació femenina amb l'última vocal.
Ex.: sobado -a adj
B. Forma masculina
- En italià, en portuguès i en alemany no se sol representar la terminació femenina, perquè es considera que és del tot previsible a partir de la forma masculina.
Ex. 1 (italià): rovinato adj
Ex. 2 (portuguès): usado adj
Ex. 3 (alemany): gebraucht adj
Nota
- Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats i CRITERI Categoria lèxica adjectiu (2): Representació del femení en català.
<Denominació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional)
- ca Grup 1: aconsellador -a (EXEMPLE), n m, f
- ca Grup 1: falb -a (EXEMPLE), adj
- ca Grup 1: guerxo -a (EXEMPLE), adj
- ca Grup 1: obstetre -a (EXEMPLE), n m, f
- ca Grup 2: audiòleg -òloga (EXEMPLE), n m, f
- ca Grup 2: educatiu -iva (EXEMPLE), adj
- ca Grup 3: cec cega (EXEMPLE), adj
- ca Grup 3: home anunci, dona anunci (EXEMPLE), n m, f
- ca Grup 3: joni jònia (EXEMPLE), n m, f
- ca Grup 3: petri pètria (EXEMPLE), adj
- ca Grup 3: roig roja (EXEMPLE), n m, f
- ca Grup 4: mestre-sala, mestra-sala (EXEMPLE), n m, f
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>
Definició
Els criteris de reducció de la forma femenina són els següents:
(Grup 1) Si la forma femenina difereix de la masculina per l'afegiment d'una a o per la substitució de la vocal final per una a, es redueix la forma femenina a una a.
Ex. 1: falb -a adj; aconsellador -a n m, f
Ex. 2: guerxo -a adj; obstetre -a n m, f
(Grup 2) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra però la forma masculina no és monosil·làbica, no hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba ni hi ha radicals diferents, es redueix la forma femenina a la terminació des de la vocal tònica.
Ex.: educatiu -iva adj; audiòleg -òloga n m, f
(Grup 3) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra i, a més, la forma masculina és monosil·làbica, hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba o bé radicals diferents, es recull la forma femenina completa.
Ex. 1: cec cega adj; roig roja n m, f
Ex. 2: petri pètria adj; joni jònia n m, f
Ex. 3: home anunci, dona anunci n m, f
(Grup 4) En casos concrets de dificultat gràfica d'interpretació d'una forma femenina dels grups 1 o 2, es pot recollir sencera.
Ex.: mestre-sala, mestra-sala n m, f (En comptes de *mestre-sala -a-sala)
A. Avantatges del sistema tradicional
Els avantatges d'aquest sistema de representació del femení són els següents:
(1) Brevetat del conjunt de la denominació (és important, sobretot, en productes de paper).
(2) Facilitat de representació en una eina de gestió perquè fa possible utilitzar un sol camp per a la denominació.
B. Inconvenients del sistema tradicional
Els inconvenients d'aquest sistema de representació del femení són els següents:
(1) Inconvenient conceptual: Presenta les formes de cada gènere com si el concepte del gènere masculí fos el bàsic i el concepte del gènere femení en derivés.
. En els adjectius, la forma masculina i la forma femenina comparteixen tot el concepte, ja que el gènere depèn del gènere del nom antecedent, fins al punt que un adjectiu reservat a un sexe pot prendre el gènere contrari (un espècimen embarassat, una cara barbuda).
. En els noms, la forma masculina i la forma femenina comparteixen el nucli del concepte però no la totalitat, ja que cada forma té un gènere inherent.
(2) Inconvenient formal: Presenta les formes de cada gènere com si la forma masculina fos la bàsica i la forma femenina en derivés.
. La forma femenina no es crea sobre la forma masculina, sinó que totes dues es creen sobre una forma subjacent a la qual les regles de gènere atribueixen flexió masculina o flexió femenina segons el gènere de la paraula (en el cas dels noms) o bé segons el gènere de l'antecedent (en el cas dels adjectius). La identificació entre forma masculina i forma subjacent és indefensable en el cas dels noms, que ja estan marcats amb un gènere inherent.
(3) Inconvenient d'interpretació: Dificulta la interpretació de l'usuari, sobretot en el cas de denominacions sintagmàtiques.
Ex.: comissari -ària tècnic -a controlador -a (ajunta comissari tècnic controlador i comissària tècnica controladora)
(4) Inconvenient metodològic: Planteja dubtes al terminòleg en casos de solució no evident.
Ex.: hoste -essa; abat abadessa
(5) Inconvenient d'autoritat: En contra d'aquest sistema tradicional, la primera edició del diccionari normatiu de l'IEC (1995), ja va optar per escriure la forma femenina completa en els noms de doble gènere.
Ex.: professor professora
C. Conclusió: Necessitat d'un altre sistema
A la vista dels inconvenients que planteja el sistema tradicional, es proposa un nou sistema de representació de les formes femenines. (Vegeu els criteris Representació de denominacions femenines (2) i Representació de denominacions femenines (3).)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes Denominació femenina (2): Representació de formes dobles determinades pel sexe (proposta de tractament) i Denominació femenina (3): Representació de formes no determinades pel sexe (tractament).
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominació: Representació del femení (Generalitats), en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-representacio-femeni-generalitats.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació femenina (2): Representació de formes dobles determinades pel sexe (proposta de tractament)
- ca Adjectiu: cec cega (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu: educatiu -iva (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu: falb -a (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu: guerxo -a (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu: petri pètria (EXEMPLE), adj
- ca Nom: consumidor proactiu | consumidora proactiva (EXEMPLE), n m, f
- ca Nom: pilot (EXEMPLE), n m, f
- ca Nom: professor | professora (EXEMPLE), n m, f
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>
Definició
És per això que considerem preferible adoptar un sistema doble, tal com fa el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC):
- En els adjectius, representar la forma femenina com una terminació adjuntada al masculí.
- En els noms de doble gènere, representar la forma femenina completa.
Ara bé, el sistema de representació del femení adoptat pel DIEC està pensat per a la lexicografia però no per a la terminografia. El seu ús en terminografia té inconvenients:
(1) La separació de forma masculina i forma femenina amb un espai pot plantejar dubtes sobre els límits de cadascuna, ja que hi ha moltes denominacions terminogràfiques amb espais interns.
Ex. 1: (DIEC) professor professora
Ex. 2: (terminografia) ?comissari tècnic controlador comissària tècnica controladora
(2) L'atribució de dues categories lèxiques, una a cada forma, s'ajusta al plantejament lexicogràfic basat en la forma lingüística (hi ha dues formes), però no al plantejament terminogràfic basat en el concepte (essencialment, hi ha un sol concepte, amb variacions menors segons el gènere).
Ex.: (DIEC) professor professora m i f [substantiu masculí i substantiu femení]
A. Proposta terminogràfica de representació final del femení
- En el cas dels adjectius, es manté el sistema de reducció de la forma femenina a la terminació, segons els criteris tradicionals. (Vegeu el criteri Representació de denominacions femenines (1).)
Ex. 1: falb -a adj; guerxo -a adj
Ex. 2: educatiu -iva adj
Ex. 3: cec cega adj; petri pètria adj
- En el cas dels noms de doble gènere, s'opta per escriure la forma femenina segons els criteris següents:
. Separació de la forma masculina i la forma femenina per mitjà d'un signe específic, '|', present en el teclat.
Ex.: professor | professora
. Representació d'una sola forma en cas de coincidència de forma masculina i forma femenina, per qüestions pràctiques.
Ex.: pilot
. Atribució d'una categoria lèxica unitària a totes dues formes, de manera que es pugui interpretar que són formes diferents de la mateixa denominació.
Ex.: consumidor proactiu | consumidora proactiva n m, f [nom masculí i femení]
B. Proposta terminogràfica de representació interna del femení
En l'eina de gestió utilitzada (eina de gestió és una base de dades amb una interfície ajustada a les necessitats terminogràfiques), es pot optar per les representacions següents dels noms de doble gènere:
(1) Reservar un camp per a cada forma, mantenint la unitat de la denominació.
Ex.: [Denominació] professor (m) professora (f) || [Categoria lèxica] n m, f
(2) Recollir totes dues formes en el mateix camp, amb el format previst per a la representació final.
Ex.: [Denominació] professor | professora || [Categoria lèxica] n m, f
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional) i Denominació femenina (3): Representació de formes dobles no determinades pel sexe (tractament).
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominació: Representació del femení (Generalitats), en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-representacio-femeni-generalitats.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació femenina (3): Representació de formes dobles no determinades pel sexe (tractament)
- ca Denominació simple amb forma masculina i forma femenina iguals: flavor n m/f (EXEMPLE)
- ca Denominació simple amb forma masculina i forma femenina quasi iguals: claustre n m - claustra n f (EXEMPLE)
- ca Denominació sintagmàtica amb forma prioritzada: invariant adiabàtic n m (EXEMPLE)
- ca Denominació sintagmàtica amb forma prioritzada: invariant relativista n m (EXEMPLE)
- ca Denominació sintagmàtica sense forma prioritzada: invariant adiabàtic n m - invariant adiabàtica n f (EXEMPLE)
- ca Denominació sintagmàtica sense forma prioritzada: invariant relativista n m/f (EXEMPLE)
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>
Definició
Ex. invariant (un invariant, una invariant); claustre (un claustre) - claustra (una claustra)
A. En el cas d'un nom simple
S'hi pot donar el tractament següent:
(1) Quan la forma masculina i la forma femenina són exactament iguals, es considera que conformen una denominació única, amb la categoria lèxica nom masculí o femení (amb el codi proposat n m/f).
Ex. de formes iguals: flavor n m/f Conjunt de propietats olfactives, gustatives i tàctils que es perceben en la degustació d'un element
(2) Quan la forma masculina i la forma femenina són quasi iguals, ja que difereixen pel morfema de flexió de femení, es considera que corresponen a dues denominacions diferents, cadascuna amb la categoria lèxica corresponent (nom masculí, amb el codi proposat n m; nom femení, amb el codi proposat n f).
. La relació entre la denominació masculina i la denominació femenina pot ser de sinonímia absoluta (es consideren igual d'adequades) o bé de sinonímia complementària (s'agafa una de les formes com a principal, per extensió dialectal, freqüència, preferència dels especialistes, etc.).
Ex. de formes quasi iguals: claustre n m, sin. compl. claustra n f Passatge cobert, d'una o dues plantes, amb mur en una banda i porticat en l'altra, que volta un pati o un jardí […].
B. En el cas d'un nom compost
Es proposa el tractament següent:
(1) Prioritzar una de les formes (la que es consideri millor per extensió general o especialitzada, per opinió dels especialistes, etc.) i preferiblement recollir en nota l'altra forma.
Ex. 1: invariant relativista n m Magnitud que té el mateix valor en tots els sistemes de referència. Nota D'acord amb el doble gènere de invariant, també s'accepta invariant relativista com a nom femení.
Ex. 2: invariant adiabàtic n m Magnitud que, en un procés físic determinat, tendeix a romandre constant […]. Nota D'acord amb el doble gènere de invariant, també s'accepta la forma invariant adiabàtica (n f).
(2) Recollir totes dues formes (perquè es considera que totes dues són vàlides).
. La relació entre la denominació masculina i la denominació femenina pot ser de sinonímia absoluta o bé de sinonímia complementària.
. Com en el cas dels noms simples, convé distingir si són formes exactament iguals o bé si difereixen:
Ex. de formes iguals: invariant relativista n m/f Magnitud que té el mateix valor en tots els sistemes de referència.
Ex. de formes quasi iguals: invariant adiabàtic n m, invariant adiabàtica n f Magnitud que, en un procés físic determinat, tendeix a romandre constant […].
Nota
-
1. Convé no confondre les denominacions vistes amb les denominacions amb una forma masculina i una forma femenina iguals o quasi iguals que indiquen subconjunts d'individus diferents: habitualment, la forma masculina indica individus de sexe masculí (o bé tots els individus) i la forma femenina indica individus de sexe femení. (La categoria d'aquests casos és nom masculí i femení, amb el codi proposat n m, f.)
Ex. professor, professora n m, f - 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional) i Denominació femenina (2): Representació de formes dobles determinades pel sexe (proposta de tractament). També es pot consultar, amb relació a les categories nom masculí i femení (n m, f) i nom masculí o femení (n m/f), la fitxa CRITERI Categoria lèxica nom (2): Nom masculí i femení, nom masculí o femení.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca despeses de representació, n f pl
- es gastos de representación
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret civil>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca dret de representació, n m
- es derecho de representación
<Dret civil>
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca dret de representació, n m
- es derecho de representación, n m
<Dret administratiu > Personal al servei de l'Administració>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dret de representació, n m
- es derecho de representación, n m
<Dret civil>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dret de representació, n m
- ca representació successòria, n f sin. compl.
- es derecho de representación
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
-
Hom pot trobar el dret de representació en l'article 441-7.1 del Codi civil de Catalunya (CCCat) en cas d'unes disposicions generals de la successió intestada: «Per dret de representació, els descendents d'una persona premorta, declarada absent o indigna són cridats a ocupar el seu lloc en la successió intestada.» És, doncs, una institució successòria que significa la crida, la vocació i la delació ex lege a un subjecte pel de ser descendent d'un altre subjecte, que també ha estat cridat ex lege, però que no ha rebut la vocació ni la delació perquè aquell succeeixi en lloc d'aquest últim.
La institució té l'origen en la successio in locum o successio in stirpes romana (Instituta 3.1.6; Novellae Iustiniani 118.1 i 3). Aquesta figura, que només tenia efectes en l'àmbit de la successió intestada i limitada al cas de premort, va ser objecte d'una evolució constant des dels temps de l'antic ius civile fins a l'època de Justinià (Novellae Iustiniani 118 [543] i 127 [548]). Els juristes del dret intermedi van encunyar el terme dret de representació per a referir-se a la institució romana. La denominació, tot i la manca de rigor tècnic, s'ha mantingut per respecte a la tradició. El dret propi català no contenia regulació sobre la matèria. La successió intestada es regia a Catalunya per les normes del dret romà justinianeu, excepte en alguns casos relatius a béns feudals (usatge Si a vice comitibus).
El sistema va perdurar fins a la Llei de béns vagants, del 16 de maig de 1835, que es va aplicar a Catalunya i va derogar els principis successoris vigents fins aleshores. La llei va ser substituïda posteriorment pel Codi civil espanyol, que va passar a ser aplicable en territori català. La situació es va mantenir fins a la Llei de successió intestada (LSI) de la Generalitat republicana, del 7 de juliol de 1936, que va introduir una regulació progressista del sistema intestat i del dret de representació (art. 10 al 12, 21.2 i 22).
La Compilació del dret civil especial de Catalunya i la Compilació del dret civil de Catalunya van remetre en matèria de successió intestada a les normes del CCCat (art. 924 al 929). Posteriorment, l'òrgan legislador català va regular la matèria en la LSI, del 25 de maig de 1987 (art. 8, 9 i 19) i en la Llei 8/1990, del 9 d'abril, de modificació de la regulació de la llegítima, que es van integrar en l'articulat del Codi de successions (CS) i posteriorment del CCCat sense grans canvis.
Tradicionalment, el cas general del dret de representació ha estat la successió intestada. Com el CS en el seu dia, el CCCat vigent ho ha recollit i n'ha establert la regulació en el títol IV («La successió intestada») del llibre quart. A més d'això, diverses manifestacions del dret de representació en l'articulat li confereixen un abast més ampli del que tenia originàriament.
Pel que fa a la successió intestada, presenta la primera referència del dret de representació com una excepció, en les línies descendent i col·lateral, a dos principis rectors de la successió legal catalana. D'aquesta manera, l'article 441-5 del CCCat, que formula la regla romana proximiores excludunt remotiores, l'exceptua en els «casos en què és procedent el dret de representació», i l'article 462-1.1 del CCCat, quan tracta la mecànica del dret d'acréixer, estableix que no funciona en els casos en què la representació és aplicable. La representació és procedent quan algú cridat en la successió intestada de l'ordre dels descendents o col·laterals (persona representada) no hereta per causes alienes a la seva voluntat.
En la línia del derogat CS, el CCCat ha recollit la tendència expansionista del dret de representació i n'ha ampliat l'àmbit d'aplicació, que originàriament es reservava per als casos de premort. Així, l'article 441-7 estableix la procedència d'aquest quan el descendent o el germà del causant no succeeix perquè l'ha premort o ha estat declarat absent o indigne. Només la repudiació de l'herència del causant no dona lloc al dret de representació. Els beneficiaris (representants) del dret són els descendents del subjecte premort, absent o indigne. L'article 441-7.1 explica el funcionament del mecanisme: «els descendents [...] són cridats a ocupar el seu lloc». En realitat, la persona representant no ocupa el lloc de ningú, ja que la persona representada no en deixa cap, de vacant, sinó que succeeix en lloc seu. En relació amb el causant, els representants poden ser tant de la línia recta descendent com de la línia col·lateral; no s'admet la representació en la línia recta ascendent (art. 441-7.2 CCCat). Mentre que en el primer cas la representació és sense limitació de grau; en el segon cas, es limita als nebots (art. 441-7.2 CCCat).
Com a successors del causant, els representants han de complir davant seu tots els requisits de capacitat en el moment que s'obre la successió. Per això, un dels efectes de la representació successòria és l'obligació de col·lacionar, establerta en l'article 464-19 del CCCat. Així, els nets que siguin hereus de l'avi o l'àvia han de col·lacionar la donació o la liberalitat que han d'haver rebut i que el pare o la mare hauria d'haver col·lacionat en la mateixa successió si fossin vius. Això es produeix sempre que els nets hagin estat hereus del pare o la mare i en relació amb tot o amb la part que hagi arribat a llurs mans. En canvi, és irrellevant la posició que tindrien com a hipotètics hereus els representants en l'herència dels representats. És a dir, els representants ho són independentment del fet que acceptin, repudiïn o no siguin capaços de succeir en l'herència dels representats (art. 441-7.3 CCCat). L'article 441-6, apartats 1 i 2, del CCCat regula l'àmbit d'actuació del mecanisme representatiu en el si de la successio graduum et ordinum. El dret de representació actua «si solament un o alguns dels cridats no arriben a ésser hereus», per tant, només en concurrència amb cridats del mateix grau que la persona representada, entrant en el grau superior d'aquesta. «Si cap dels parents més pròxims [...] no arriba a ésser hereu per qualsevol causa» no té lloc la representació, sinó que s'aplica estrictament la successio graduum et ordinum i es defereix l'herència a tot el grau o a l'ordre següent successivament fins a arribar a la Generalitat (art. 441-6.1 CCCat). L'article 441-8.2 del CCCat estipula el tipus de divisió de l'herència («per branques o estirps») del dret de representació. Es distingeixen dos casos segons la línia en què actua la representació: en la línia recta descendent, en el lloc de la persona representada són cridats els descendents per estirps, de manera que «els representants de cada branca es reparteixen a parts iguals la porció que hauria correspost a llur representat» (art. 441-8.2 CCCat); en la col·lateral, l'article 441-8.3 del CCCat remet a l'article 442-10.2 del CCCat, que, al seu torn, diferencia dos casos. Si hi concorren germans i una sola estirp de nebots o fills d'un sol germà, cadascun percep per caps o parts iguals el que correspon a l'estirp (art. 442-10.2 CCCat). Si són dues estirps o més, corresponents a dos germans o més, que hi concorren, s'acumulen les parts que corresponen a les estirps cridades i tots els nebots que les integren succeeixen en el seu conjunt per caps (art. 442-10.2 CCCat).
El segon àmbit en què es posa de manifest l'admissió de la representació és en cas de llegítima. Els articles 441-8.2 i 451-3, apartats 2 i 3, del CCCat admeten la representació en la quota legitimària, que es limita a la línia recta descendent fins a l'infinit en els casos de premort, indignitat i desheretament. En cas de preterició, també es fa referència a la condició de legitimari per dret de representació (art. 451-16.3 CCCat). Aquest precepte estableix una excepció a la regla de la nul·litat del testament en cas de preterició errònia: «El legitimari per dret de representació només pot exercir l'acció de preterició errònia si el representat, en cas d'haver sobreviscut al causant, ho hauria pogut fer».
La doctrina discutí llargament la procedència del dret de representació en la successió testada. El legislador català es va pronunciar afirmativament respecte d'aquesta qüestió en el preàmbul IV, lletra c, paràgraf cinquè, del derogat CS, i així afirmava que «una novetat [...] és la que introdueix el dret de representació en la successió testada [...]». Aquesta afirmació, desplegada aleshores per l'article 144 del CS, es troba ara recollida en l'article 423-8 del CCCat. No obstant això, es plantegen molts dubtes a l'hora de qualificar el cas de veritable representació successòria, ja que el precepte intenta completar la voluntat dels testadors que s'han manifestat de manera defectuosa, ja que, quan crida els hereus o legataris, o els substituts d'uns i altres, amb l'expressió fills, inclou tots els descendents en primer grau, i només per premort d'algun d'ells els de grau posterior. La voluntat testamentària s'integra per la llei amb els criteris corresponents a la successió intestada.
