Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "requetè" dins totes les àrees temàtiques

alimentació complementària a demanda alimentació complementària a demanda

<Alimentació infantil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  alimentació complementària a demanda, n f
  • ca  alimentació complementària a requesta, n f
  • es  alimentación complementaria a demanda, n f
  • es  alimentación complementaria autorregulada, n f
  • es  alimentación complementaria dirigida por el bebé, n f
  • es  alimentación complementaria regulada por el bebé, n f
  • fr  alimentation autonome du bébé, n f
  • fr  diversification alimentaire autonome, n f
  • fr  sevrage au gré du nourrisson, n m
  • en  baby-led weaning, n
  • en  BLW, n sigla

<Alimentació infantil>

Definició
Mètode d'introducció de l'alimentació complementària consistent a oferir a l'infant aliments sense triturar, adequats a la seva edat i preparats d'acord amb les seves habilitats motores i de deglució, i a deixar que triï els que vol menjar i si se'ls menja amb els dits o amb coberts.
ampolla ampolla

<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  ampolla, n f
  • ca  àrea restringida, n f
  • ca  pintura, n f sin. compl.
  • ca  rectangle, n m sin. compl.
  • ca  zona de 3 segons, n f sin. compl.
  • ca  zona restringida, n f sin. compl.
  • es  área restringida, n f
  • es  botella, n f
  • es  pintura, n f
  • es  zona de 3 segundos, n f
  • es  zona restringida, n f
  • fr  bouteille, n f
  • fr  clef, n f
  • fr  raquette, n f
  • fr  zone des 3 secondes, n f
  • fr  zone restrictive, n f
  • en  key, n
  • en  keyhole, n
  • en  lane, n
  • en  paint, n
  • en  restricted area, n
  • en  3-second area, n
  • en  3-second lane, n

<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Definició
Cadascuna de les dues àrees pròximes a les cistelles, delimitades per la línia de fons, la línia de tirs lliures i dues línies laterals que les uneixen, dintre les quals els jugadors de l'equip atacant només es poden estar un màxim de tres segons consecutius..

Nota

  • 1. L'ampolla és l'espai on se situen habitualment els pivots, en tasques defensives i també per anotar a la cistella contrària.
  • 2. Les denominacions pintura i rectangle, l'equivalent castellà pintura i els equivalents anglesos paint i lane pertanyen a un registre col·loquial.
ampolla ampolla

<Esport > Esports de pilota > Basquetbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.

  • ca  ampolla, n f
  • ca  àrea restringida, n f
  • ca  pintura, n f sin. compl.
  • ca  rectangle, n m sin. compl.
  • ca  zona de 3 segons, n f sin. compl.
  • ca  zona restringida, n f sin. compl.
  • es  área restringida, n f
  • es  botella, n f
  • es  pintura, n f
  • es  zona de 3 segundos, n f
  • es  zona restringida, n f
  • fr  bouteille, n f
  • fr  clef, n f
  • fr  raquette, n f
  • fr  zone des 3 secondes, n f
  • fr  zone restrictive, n f
  • en  key, n
  • en  keyhole, n
  • en  lane, n
  • en  paint, n
  • en  restricted area, n
  • en  3-second area, n
  • en  3-second lane, n

<Bàsquet > 02 Pista de joc i accessoris > 01 Pista de joc>

Definició
Cadascuna de les dues àrees pròximes a les cistelles, delimitades per la línia de fons, la línia de tirs lliures i dues línies laterals que les uneixen, dintre les quals els jugadors de l'equip atacant només es poden estar un màxim de tres segons consecutius..

Nota

  • 1. L'ampolla és l'espai on se situen habitualment els pivots, en tasques defensives i també per anotar a la cistella contrària.
  • 2. Les denominacions pintura i rectangle, l'equivalent castellà pintura i els equivalents anglesos paint i lane pertanyen a un registre col·loquial.
angelina angelina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelina, n f
  • ca  herba de la roqueta, n f alt. sin.
  • ca  verònica de fulles retallades, n f alt. sin.
  • ca  verònica tenuïfòlia, n f alt. sin.
  • ca  antenilla, n f var. ling.
  • nc  Veronica austriaca L. subsp. tenuifolia (Asso) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Veronica tenuifolia Asso sin. compl.
  • nc  Veronica assoana (Boiss.) Willk. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelina, n f
  • ca  herba de la roqueta, n f alt. sin.
  • ca  verònica de fulles retallades, n f alt. sin.
  • ca  verònica tenuïfòlia, n f alt. sin.
  • ca  antenilla, n f var. ling.
  • nc  Veronica austriaca L. subsp. tenuifolia (Asso) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Veronica tenuifolia Asso sin. compl.
  • nc  Veronica assoana (Boiss.) Willk. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

aplicació lleugera aplicació lleugera

<Informàtica > Aplicacions informàtiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aplicació lleugera, n f
  • ca  versió lleugera, n f
  • es  aplicación ligera, n f
  • es  versión ligera, n f
  • es  versión liviana, n f
  • fr  application allégée, n f
  • fr  version allégée, n f
  • fr  version de poche, n f
  • fr  version réduite, n f
  • en  light version, n
  • en  lightweight application, n
  • en  lite app, n
  • en  lite application, n
  • en  lite version, n

<Informàtica > Aplicacions informàtiques>

Definició
Aplicació amb característiques limitades respecte de l'aplicació original completa que generalment ocupa menys espai de memòria i consumeix menys recursos.
autobús a demanda autobús a demanda

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.

  • ca  autobús a demanda, n m
  • ca  autobús a requesta, n m
  • es  autobús a la demanda, n m
  • fr  autobus à la demande, n m
  • it  autobus a chiamata, n m
  • en  dial-a-bus, n
  • en  dial-a-ride, n
  • en  DAB, n sigla
  • en  DAR, n sigla

<Mobilitat sostenible > Desplaçaments > Mitjans de desplaçament>

Definició
Servei d'autobús que funciona com un sistema de transport a demanda.
autoritat requerida autoritat requerida

<Dret internacional > Dret internacional privat>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  autoritat requerida, n f
  • es  autoridad requerida
  • fr  autorité requise
  • en  requested authority

<Dret internacional > Dret internacional privat>

Definició
Autoritat a la qual se sol·licita l'acompliment d'un acte dictat a l'estranger.
avortament provocat avortament provocat

<Ciències de la salut > Bioètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>

  • ca  avortament provocat, n m
  • ca  interrupció voluntària de l'embaràs, n f sin. compl.
  • es  aborto provocado, n m
  • es  interrupción voluntaria del embarazo, n f
  • en  artificial abortion, n
  • en  requested legal abortion, n

<Bioètica > Reproducció humana>

Definició
Interrupció per mitjans farmacològics o quirúrgics del desenvolupament complet d'un embaràs, posterior a la implantació de l'embrió a l'úter de la dona.

Nota

  • 1. L'avortament provocat està regulat per llei a l'Estat espanyol.
  • 2. L'avortament provocat es classifica, segons la seva motivació, en avortament ètic, avortament eugenèsic i avortament terapèutic.
avortament provocat avortament provocat

<Ciències de la salut > Salut sexual i reproductiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la salut sexual i reproductiva [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/326>

  • ca  avortament provocat, n m
  • ca  interrupció voluntària de l'embaràs, n f sin. compl.
  • ca  IVE, n f sigla
  • es  aborto provocado, n m
  • es  aborto inducido, n m sin. compl.
  • es  interrupción voluntaria del embarazo, n f sin. compl.
  • es  IVE, n f sigla
  • fr  avortement provoqué, n m
  • en  induced abortion, n
  • en  artificial abortion, n sin. compl.
  • en  requested legal abortion, n sin. compl.
  • en  IA, n sigla

<Salut sexual i reproductiva > Medicina reproductiva>

Definició
Interrupció per mitjans farmacològics o quirúrgics del desenvolupament complet d'un embaràs, posterior a la implantació de l'embrió a l'úter de la dona.

Nota

  • .1. L'avortament provocat està regulat per llei a l'Estat espanyol amb la Llei Orgànica de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs
  • 2. La Llei regula les condicions i els supòsits en què es pot interrompre l'embaràs.