Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "rescripte" dins totes les àrees temàtiques

rescripte rescripte

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  rescripte, n m
  • es  rescripto, n m

<Història del dret>

rescripte rescripte

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  rescripte, n m
  • ca  reescrit, n m sin. compl.
  • es  rescripto

<Història del dret>

Definició
Resposta escrita d'un emperador romà o d'un príncep o princesa sobirà, a una consulta feta per un magistrat o pel governador d'una província sobre una qüestió de govern.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
rescripte rescripte

<Dret canònic>, <Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  rescripte, n m
  • ca  reescrit, n m sin. compl.
  • es  rescripto

<Dret canònic>, <Història del dret>

Definició
Acte administratiu pel qual l'autoritat eclesiàstica concedeix quelcom a petició d'una persona interessada, sovint un privilegi o una dispensa, sempre per escrit.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • El rescripte el regulen els cànons del 59 al 75 del Codi de dret canònic del 1983. El dret canònic clàssic fixava el rescripte com un negoci bilateral semblant a la donació, que es perfeccionava amb l'acceptació de la gràcia pel sol·licitant (decretals Quia cunctis, d'Innocenci IV i Si tibi absenti, de Bonifaci VIII). La necessitat d'acceptació posterior desaparegué en el Codi de dret canònic del 1917 i va entrar en l'esfera del dret administratiu.
    El fi immediat del rescripte és el bé particular dels peticionaris, però sempre tenint en compte el bé públic com a fi últim. Els interessats, en fer la petició, aporten a l'autoritat els elements de judici, de manera que la càrrega de la prova en el procediment o possible investigació recau sobre els peticionaris. La investigació d'ofici té un sentit més secundari i supletori.
    Els rescriptes es diferencien dels decrets singulars (càn. 48) en el fet que aquests són actes administratius pels quals l'autoritat comunica una decisió, fa una provisió o ordena quelcom, sense que calgui una petició prèvia dels interessats (encara que n'hi podria haver). Tenen un caràcter més governatiu, autoritatiu i autònom que els rescriptes, que depenen més de la petició dels interessats; per això, l'autoritat ha de fer les seves pròpies investigacions i els procediments per a arribar a una decisió, i tenen una finalitat immediata de bé públic.
rescriptum rescriptum

<Dret > Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  rescriptum, n n
  • ca  rescripte, n m
  • es  rescripto, n m
  • fr  rescrit, n m
  • it  rescritto, n m

<Dret romà>