Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "respectiu" dins totes les àrees temàtiques

comportament repetitiu centrat en el cos comportament repetitiu centrat en el cos

<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

  • ca  comportament repetitiu centrat en el cos, n m
  • ca  conducta repetitiva centrada en el cos, n f sin. compl.
  • ca  CRCC, n m, f sigla
  • es  comportamiento repetitivo centrado en el cuerpo, n m
  • es  CRCC, n m sigla
  • fr  comportement répétitif centré sur le corps, n m
  • fr  CRCC, n m sigla
  • en  body-focused repetitive behavior, n
  • en  body-focused repetitive behaviour, n
  • en  BFRB, n sigla
  • de  körperbezogene repetitive Verhaltensweise, n f

<Psiquiatria>

Definició
Comportament enfocat a danyar repetidament i compulsivament una part del propi cos, que pot anar acompanyat d'intents d'aturar-se.

Nota

  • Els comportaments repetitius centrats en el cos donen lloc a trastorns del control dels impulsos, com ara la tricotil·lomania o el trastorn d'excoriació. Altres comportaments repetitius centrats en el cos són la dermatofàgia (mossegar-se la pell, tot i que etimològicament es refereix a menjar-se la pell), el morsicatio buccarum (mossegar-se la mucosa jugal), el morsicatio labiorum (mossegar-se el llavi), el morsicatio linguarum (mossegar-se la llengua), l'onicotil·lomania (arrencar-se les ungles), la rinotil·lexomania (furgar-se el nas), la tricofàgia (mossegar-se i menjar-se els cabells o els pèls) i la tricotemnomania (tallar-se els cabells).
comportament responsiu comportament responsiu

<Neurologia>, <Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  comportament responsiu, n m

<Neurologia>, <Salut mental>

Definició
Comportament que és resposta a un estímul específic.
delicte contra el respecte als difunts delicte contra el respecte als difunts

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  delicte contra el respecte als difunts, n m
  • es  delito contra el respeto a los difuntos, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

delicte contra el respecte als difunts delicte contra el respecte als difunts

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  delicte contra el respecte als difunts, n m
  • es  delito contra el respeto a los difuntos, n m

<Dret penal>

delicte contra la llibertat de consciència, els sentiments religiosos i el respecte als difunts delicte contra la llibertat de consciència, els sentiments religiosos i el respecte als difunts

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  delicte contra la llibertat de consciència, els sentiments religiosos i el respecte als difunts, n m
  • es  delito contra la libertad de conciencia, los sentimientos religiosos y el respeto a los difuntos

<Dret penal>

Definició
Delicte que va contra la llibertat ideològica, religiosa i de culte, de les persones i les comunitats, incloent-hi el respecte a la memòria dels morts.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • La secció segona del capítol IV del títol XXI del llibre II del Codi penal s'ocupa dels delictes contra la llibertat de consciència, els sentiments religiosos i el respecte als difunts en el marc dels delictes relatius a l'exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques i al deure de compliment de la prestació social substitutòria. En aquesta secció es regulen delictes que afecten (en més o menys grau) la llibertat religiosa i de culte, consagrada com a dret fonamental per l'article 16.1 de la Constitució espanyola (CE) en aquests termes: «es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i les comunitats, sense més limitació, en les seves manifestacions, que la necessària per al manteniment de l'ordre públic protegit per la llei».
    A més, el tercer apartat de l'esmentat article de la CE estableix el principi d'aconfessionalitat de l'Estat en afirmar que «cap confessió no té caràcter estatal». De la lectura d'aquests preceptes constitucionals i de la Llei orgànica de llibertat religiosa, se'n desprèn que cal protegir la llibertat religiosa en un estat democràtic, ja que es tracta d'una manifestació de la llibertat més general i que, en cap cas, aquesta protecció no es pot dur a terme amb preferències per cap religió en particular. Malgrat això, el cert és que en aquesta secció s'hi engloben objectes de protecció considerablement heterogenis. Pel que fa al tipus legal, en primer lloc, l'article 522 tipifica com a delicte autònom un delicte contra la llibertat de les persones en establir que «Incorren en la pena de multa de quatre a deu mesos: 1r. Els qui mitjançant violència, intimidació, força o qualsevol altre constrenyiment il·legítim impedeixin un membre o uns membres d'una confessió religiosa practicar els actes propis de les creences que professen, o assistir-hi. 2n. Els qui pels mateixos mitjans forcin a altri a practicar actes de culte o ritus o a assistir-hi, o a realitzar actes reveladors de professar o no professar una religió, o a mudar la que professen».
    En segon lloc, l'article 523 castiga, genèricament, la pertorbació d'actes religiosos, com a manifestació de la llibertat de culte: «el qui, amb violència, amenaça, aldarull o vies de fet, impedeixi, interrompi o pertorbi els actes, les funcions, les cerimònies o les manifestacions de les confessions religioses inscrites en el corresponent registre públic del Ministeri de Justícia i Interior, ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a sis anys, si el fet s'ha comès en un lloc destinat al culte, i amb la de multa de quatre a deu mesos si es realitza en qualsevol altre lloc».
    En canvi, els articles 524 i 525 tenen per objecte de protecció no ja la llibertat, sinó els sentiments religiosos en el sentit de respecte a l'exercici del dret a l'activitat religiosa pels altres. Concretament, l'article 524 castiga «el qui en un temple, un lloc destinat al culte o en cerimònies religioses, executi actes de profanació en ofensa dels sentiments religiosos legalment tutelats ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a un any o una multa de dotze a vint-i-quatre mesos», i l'article 525 castiga amb la pena de multa de vuit a dotze mesos «els qui, per tal d'ofendre els sentiments dels membres d'una confessió religiosa, facin públicament, de paraula, per escrit o mitjançant qualsevol mena de document, escarni de llurs dogmes, creences, ritus o cerimònies, o vexin, també públicament, els qui els professen o practiquen». El segon apartat d'aquest article estén les mateixes penes «als qui facin públicament escarni, de paraula o per escrit, de qui no professin cap religió o creença».
    Finalment, l'article 526 castiga una conducta difícilment subsumible sota la tutela dels sentiments religiosos i el mereixement de pena de la qual és, igualment, més que dubtós: «el qui violi i falti al respecte que es deu a la memòria dels morts, els sepulcres o les sepultures, profani un cadàver o les seves cendres o, amb ànim d'ultratge, destrueixi, alteri o danyi les urnes funeràries, els panteons, les làpides o els nínxols, ha de ser castigat amb la pena de presó de tres a cinc mesos o una multa de sis a deu mesos».
despectiu -iva despectiu -iva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  despectiu -iva, adj
  • ca  pejoratiu -iva, adj
  • es  despectivo -a
  • es  peyorativo -a
  • fr  péjoratif
  • en  pejorative

<Lingüística>

Definició
Dit de l'element lingüístic que expressa una valoració de caràcter desfavorable.
dessecant dessecant

<Energia > Energia solar>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

BLAS ABANTE, Marta de; SERRASOLSES i DOMÈNECH, Jaume. Diccionari d'energia solar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/241/>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dessecant, adj
  • ca  dessecatiu -iva, adj sin. compl.
  • es  desecador -ra
  • es  desecante
  • es  desecativo -va
  • fr  desséchant -ante
  • fr  dessiccatif -ive
  • en  desiccating
  • en  desiccative

<Energia solar>

Definició
Dit de les substàncies, els materials, els cossos, etc. que tenen la propietat d'absorbir la humitat de l'aire.
direcció mitjana del pic de l'espectre direcció mitjana del pic de l'espectre

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  direcció mitjana del pic de l'espectre, n f
  • es  dirección media del pico del espectro
  • en  spectral peak mean direction

<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>

Definició
^Direcció de l'onatge^, expressada en graus respecte al nord geogràfic, associada al pic de màxima energia d'un ^espectre direccional^.
disseny web responsiu disseny web responsiu

<Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  disseny web responsiu, n m
  • es  diseño web responsivo, n m
  • en  responsive design, n
  • en  responsive web design, n

<Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>

Definició
Tècnica de creació i desenvolupament de llocs web que permet adaptar el format dels continguts del lloc a les característiques de qualsevol pantalla o dispositiu d'accés.

Nota

  • 1. En un àmbit d'especialitat, es distingeix entre el disseny web responsiu (que permet adaptar els continguts a qualsevol dispositiu o pantalla per mitjà de determinades solucions tècniques que parteixen d'una mateixa versió del codi) i el disseny web adaptatiu (en què els continguts s'adapten a uns dispositius o pantalles establerts gràcies a la detecció de les seves característiques concretes i a la selecció de la versió del codi del web adequat).
  • 2. La denominació disseny web responsiu és un calc de l'anglès responsive web design, terme creat pel dissenyador i desenvolupador Ethan Marcotte en el llibre del mateix títol.
dret al respecte de la vida privada i familiar dret al respecte de la vida privada i familiar

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  dret al respecte de la vida privada i familiar, n m
  • es  derecho al respeto a la vida privada y familiar
  • es  respeto de la vida privada y familiar
  • fr  droit au respect de la vie privée et familiale
  • fr  respect de la vie privée et familiale
  • it  diritto al rispetto della vita privata e familiare
  • en  respect for private and family life
  • en  right to respect for private and family life
  • ar  حق في احترام الحياة الخاصة والحياة العائلية

<Àmbits de cooperació i conflicte > Drets humans>

Definició
Dret de les persones a no ser objecte d'intromissions arbitràries en la vida privada, la família, el domicili o la correspondència, ni d'atacs a l'honor o a la reputació.

Nota

  • El dret al respecte de la vida privada i familiar és un dret civil.